#fmbib
El pregó complet de la festa major de Granollers
Dues cantaires del cor infantil Amics de la Unió han estat les encarregades de llegir-lo
Aquest és el pregó de la festa major de Granollers d’aquest any.
PREGÓ DE FESTA MAJOR 2015
A: Ei, va! Hauríem d’anar a dormir, que ja són les dotze.
B: I per què? Perquè ens ho diu en Josep, el director del Cor? És que sempre hem de fer cas als grans? Els adults també s’equivoquen!
A: Potser tens raó, ... però demà tenim concert i ... hauríem d’anar a dormir.
B: Però que no veus quin cel que hi ha? Aquestes estrelles no es veuen cada dia!
A: Ja, però les normes són així!
B: Ja estic farta que sempre em diguin el que he de fer: el que he d’estudiar, com he de vestir... Jo vull prendre les meves decisions! Això no et passa a tu?
A: (dubtant) Sí, la veritat és que sí. Sento com si m’haguessin dissenyat el futur. Estic fent el batxillerat científic, però, realment, potser el que em fa feliç és la música. Tinc tants dubtes... Estic feta un embolic!
B: Tranquilla, tots estem igual. És com si ara ja ens fessin decidir tot el que haurem de fer a la vida. A vegades em pregunto si vivim el present o planifiquem el futur.
A: Exacte, però jo no sé quin futur vull encara. Només faig que dubtar i dubtar!
B: A mi em passa el mateix. Jo no vull ser un adult amb una vida rutinària centrada en la feina. Per mi, allò que fas a la vida t’ha de servir per aprendre, créixer i ser feliç.
(pausa)
B: No et sents molt petita sota d’aquest cel?
A: Sí, realment som insignificants davant l’Univers i, en canvi, ens pensem que en som els amos.
B: Exacte, no tot gira al nostre voltant. Hauríem de mirar més sovint el cel per recordar-nos que els humans formem part d’un tot molt més gran.
A: I llavors, per què ens creiem els més importants del planeta?
B: Això: per què destruïm la natura, si ens ho dóna tot?
A: No hi tenim cap dret! Hem acabat amb moltes espècies, som els culpables del desglaç dels pols, contaminem l’atmosfera, els aliments i, a sobre, produïm una quantitat espantosa de residus!
B: I llavors, si en som tan conscients, per què no fem res per evitar-ho? Mira que seria senzill, tenir una ciutat plena de carrils bici per travessar-la de punta a punta!O consumir productes de Palou, fets al costat de casa!
A: Potser sí que és cert, però això no és tot! Entre nosaltres mateixos també hem creat desigualtats entre gèneres, races i religions.
B: Sí, sí. Però el problema no és que siguem diferents entre nosaltres; la diversitat és sempre positiva. La qüestió és que no ens respectem. I és aquesta intolerància la que provoca enfrontaments, odi, violència...
A: Ha passat al llarg de tota la història, això. Sempre ha estat així. Els meus avis m’han explicat sovint la trista història del bombardeig de la ciutat, el maig del 1938!Diem: Mai més, enlloc i contra ningú! i, tot i sabent-ho, seguim repetint els mateixos errors.
(minipausa)
B: Mira que, en el fons, no hauria de ser tan difícil conviure en pau. Només es tracta de fer més fàcil el dia a dia a la gent del nostre voltant, respectant-los tal i com són.
A: Ja, però... això no interessa a tothom. Hi ha persones que només es preocupen pel seu propi benestar i ignoren la realitat del seu entorn. Mira si no quanta gent és desnonada a Granollers mateix cada setmana. O quants joves vinguts de fora no han tingut més remei que posar-se a buscar entre la brossa per sobreviure. I quants amics teus han hagut de marxar a l’estranger perquè no han trobat feina?
B: Però tu, des de fora, pots escollir actuar davant aquestes situacions, només és qüestió de voluntat. Granollers és plena d’entitats que collaboren amb els altres. El Xiprer, la Creu Roja, Oncovallès, i tants d’altres són exemple de la revolta quotidiana.
