“Com a amfitriona tinc un sou digne”

Afabilitat i confort. Això és el que troben els turistes quan creuen la porta del pis on viu la Rosa. En realitat, aquest no és el seu nom perquè ella prefereix ser discreta i mantenir l'anonimat. Fa gairebé quatre anys que aquesta veïna del barri Gòtic de Barcelona, al saturat districte de Ciutat Vella, hi exerceix d'amfitriona. La seva aventura, com en la majoria dels casos, va començar per necessitat. Fa sis anys, quan ella en tenia 50, va quedar a l'atur i, des de llavors, ha treballat en feines esporàdiques, de poques hores i amb sous baixos. Divorciada i amb dos fills –que viuen amb el seu pare–, no arribava a final de mes. “No volia dependre de ningú i vaig veure la possibilitat de llogar les habitacions; guanyo un sou digne i puc continuar vivint al barri”, explica.

La Rosa acostuma a oferir només una habitació, tot i que quan ho necessita lloga també la seva i dorm al menjador. Ho fa a través de la plataforma digital Airbnb i, durant l'estiu, pot arribar a guanyar uns 1.600 o 1.700 euros al mes. Ella, però, comparteix casa seva amb turistes durant tot l'any. “Visc sola i m'he de guanyar la vida”, diu. Mentre parla, obre la porta un jove xinès. Ell s'allotja en una de les habitacions, mentre que a l'altra hi dormen dues amigues italianes. El noi es mou pel pis com si fos casa seva. La Rosa comparteix amb ells l'únic lavabo que hi ha i també poden utilitzar la cuina i la nevera. De fet, en més d'una ocasió, l'amfitriona ha compartit àpat i conversa amb els seus hostes.

“Acabes establint una relació amb les persones que vénen a casa i personalment és una activitat que em satisfà; he fet grans amics i hi ha persones que repeteixen”, afirma. Per la seva llar hi ha passat gent de tot el món: coreans, japonesos, australians, canadencs... “M'agraden molt la història i l'art, i els faig de guia turística; anem a llocs que conec, a fer tapes... es crea un vincle molt bonic”, comenta. Ella, de fet, s'ho pren com si fos una feina. “Gairebé sempre he treballat de cara al públic i llogar les habitacions em manté activa, perquè he de tenir el pis ben net i preparat; mai no he volgut demanar ajuts econòmics perquè jo segueixo sent productiva”, reivindica.

Pel que fa a la convivència amb els veïns, la Rosa assegura que no ha rebut mai cap queixa. Explica que els viatgers són persones respectuoses i que compleixen les normes. “No és un turisme de borratxera, els interessa la cultura i volen gaudir de la ciutat com ho fem nosaltres”, manté. Ella no es planteja compartir pis de manera estable. “Ho he intentat abans i sempre m'ha sortit malament; un cop va venir a casa un noi del País Basc que treballava en un restaurant i el van acomiadar quan encara no havia passat ni un mes”, recorda. La Rosa sap que aquesta fórmula de cap manera li permetria guanyar la mateixa quantitat de diners que obté compartint les habitacions amb turistes. També és conscient que no tothom veu amb bons ulls aquesta activitat, sobretot a Ciutat Vella. Ella, però, es defensa: “Estigmatitzar una persona que vol tirar endavant pels seus propis mitjans no em sembla gens bé.”