El gat, la rata i el ‘mojito'

Dimarts 14 de juliol, quasi migdia. Una ampolla d'aigua destaca abandonada al mig de l'asfalt, davant del número 130 del carrer de Sant Miquel del barri de la Barceloneta. El recipient conté un líquid de color de tons daurats que tot just n'omple una tercera part. No és orina, és rom; ingredient indispensable per preparar un mojito. L'ampolla ha estat abandonada per un dels membres dels grups organitzats que es dediquen a preparar i distribuir de manera il·legal i sense cap garantia sanitària begudes alcohòliques entre els turistes que prenen el sol a la platja. Volgudament carreguen les ampolles amb poca quantitat de rom perquè si són sorpresos per la Guàrdia Urbana preparant els combinats al mig del carrer i han d'abandonar el gènere, la pèrdua sigui mínima.

L'ampolla del carrer Sant Miquel forma part d'un paisatge imperceptible de la Barceloneta, imperceptible a ulls del foraster però conegut fins al detall pels veïns del barri, que saben tots els racons i moviments que fan aquests mojiters per burlar el control policial i poder arribar a la platja traginant les seves safates de cartró amb els combinats que venen al preu d'entre 3 i 5 euros.

Aquest paisatge del mojito té al mateix carrer Sant Miquel tres punts més d'interès. Dues portelles metàl·liques adossades a una paret d'un edifici estan obertes perquè es fan servir per amagar les safates de cartró amb què transporten els vasos. Una mica més enllà, a davant del número 122, on viu Salvador Durán, en un calaix d'un metre quadrat que fa l'edifici “hi dormen, hi caguen, hi pixen, hi follen i també hi preparen mojitos”, explica aquest veí indignat.

El principal problema que denuncien els habitants de la Barceloneta són les nul·les condicions higièniques amb què treballen els mojiters que preparen les begudes al mateix lloc on la nit abans algú ha orinat i guarden els productes amb què fabriquen els combinats en llocs insalubres, com els contenidors d'escombraries o les cavitats que s'amaguen sota les trampes metàl·liques de companyies de serveis que hi ha a les voreres. “Un dia hi haurà un problema greu, una intoxicació important i aleshores tothom a córrer”, denuncia Sergi Arnàs, veí i membre de la plataforma en contra dels pisos turístics.

Aquest paisatge del mojito té un especial punt d'interès sota els vehicles aparcats als carrers propers a la platja, el mateix Sant Miquel, però també Pescadors o Santa Clara, on els venedors d'alcohol sovint amaguen les safates amb els vasos plens. Quan consideren que no hi ha risc de ser sorpresos estiren els cartrons de sota les carrosseries i s'encaminen cap a la platja. No només s'hi amaga alcohol, a sota els cotxes, algun habitual del barri també s'ha sorprès alguna vegada descobrint petites quantitats de droga que els traficants que actuen a la zona hi han deixat.

Hi ha més adreces concretes lligades al negoci de la venda il·legal d'alcohol, a la Barceloneta. Als blocs situats al número 37/39 del carrer Maestrança i al número 80 del carrer Santa Clara hi ha “pisos pastera” –segons la terminologia de la gent del barri– on preparen els combinats que després se serveixen al carrer.

Dimarts passat, al migdia, l'activitat al pis del carrer Santa Clara era frenètica, incessant. L'edifici es troba a escassos metres del passeig marítim i, per tant, de la platja. La manera de funcionar dels venedors il·legals és molt simple i, també, plena de sentit comú. Diversos membres de l'organització se situen a la zona més popera del pis amb una evident actitud de vigilància. Quan comproven que no hi ha policia a la zona avisen i, de dins de l'edifici, en surt un home amb una safata amb una desena de vasos preparats amb el combinat del mojito o la sangria. Quan arrib al passeig ho entrega a un altre home que s'afanya, amb el pas lleuger, per arribar a la platja. No hi va de dret, sinó que el primer que fa és amagar la safata a la part posterior d'una de les moltes guinguetes que treballen a la Barceloneta a damunt la sorra. Després d'una última comprovació de seguretat, l'home torna a agafar la safata i, aleshores sí, s'endinsa a la platja.

Un d'aquest venedors és l'Alí, originari del Pakistan com la resta de personal que es dedica a aquest negoci. L'Alí assegura que amb la venda de mojitos guanya “entre 35 i 60 euros al dia” i també explica que la policia els ho posa molt difícil per poder treballar.