A: Jo crec que no és tan fàcil. Quan es tracta de guerres, per exemple, o de diners, és indiferent el que tu hi puguis fer. Els qui mouen els fils són sempre els de dalt.
B: Tan se val, qui siguin els de dalt. I els fils que ens lliguen els podem tallar, i moure’ns segons vulguem nosaltres. Al segle XXI el que compta ets tu, sóc jo, som tots! Cadascú de nosaltres som part del problema, però també formem part de la solució.
A: D’acord, tens raó. Jo també en formo part. Però, què puc fer per arreglar-ho?
B: No, no, tu sola no podràs canviar el món. Però mira, a Granollers ja som gairebé 60.000 persones. No creus que tots plegats tenim més força de la que ens pensem?
A: És veritat, tots junts podem alçar les nostres veus!
B: Dona, això nosaltres ja ho fem cantant, intentant fer una mica menys feixuga la vida d’aquells que ens escolten! Jo quan canto em sento lliure, em sento forta. Sento que creixo i m’enfilo i puc acariciar el cel. Aleshores la cançó es converteix en pluja fina que va calant dins meu, i un sentiment senzill i sincer arrela en mi. Puc trencar les fronteres del silenci, de la distància, de la por, i fer arribar el meu cant.
A: I el més bonic és la màgia de poder-ho compartir entre tots els que formem el Cor! I encomanar-ho a aquells que ens escolten!
A: Potser deu ser això la cultura. El que ens fa vibrar al costat dels nostres; però al mateix temps ens acosta a la humanitat sencera, amb allò que vàrem ser i allà on volem arribar.
B: Això és el mateix que et passa quan llegeixes un llibre que t’agrada, o quan veus una obra de teatre que t’atrapa, ...
A: O quan et poses enmig de la pinya dels Xics!
B: O t’afegeixes dansant amb l’Esbart!
A: O et poses sota d’un Correfoc!
B: O et mulles amb el Correaigua!
A: Quan vius la Festa fas cultura de veritat, de la que transforma l’home, el fa lliure, igual i solidari.
B: És això el que sento quan canto, que puc transmetre aquest missatge d’esperança a aquells que ens escolten.
(s’illuminen les dues noies i s’aixequen, el cor encara està a les fosques)
A: Ja ho veus: Som nosaltres, els joves, les eines del canvi. I la força per avançar és a les nostres mans. Tenim eldret a decidir el nostre futur, que encara s’ha d’escriure, amb l’esperança i la voluntat de millorar el que no ens agrada. Tenim l’oportunitat de somniar un demà que avui mateix comença.
B: Nosaltres no sabemla solució. Però nostres són les ganes i la illusió de fer-ho possible.Quan cantem, compartim la música amb aquells qui ens escolten i transmetem un sentiment de força i esperança que tothom es pot fer seu. Aquesta és la nostra aportació petita, si voleu- al Granollers que volem millor per a tothom. Aquesta és la nostra esperança.
I això ens passa a tots quan fem Festa Major!
Per això, nosaltres, des del Cor Infantil Amics de la Unió, us demanem ajuda per a fer possible aquest canvi. Us convidem a cantar lliures pel futur que desitgem. Desde l’esforç del Blanc, des de l’empenta del Blau, des de la illusió d’aquell que llueix el mocador per primera vegada, forgem la Festa des de cadascun de nosaltres.
Granollerins, som gent de carrer. Al carrer és on tot comença. Des d’aquí, construïm la Festa i fem-la créixer entre tots. Inundem el carrer de música, d’esperança, d’alegria, que d’això en sabem molt!
Passeu-vos ho bé, balleu, canteu, crideu ben fort. Però, això sí, no oblideu que, aquesta setmana, no ens governa ningú. El ritme de la ciutat el marquem nosaltres.
A i B: Visca els blancs! Visca els blaus! Visca la festa major de Granollers.
