Societat

Aquesta transparència

LA REMOR DEL VENT

Els gira-sols et planten cara, humiteges les galtes, i és que podries ser el gat arraulit en una cuneta, el cadell escanyat a la sèquia, la dona amnèsica a la cruïlla, l'home bru dalt d'una tanca, el nadó que s'ha empassat la mar. Però seràs els camins, la mirada en el ruixim, els ulls de la rosada, els espinguets dels ocells, la llum segrestada, el no-res.

La vida continua cada matí encara que tu no la mires, amb els petits costums, com ara la veïna que neteja les finestres encimbellada damunt d'una escala plegable; els vehicles que tomben les cantonades i travessen els passos de vianants a tota virolla. Al taller vora la parada de l'autobús la sentor de greix arroenta l'ambient; el nen que va a l'escola d'estiu tot enriolat, motxilla a l'esquena, gorreta al cap, i que estreny la mà del germà gran. En uns coneguts grans magatzems de ciutat has escoltat parlar en valencià i això és versemblantment engrescador.

De vegades penses que la claror té una eternitat alba, una pregonesa a què la nit no assolirà el seu espai, tot i així les percepcions estan avesades a cometre tot de malencerts, i és que l'instant sempre vol manifestar-se com una rauxa infinita. T'agrada la contemplació d'allò que a penes percebem, el menut degoteig dels gestos humans, atendre la fressa de la quotidianitat vertiginosa, la fimbradissa figura d'alguns animals en què no reparem, el lleu escolar-se de la clepsidra mentre flaires el silenci i el sents glatir dins de la pell com un glòbul de sang. Frises per ser aresta de la buidor, surar entre la fosca i amarar-la de claredat, però no saps gestionar el món que t'envolta, els rituals que cada dia et semblen més estrafolaris, fins i tot forassenyats. Tot d'una et desglaces en l'anhel que t'arramba el migjorn.

Les carreteres que menen envers el sud palesen una transparència que et permet ataüllar miratges abans d'ésser. Els retorns són una troca de quimeres que refan els moments, te'ls recrea sense recança. Les pampallugues del llostre sobre la Serra de Castril anuncien que estàs ací de bell nou. Has enferrissat la boira freturosa de la teua illa, tot i que saps que no hi pertanys, només has de gaudir-ne com una convidada transitòria. El temps ací és un altre, i tu perds l'edat en transformar-te en una nena trapella. Escarbotaràs el paisatge a la recerca de la joia que vols endur-te'n, saps que demà, en badar l'esguard, s'il·luminarà la carena amb què despertes allà.

15 juliol 2015



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
BEGOÑA ROMAN
PRESIDENTA DEL COMITÈ D’ÈTICA DELS SERVEIS SOCIALS DE CATALUNYA

“Els avis es queixen que se’ls dona una vida saludable, però insípida”

Assessora els centres assistencials i els professionals socials en el tracte a les persones. És partidària de promoure l’atenció domiciliària, més humana i menys costosa per a tots

barcelona
 

Cercle de Marsella, cent anys i un SOS

barcelona
 

L’opció de Valls a Barcelona aixeca menyspreu i recels

barcelona
 

Girona inaugura la plaça de l’U d’Octubre de 2017

girona
 
JORSI BASTÉ
PERIODISTA I DIRECTOR I PRESENTADOR del Món a Rac1

Jordi Basté “Des de Madrid donen per perduts dos milions de persones”

Girona
 

Màsters a prova de trampes

 

Experiments i divulgació científica al carrer

Girona
 

Les obres del Firal condicionen el Sant Jordi d’Olot

OLOT
 

El Tarlà dona el tret de sortida a les Festes de Primavera

girona