Transició per a l'anella olímpica
Les instal·lacions de Montjuïc estabilitzen un volum d'activitat d'uns 80 esdeveniments a l'any, tot i que ara hi va menys gent
Els concerts s'assenten al Sant Jordi mentre l'estadi sospira per acollir un parc temàtic de l'esport
El Lluís Companys tindrà 230 dies més d'ocupació a l'any amb el nou ús
En l'imaginari col·lectiu dels barcelonins ha sedimentat la conclusió que les instal·lacions de l'anella olímpica de Montjuïc estan infrautilitzades. El fet que equipaments com el Palau Sant Jordi i l'estadi Lluís Companys ja no tinguin un inquilí o un usuari regular almenys des del 2009, quan l'Espanyol va deixar aquest últim recinte, ha abonat aquesta tesi, que les institucions consideren esbiaixada. El seu argument de rèplica és que, a diferència del que ha passat en altres municipis que han estat seu d'uns Jocs, el conjunt del complex ofereix una agenda d'actes més o menys fixa –al voltant de 80 a l'any– de naturalesa, això sí, molt heterogènia, fruit d'un procés de reconversió. Una evolució no conclosa que implica renunciar, ja definitivament, a centrar l'activitat de la zona de manera única i exclusiva en l'oferta esportiva de temporada –com seria el cas ja citat de l'Espanyol– i passar a oferir competicions i esdeveniments puntuals –com ara partits de la USAP, per exemple–, però també, i cada cop més, concerts, reunions i esdeveniments de caràcter empresarial. Recorrent al tòpic i a l'exageració, es pot dir que, a Montjuïc, ja s'hi fa de tot. O gairebé.
A l'hora d'analitzar el que passa avui dia a l'anella olímpica, però, s'ha de diferenciar entre el grau d'explotació que té l'estadi i el que té el Palau Sant Jordi. En aquest últim equipament, no només s'hi celebren més actes –27 respecte als 19 del seu veí d'esplanada–, sinó que, sobretot, aquests actes generen més ocupació en dies a l'any –138 versus 79–. Quant a aquesta dada, però, un apunt: que el palau estigués ocupat 138 dies el 2014 no vol dir que en cadascun d'aquests dies s'hi celebrés algun esdeveniment. En realitat, van ser només 42. El diferencial són els dies que van necessitar els organitzadors per muntar i desmuntar escenaris, etc.
Les característiques arquitectòniques del recinte dissenyat per Isozaki, que fan que sigui un espai molt modulable i adaptable, són un dels factors que permeten donar-hi tanta sortida. I és que, pràcticament només corrent una cortina, tant serveix per organitzar-hi concerts de gran format –aquells de més de 10.000 espectadors– com d'altres de dimensió més reduïda. Així mateix, també s'hi celebren reunions i trobades d'empresa aprofitant el conjunt de sales interiors de què disposa. Així s'entén, doncs, que la branca esportiva hagi passat a tenir un paper secundari en la programació del Sant Jordi. Només 6 dels 27 actes que s'hi van fer l'any passat estaven dins d'aquesta categoria. Una dada que es contraposa amb els 16 espectacles musicals en viu que s'hi van celebrar.
El germà petit creix
El Sant Jordi Club ha estat, però, el que ha aprofitat el filó dels concerts per experimentar una transició d'usos més visible. De fet, ha passat de ser una sala annexa del palau absolutament subsidiària dins l'estructura iconogràfica de l'anella a tenir un paper puixant en l'escena musical local. Ho demostren els 113 dies d'ocupació que ja té a l'any, bàsicament gràcies als recitals en viu –23 respecte a un total de 33 actes el 2014– que ofereix. De fet, el Sant Jordi Club ha sabut cobrir molt bé un dèficit estructural que tenia Barcelona: la falta de recintes adequats per a xous de dimensió mitjana, aquells que basculen sobre la franja dels 4.000 espectadors. A més, aquí, Barcelona de Serveis Municipals (BSM), la societat de l'Ajuntament de Barcelona que gestiona els equipaments olímpics més emblemàtics, ha fet una aposta empresarial singular i ha dotat la sala de logística pesant com ara un escenari permanent. I això, de cara al promotor, equival a facilitats.
La musical, doncs, sembla que ha de ser una de les fonts d'explotació que seguirà en el futur tot el complex de Montjuïc, i més ara que segons els seus gestors ha aconseguit posicionar-se en aquest segment de mercat. “Per als artistes i promotors, tocar a l'anella olímpica és sinònim de prestigi”, comenta Ignasi Armengol, director general de BSM. El fet que aquestes instal·lacions ja no tinguin un usuari estable ha ajudat a assentar aquesta branca d'activitat, ja que la disponibilitat no es veu condicionada per elements com ara un calendari de lliga. I, tenint en compte que les grans gires s'han de contractar com a mínim amb sis mesos d'antelació, com més possibilitats de dates pugui oferir l'equipament, millor ho tindrà per poder competir.
