La mort entre bardisses

L'aroma del llorer et remou la coratgia i diu que ja és el moment d'esbatanar els ulls, de clissar, percebre, ramassar l'esplet que la metzina t'havia emblat. Concorren aigües de tissú a l'alba, s'inicia la cerimònia de la llum barrinant el no-res, et demanes com pot emergir des d'una mort tan pregona fins a les contrades del dolor, quin joc de mans adient fa servir per congriar aquesta deflagració de blancúria.

Aqueixa glopada moradenca no la filtraran unes ulleres d'ivori. Una dona reconquereix la bellesa després d'habitar l'avern, l'extrema aflicció, s'hi esdevé puixant i defuig la remembrança entre les bardisses. Un ocell accelera les ales, entra a la batalla contra la densitat de l'aire.

El barranc del Tramusser alena ferotge sota la rotonda i el ciment que l'estreny, sagna rierols diminuts, herbam esberladís. Els presseguers fan pinya amb els esqueixos dels tarongers, hi comparteixen la humitat del seu recer. L'antic fondal ensofronyava més enllà dels canyars uns paratges inconeguts, una terra intuïda a la nostra mesura, ara només hem de resseguir el passeig de grava per veure la realitat de tot allò.

Les rierades separaven els dos pobles en vindre les plogudes de la tardor; potser encara recorda algun veí aquell diumenge al vespre, Pepino, un policia local d'Almussafes, féu d'heroi de pel·lícula en salvar una persona atrapada dins d'un cotxe, allò va ser impressionant, una mena d'Indiana Jones desafiant l'ímpetu del corrent lligat amb una corda, i tot seguit n'alliberava el desemparat ostatge, ves per on, tu hi eres entre la gentada. Una àvia espigola caragols entre la verdesca, s'entesta a ignorar les limitacions de l'edat i tresca entre la garriga indiferent a qualsevol escull.

Quinze de setembre, uns reben la jornada amb l'exultació del conhort, a d'altres els clouen les fronteres a la vida. El parc, jardí, de Valmontone, un home marroquí, assegut en un banc, es grata els cabells capficat, silenci entre la vegetació urbana, esguarda esmaperdut la soledat d'un instant. Hom diu que temps enrere assassinaren ací una jove, la seua parella li assestà diverses coltellades davant d'una multitud. És així com tornes una i altra vegada als rapinyaires dels paradisos bastits amb sang.

Un dia ens adonem que aquells que creiem reblerts de bondat i estima envers nosaltres, realment ens detesten profundament i només ens voldrien mortes, com pair-ho?

Marcelo ja ha obert la pizzeria per fer-ne la neteja, T'hi endinses i li demanes una llapissera i una llibreta d'urgència, no pots permetre que se t'esquitlle la idea, i és que la fragilitat se t'escola a bram, saliqueja llimacs moixos entre les cantonades inútilment, ja sabem que la sensibilitat, a hores d'ara, no val ni un bri de femta. La sentor del zotal et batzega els narius i a dins s'asseca la xiqueta que treballava en una fàbrica tèxtil de La Canal de Navarrès. Foragites migrats estels fementits que et fiblen la quimera que t'empeny, podries morir-te de nostàlgia al capvespre entre els dits estubats del sol. Però també podries ser la guspira ensotada que esdevindrà flama i ocell.