El Suprem confirma l'absolució dels neonazis valencians, detinguts en l'operació Panzer
L'Audiència de València ja els va absoldre dels delictes d'associació il·lícita i tinença il·lícita d'armes per falta de proves, en declarar nul·les les escoltes telefòniques
Entre els integrants del grup es troba l'assassí del jover Guillem Agulló, que sols va complir quatre dels catorze anys de presó de la seua condemna
La sala penal del Tribunal Suprem (TS) ha desestimat el recurs de cassació interposat per la fiscalia i l'acusació popular contra dues sentències de l'Audiència de València que van absoldre 17 joves acusats de pertànyer a un grup d'ideologia neonazi. (Front Antisistema).
El Suprem confirma així les sentències de l'Audiència valenciana que van absoldre tots els acusats, pels presumptes delictes d'associació il·lícita i tinença il·lícita d'armes, per falta de proves, després de declarar que les intervencions telefòniques, en les quals tenia el seu origen tot el material probatori, es van acordar vulnerant el dret fonamental al secret de les comunicacions.
El Ministeri Fiscal i l'acusació popular (Moviment contra la Intolerància, Esquerra Unida del País Valencià, Entitat Jarit, Associació Civil, Centre de Recursos Just Ramírez, Bloc Nacionalista Valencià i Acció Cultural del País Valencià) van recórrer contra les sentències per “infracció de llei” i “trencament de forma”.
La sentència del Suprem, de la qual ha sigut ponent el magistrat Miguel Colmenero, afirma que ha quedat provat que no hi ha indicis de la participació dels sospitosos en els delictes d'associació il·lícita i de tinença il·lícita d'armes investigats. L'escrit afig que la protecció del sistema democràtic no pot dur-se a terme a través d'actes dels poders públics que, precisament, desconeguen o lesionen les garanties dels drets fonamentals que el sistema reconeix i protegeix, com a base del seu correcte funcionament.
Indicis inconsistents
La sentència considera que la investigació sobre fets delictius de gran transcendència social no pot basar-se en excepcions al sistema de protecció de drets fonamentals que no estiguen expressament reconegudes en la llei. El TS sosté, a més, la falta de justificació de la restricció del dret al secret de les comunicacions telefòniques, i així es fa “patent”, afig, en tractar de vincular els sospitosos amb l'activitat delictiva que es pretén investigar.
Assenyala així mateix que l'ofici de la Guàrdia Civil en què sol·licita les intervencions telefòniques no conté “indicis consistents, més enllà de les notícies confidencials” sobre la vinculació de cap dels sospitosos, les comunicacions dels quals són després intervingudes, amb pàgines web amb continguts neonazis, que, a més, a la data de l'ofici semblen estar inactives.
Assegura que “no consta en l'ofici que hagueren dut a terme recerques encaminades a comprovar la consistència d'aquesta informació confidencial, ni el resultat d'aquestes”, i afirma que la restricció d'un dret fonamental “no pot basar-se en una cosa tan poc verificable com les notícies confidencials”.
La sala penal indica que tampoc consta en l'ofici en què consisteixen els controls operatius i que s'hagueren realitzat investigacions per a comprovar la consistència d'aquesta informació confidencial ni, si és el cas, el resultat d'aquesta.
Declara a més que “ni valorats aïlladament cadascun dels indicis manejats en l'ofici policial, ni tampoc fent-ho en conjunt, sorgeixen dades objectives de mínima consistència que, des de la racionalitat, la lògica o les màximes d'experiència, permeten vincular els sospitosos amb la venda d'armes per Internet”. El Tribunal Suprem confirma així les sentències de l'Audiència de València que absol els acusats dels delictes d'associació il·lícita i tinença il·lícita d'armes, i condemna els recurrents, en el cas del Ministeri Fiscal d'ofici, al pagament de les despeses.
Operació Panzer
En el marc de l'operació Pánzer la Guàrdia Civil va intervindre nombroses armes de foc i armes blanques així com nombrosa propaganda nacionalsocialista amb continguts xenòfobs i violents. Segons l'informe de la Guàrdia Civil, el FAS es finançava amb la venda d'efectes relacionats amb la ideologia nazi, amb la venda d'armes prohibides i les quotes dels seus membres. L'informe afegeix que el FAS tenia una estructura jeràrquica i rígida disciplina. Entre les seues principals activitats es trobaven les 'caceres' de joves antifeixistes o immigrants.
Entre els integrants de la banda hi havia Pedro Cuevas, l'assassí del jove Guillem Agulló, que va ser condemnat a catorze anys de presó, però que sols va complir-ne quatre.
