“És prioritari universalitzar els drets socials i a l'habitatge”

Es va constituir el 2003 per atendre les necessitats de les entitats. Amb la bona feina feta ens hem convertit en actor transformador de la societat. En part, per la situació econòmica, que malauradament ha posat de relleu moltes necessitats socials que abans no eren tan visibles, però també per la voluntat pròpia. Totes les entitats tenen vocació de servei públic, però per desgràcia la nostre visibilitat ha augmentat per la crisi, que ens ha obligat a tots a situar les polítiques socials al centre de l'activitat pública. El reconeixement de la taula dels últims 6 anys també repercuteix positivament en les entitats, tot i la nostra diversitat.

En sis anys de crisi s'ha patit a nivells individual, a cada entitat, i en l'organitzatiu global. Per la baixada d'ingressos, les tensions de tresoreria, la necessitats d'organitzar-se de manera diferent... Però sobretot, perquè mentre els ingressos baixaven, la demanda d'ajut i de serveis anava pujant i l'atenció s'ha hagut de multiplicar, i en situacions més precàries.

Sí. Per evitar que hagin de deixar d'actuar. El resultats de fer coses en comú ha estat molt satisfactori.

Donar resposta i que es reconeguin a les necessitats socials més immediates de les persones, com ara l'atenció sociosanitària i l'habitatge, i convertir-les en dret. El dret a l'atenció sanitària està força assumit i és molt universal. Que l'atenció social i l'habitatge esdevinguin drets igualment universals i no depenguin de la conjuntura econòmica no està garantit. La crisi ens ha ensenyat que l'habitatge, que tenir un espai per viure, ha de ser el primer dret.

A la taula es proposa canviar les polítiques socials i que ocupin el centre de la política. Durant anys ha pivotat sobre les infraestructures, les xarxes de comunicació o l'urbanisme. Un aeroport en desús o una infraestructura infrautilitzada són ara una despesa, i no pas una inversió. En canvi, les beques menjador sí que ara com ara són una inversió... La despesa social acaba tenint un retorn de primera magnitud.

L'impacte de la crisi serà atur de llarga durada i pobresa crònica. Però costarà encara més de redreçar la situació si tornem al passat i pensem en l'economia especulativa com a sortida de la crisi. En lloc de pensar en plusvàlues, apostem per l'economia social, que no és menys economia i té gran impacte i retorn.

Els serveis d'atenció a la persona són un gran àmbit de futur laboral. Però ens cal que els marcs jurídics afavoreixin aquest canvi cap a un altre tipus d'economia. La societat ja genera prou riquesa, però a mesura que augmentes les desigualtats, una part en queda exclosa i es va situant en la cronicitat. Si evites que quedin al marge abans... requeriràs menys recursos assistencials després. Més que redistribuir la riquesa, es tracta de predistribuir-la. Anticipar-se a la desigualtat i distribuir abans les oportunitats. Les mesures pal·liatives perpetuen els problemes.

A banda de l'etiqueta que es doni a la prestació, aquesta és necessària. Una societat madura hauria de garantir els ingressos per garantir també una vida digna. Més enllà del nom, no hi pot haver situacions com les dels últims anys, amb famílies que no poden pagar rebuts de subministraments.

Som al Pacte pel Dret a Decidir. El futur del país s'ha de decidir des de l'opinió majoritària dels ciutadans. És l'acord comú del nostre plural i divers sector.

És un avenç i una excel·lent notícia. Més encara, si repassem la composició dels cartipassos dels ajuntaments, veurem com ara hi ha molts tinents d'alcalde de l'àmbit social, quan abans eren d'Urbanisme o Promoció Econòmica, per exemple.