Vint lleidatans a l'any s'allarguen el penis
Els implants per esculpir amb bisturí pectorals i abdominals també guanyen terreny
Les operacions són demanades majoritàriament per nois molt joves i per homes de mitjana edat que arrosseguen complexos
Són moltes les raons que poden portar un home a la sala d'operacions per fer-se una intervenció als genitals. Però, més enllà dels problemes urològics, també hi ha pacients que opten pel bisturí per tal de superar complexos i recorren a la cirurgia estètica íntima, cada cop més demanada. El doctor Ignacio Sanza, de la Clínica Sanza, amb seu a Barcelona i a Lleida, diu que és una operació cada cop més habitual. “Nosaltres, que som els únics que la fem a les comarques de Ponent, tenim entre una i dues cirurgies programades cada mes. Al cap de l'any, duem a terme una vintena de fal·loplàsties.” Es tracta d'una cirurgia estètica per allargar o engrossir el penis. “A Barcelona en fem una per setmana”, hi afegeix. Malgrat la demanda, els resultats de l'operació només són visibles amb el membre en repòs. “Quan el pacient operat té una erecció, el volum del penis és el mateix que abans de fer-se la cirurgia.” Però, tot i això, el doctor Sanza assegura que si es guanyen pacients cada any és perquè “hi ha homes molt acomplexats” i aquesta intervenció “els retorna la seguretat en ells mateixos”. El perfil de pacient és el d'un noi molt jove que no se sent còmode anant a la platja o utilitzant els vestidors d'un gimnàs i el d'un home de mitjana edat “que sempre s'havia sentit malament per aquest motiu i ara ho pot resoldre”. La fal·loplàstia també pot resoldre casos en què el pacient té els testicles desiguals o “li pengen molt”. L'engrossiment i l'allargament no es poden fer en una mateixa operació. “No és una cirurgia fàcil”, adverteix el responsable de la clínica Sanza. Quan cal recórrer a les dues cirurgies, el pacient ha de passar dos cops per la sala d'operacions.
Una altra cirurgia masculina que va en augment és la dels implants de pectorals o abdominals. “No fem miracles”, adverteix Sanza. “Si ve un noi grassonet no li podem implantar la típica tauleta de xocolata a l'abdomen. Aquesta cirurgia només funciona quan un home en bona forma física no marca múscul encara que faci exercici.” De vegades es va a la clínica per sol·licitar un implant i aconsellen una liposucció. Però sempre hi ha excepcions. “Una de les últimes intervencions que he fet a Lleida va ser un implant d'espatlles a un senyor que passava dels seixanta. Però era un cas especial: un home que s'havia de fer la roba a mida i se sentia molt acomplexat.” La majoria dels pacients, però, són habituals del gimnàs “que no veuen compensat l'esforç físic i s'ajuden amb el bisturí”. Una cirurgia de pròtesi muscular costa entre 7.000 i 8.000 euros. És més cara que un implant mamari perquè la pròtesi és molt més costosa. “Són compactes, de nova generació, i no cal canviar-les.”
LES XIFRES
“Són molt competitius”
A.S.MLa psicòloga i sexòloga Pilar Ribes creu que una de les raons per les quals la cirurgia íntima masculina va en augment és que els homes “són molt competitius” i se senten pressionats en un entorn en què s'han de despullar davant d'altres homes. “Donen una gran importància a la mida del penis i es comparen constantment”. Si consideren que estan per sota de la mitjana, “comencen les inseguretats”. Pilar Ribes creu que no és un problema específicament masculí, “perquè ara també es fan moltes cirurgies íntimes femenines de reconstrucció de l'himen o intervencions sobre els llavis”, però sí que l'home “se centra molt en la mida del seu membre viril”.
Curiosament, a la seva consulta té més queixes de dones que “senten dolor quan són penetrades vaginalment perquè el penis de la seva parella és molt gran” que no pas de dones que es mostrin insatisfetes perquè la seva parella té un penis petit.
Aquesta sexòloga i psicòloga lleidatana, que ha fet de coach per a equips esportius masculins, qualifica el problema que porta molts homes a recórrer a la cirurgia de “síndrome del vestidor”. De la mateixa manera que les dones “són víctimes del que els mostren les passarel·les de moda”. I lamenta que tots acabem fent un esforç “sobrehumà” per arribar a estàndards de bellesa. En aquest sentit, adverteix que, si bé la fal·loplàstia pot resoldre molts problemes d'inseguretat i que “cada cas és diferent”, de vegades “hi ha homes que hi recorren per solucionar una disfunció sexual” i no s'adonen que la mida “no hi té absolutament res a veure”. Pilar Ribes és taxativa: “La sexualitat no és a la zona pelviana, sinó al cervell”, i això, considera, “poques vegades es té en compte”. D'altra banda, adverteix que homes i dones volen agradar persones del sexe contrari “partint d'estereotips equivocats” i assegura que, si bé els homes centren el seu atractiu al voltant del fal·lus, “a la dona l'exciten altres coses que potser no es tenen en compte”, i posa com a exemple els jocs preliminars.
És per això que aquesta sexòloga ha creat el lloc web institutribes.com, des del qual vol difondre articles de base científica sobre aquesta temàtica. “T'adones que, més enllà dels pacients que busquen l'assessorament d'un especialista, hi ha molta gent que es limita a buscar informació a internet i acaba molt desinformada.” La fal·loplàstia serà un dels primers temes que té previst abordar, perquè “és una intervenció quirúrgica que no millorarà les relacions sexuals del pacient”.
