La nul·litat matrimonial catòlica serà més ràpida
Francesc anuncia una reforma que agilitarà els tràmits per anul·lar gratuïtament les unions per l'Església
El procediment serà més senzill i deixarà de ser un privilegi reservat a persones benestants
Aconseguir l'anul·lació del matrimoni catòlic serà un procediment molt menys lent i costós del que és ara. El papa Francesc va donar a conèixer ahir una històrica reforma jurídica d'aquest procés canònic a través de dos motu proprio o decrets papals, que són documents que contenen decisions que el pontífex pren per iniciativa pròpia, sense tenir necessàriament el vistiplau de la cúria. La reforma, presentada ahir al migdia al Vaticà per un grup d'experts triats pel papa, preveu l'eliminació del tràmit d'haver d'obtenir dues sentències per validar l'anul·lació.
En caldrà només una: s'escurçarà així el periple actual, que, partint d'un mínim de dos anys, podia arribar a durar-ne molts. Ara, el temps d'espera serà d'entre un mes i mig i un any. A més, s'efectuarà a la mateixa diòcesi de la parella i seran els bisbes els encarregats de fer de jutges. Fins ara calia fer arribar els documents a les autoritats de Roma, la qual cosa, a més d'allargar el procés, l'encaria considerablement, i l'havia convertit en un privilegi reservat a persones benestants.
Que els diners no siguin una condició necessària per obtenir la nul·litat matrimonial ha estat una de les motivacions principals de la reforma.
“La gratuïtat del procés ha d'estar assegurada”, diu el papa, “perquè l'Església, mostrant-se davant dels fidels com una mare generosa, en una matèria tan estretament lligada a la salvació de les ànimes, manifesti l'amor gratuït de Crist”. És a dir, que no només els rics puguin salvar l'ànima.
Bona part de les parelles que demanen l'anul·lació del sagrament ho fan perquè volen tornar-se a casar mantenint-se en el si de l'Església. Els que no es podien permetre pagar els costos del procediment, o els que es desanimaven davant d'una espera tan llarga, desistien i vivien en una situació irregular, “en pecat”, o directament abandonaven l'Església. I això, naturalment, no convé a la institució.
En aquest sentit es va manifestar monsenyor Dimitris Salachas, exarca (en l'Església grega, el càrrec immediatament inferior a patriarca) d'Atenes, que va ser un dels sis experts que van presentar la reforma. Salachas, des del Vaticà, ho va sintetitzar així: “Volíem molt aquesta reforma. La gran majoria [de parelles] no s'esperen a obtenir la doble sentència d'anul·lació. Se'n van. És per això que calia una nova manera de tractar la qüestió.”
El papa ja havia denunciat fa uns mesos la incongruència de fer pagar per aquest servei, i el fet que, a sobre, propiciava casos de corrupció. L'octubre passat, Bergoglio va explicar una anècdota de quan era arquebisbe de Buenos Aires. “Vaig acomiadar-ne un que anava dient: «Si em dónes 10.000 dòlars et dono les dues anul·lacions, la civil i l'eclesiàstica.» Sisplau, res d'això!”, va recordar el pontífex. Ara, Francesc ha fet un altre pas cap a una Església més transparent, justa i fidel als orígens.
LES FRASES
Una Església oberta per frenar la fuga de fidels
A. S. G
Francesc vol modernitzar l'Església, fer-la més oberta i transparent. Fer accessible l'anul·lació del matrimoni a les persones sense recursos, i no només a les que es podien pagar els costosos i llargs tràmits actuals –o subornar un funcionari eclesiàstic per agilitar-los– és una manera més de democratitzar l'Església, d'eliminar privilegis. L'Església que vol Francesc ha d'obrir les portes a tothom, i sobretot als més necessitats. Per això, fa pocs dies ha demanat que cada parròquia aculli com a mínim una família de refugiats que fuig de la guerra.
Avortament
Recentment, ha concedit als capellans que absolguin “el pecat d'avortament als qui n'estiguin penedits de tot cor” durant el període del jubileu. Una decisió que no ha agradat a l'ala conservadora de l'Església, i ha sorprès els que coneixen el fervent activisme antiavortista de Bergoglio dels temps en què era arquebisbe de Buenos Aires. Bergoglio és un revolucionari en matèria social i un conservador en temes de moral. Però, com a papa, el seu objectiu primordial és salvar l'Església de la fuga de fidels. Allunyar la imatge d'institució anacrònica i adaptar-la als nous temps. I de moment, sembla que se'n va sortint.