En aquest context, l'estadi Lluís Companys és l'espai de referència per als espectacles en viu més monumentals. De tots els indrets de l'esplanada olímpica, aquest potser és el que té el full de ruta més pendent de concretar. Ara tot just s'hi celebren 19 activitats a l'any, amb un nivell d'ocupació de 79 dies. Una situació, però, que donarà un tomb radical amb l'obertura, la primavera del 2016, d'un parc temàtic –perquè serà això– dedicat a l'esport. El projecte és pioner i, a grans trets, preveu que, per un preu que oscil·larà al voltant dels 30 euros, el visitant pugui experimentar –a través, per exemple, de simuladors– les sensacions inherents a una cinquantena de competicions o experiències esportives. Els promotors de la iniciativa preveuen que aquest complex obri fins a 230 dies l'any, un fet que suposarà un salt d'escala més que evident en les estadístiques d'utilització de l'estadi.
Tot i això, BSM no li ha volgut cedir l'exclusivitat en la gestió, ja que es vol reservar l'opció de poder-hi organitzar altres actes, ja siguin campionats i celebracions esportives –com ara els partits de la selecció catalana– o altres manifestacions que ja han adquirit la categoria de clàssics, com la festa del Club Super3. De fet, en el contracte signat amb Open Camp, aquesta possibilitat d'utilitzar l'estadi amb altres finalitats ja està prevista, i només s'estableix que el consistori n'ha d'informar els responsables del camp temàtic amb un mínim de 90 dies d'antelació. Així mateix, aquesta duplicitat tampoc ha d'afectar la infraestructura física pròpia del parc temàtic, ja que, majoritàriament, s'ubicarà en els espais lliures que hi ha sota la graderia. A més, el Lluís Companys ha demostrat que és un espai molt versàtil des del punt de vista logístic, ja que en poc més d'un mes va poder donar cabuda al concert d'AC/DC, a les desfilades del 080 i a l'exhibició de cotxes Monster Jam. Tot i que inicialment s'havia plantejat la possibilitat que l'Open Camp utilitzés també el Palau Sant Jordi, això s'ha descartat perquè, segons el consistori, ja està “vorejant el límit” pel que fa a dies d'ocupació.
Menys públic des del 2011
En contraposició amb les dades genèriques sobre dies d'ocupació o actes programats, les que sustenten el relat que s'ha reorientat l'activitat dels antics equipaments olímpics, n'hi ha una altra de lectura gens complaent. Des del 2011, aquestes instal·lacions han perdut més de 700.000 espectadors: s'ha passat dels 1.713.933 del 2011 als 1.092.767 de l'any passat. Una caiguda en tota regla que, llegida en detall, s'observa que castiga especialment els esdeveniments de caràcter comercial. Ara no només se'n fan menys al conjunt de l'anella –39 respecte als 57 d'abans–, sinó que, sobretot, són més recollits –143.569 assistents respecte als 557.160 del 2011–. Un efecte de la crisi, potser? És una tesi. Tot i això, BSM relativitza barems com el d'espectadors, ja que, segons argumenten, està molt condicionat per circumstàncies excepcionals. I posen com a exempleel cas del 2013, quan la coincidència de tres mundials –el de natació, el d'handbol i el de bàsquet–, sumada als X-Games, va elevar fins a 428.707 el nombre d'assistents a actes únicament esportius, quan la mitjana des de la marxa de l'Espanyol voreja els 220.000.
En espera dels plans de Colau sobre la zona
L'arribada d'Ada Colau a l'alcaldia de Barcelona, i sobretot algunes de les seves primeres decisions encaminades a revisar projectes o actuacions que emanen de mandats anteriors, han alimentat les especulacions sobre què passarà amb les instal·lacions olímpiques de Montjuïc. El programa electoral de Barcelona en Comú no dóna gaires pistes en aquest sentit. Per tant, toca seure i esperar decisions. Ja hi ha qui vaticina, però, que el nou govern no acaba de veure amb gaire entusiasme el projecte de l'Open Camp, ja que suposa privatitzar la gestió d'un equipament públic –l'estadi Lluís Companys– per fer-hi, a més, un parc temàtic. Diverses fonts, però, expliquen que la iniciativa ja està en una fase de tramitació tan avançada –de fet, ja s'està fent fins i tot selecció de personal– que, si s'optés per paralitzar-la, caldria indemnitzar el promotor.
