La nau on Salt guarda la memòria

Hi ha serveis municipals que són essencialment pràctics. Ho són la finestreta per arreglar papers, l'oficina d'habitatge, els serveis socials, la comissaria de la policia local... però n'hi ha que, a més de ser pràctics, poden tenir un rerefons emocional. Un exemple el trobem en l'arxiu municipal de Salt, situat en un espai que podria semblar improbable per a un arxiu municipal: les naus Guixeres, darrere la Coma Cros, a l'altra banda de la sèquia. Hi ha una desena de naus –amb les façanes en força mal estat– enmig de les quals n'hi ha una que acull l'arxiu municipal: espai on es guarda la memòria local. Documents de poc o molt valor, que de tot hi ha, però que permeten –i permetran– explicar què és Salt, d'on ve i on va. L'arxiu de Salt és un gran desconegut. I, per posar-hi remei, amb motiu del seu 30è aniversari i de la festa major, que comença demà mateix, s'han organitzat visites guiades a l'equipament. Ahir va tenir lloc la primera. Demà n'hi haurà una altra i se'n volen fer més passat l'estiu. Tot l'agost, però, es podrà visitar l'exposició de fotografies de l'entrada. Gairebé una vintena de persones, guiades pels dos responsables del servei, l'arxiver Frederic Mayol i Núria Serra, van visitar els espais. Van veure on es guarden els documents de privats –que hi són cedits o en custòdia–, els de l'Ajuntament, l'espai per a documentació en suports diferents del paper, i el lloc on es guarden els documents de gran format. Els visitants d'ahir no van limitar-se a ser mers observadors. Van preguntar, van opinar, van recordar i van suggerir. Entre tots es va anar teixint un passeig per la història de Salt. Ja va començar a la recepció, al lloc on habitualment són ateses les visites i on ara hi ha una exposició de fotos antigues. Els visitants identificaven espais i també persones. Van veure també els cartells que expliquen l'evolució de l'arxiu des d'aquell calaix –sí, calaix– que en una inspecció del 27 de març del 1865 es va qualificar d'arxiu municipal, i en el qual hi havia pocs papers, desmanegats i desordenats. El 1985 es va començar a posar-hi ordre, a través de l'arxiver Joan Boadas, per crear, llavors ja sí, un arxiu municipal amb cara i ulls, que posteriorment va consolidar i ampliar l'arxivera Maria Assumpció Colomer. D'un munt de papers apilonats va passar a ocupar dues estanteries ja ordenades. I d'aquí, a un espai major, a la segona planta de l'Ajuntament. Van ser-hi fins al 2011, any en què es va traslladar a les dependències actuals. A part de conèixer aquesta història, els visitants van poder veure documents històrics. Com ara el pergamí de l'any 1142 on es concreta la donació d'una casa a Sant Pere de Montfullà, els cartells de les festes majors, els retrats que durant el franquisme penjaven d'edificis públics i escoles, i també la joia de la corona de l'arxiu, com la va qualificar un dels visitants: el privilegi de Salt. Va ser concedit el 1449 per la reina Maria de Castella, esposa del rei Alfons el Magnànim, i és de facto la constitució de Salt com a comunitat amb batlle, estructura administrativa i social. Falten molts documents que van destruir-se durant la Guerra Civil, o que, abans, ningú va pensar a guardar. Tot i així, però, hi ha 880,10 metres lineals de documents que ocupen 232,10 m². I de tant en tant encara n'arriben, donats o cedits, que engruixeixen el patrimoni històric de Salt garantint la memòria d'un poble, teixint i reforçant identitat. Així, també, es fa poble.