Bonet exigeix recursos per a les universitats públiques
El rector de la UdG adverteix que la qualitat docent de moltes titulacions de les universitats públiques catalanes està en risc
Clam de la comunitat universitària per aconseguir més recursos per investigar
Les universitats catalanes requereixen amb caràcter urgent més recurs humans i materials. Aquest és el missatge clar, diàfan i contundent que el rector de la UdG, Sergi Bonet, va reclamar ahir a les institucions durant la cerimònia d'inauguració del curs acadèmic 2015/2016, que aquest any té quinze mil alumnes matriculats, entre graus i màsters.
L'acte d'ahir, de to solemne –no en va es va fer a l'Aula Magna Modest Prats–, va voler erigir-se en una reivindicació aferrissada de la universitat com a generadora de coneixement, de la seva autonomia, encara limitada, i, a la vegada, com a pal de paller d'una defensa i reivindicació de la recerca, per la qual cosa es reclama dotar-la de més recursos, però de manera transversal i sempre centrada en tots els àmbits del coneixement.
Hi va haver, també, anuncis importants per part del rector en el seu parlament, com ara que es destinaran 210.000 euros als becaris doctorands i els 5 milions d'euros per als grups de recerca, els quals s'obtenen amb recursos propis. Però el d'ahir va ser molt més que un acte d'anuncis; també hi va haver reivindicacions, perquè es va voler remarcar la necessitat d'una recerca de qualitat com a generadora de coneixement, tenint molt en compte el repte que representa el moment polític actual, amb el procés de sobirania sobre la taula: “Si volem ser un gran país, haurem d'apostar decididament per una educació de qualitat en tots els seus nivells educatius i, sobretot, per una vertadera igualtat d'oportunitats per a tots els seus ciutadans”, va dir Bonet. “Una universitat pública ha de garantir, i també exigir, que tots els seus docents desenvolupin la seva tasca investigadora. Al darrere de qualsevol grau i, més encara, de qualsevol màster o doctorat, hi ha d'haver bons docents i investigadors. Només així podrem oferir bons ensenyaments superiors de qualitat”, va dir. El rector va voler anar encara més enllà quan va advertir que la qualitat docent de moltes titulacions de les universitats públiques catalanes “pot entrar en risc si un nombre significatiu i progressiu de personal docent es veu impossibilitat de dur a terme la seva activitat investigadora”.
Reptes de futur
Aquesta recomanació, a manera de prec i d'exigència, la va recollir el secretari d'Universitats, Antoni Castellà, que va coincidir amb el rector que cal aprofitar el moment en el qual es vol construir un estat nou perquè aquest sigui “ric, culte, equitatiu, democràtic i on la justícia social imperi”. Castellà hi va afegir: “Si la societat civil i els polítics no sabem considerar la universitat així, ara que tot està per fer, no ens en sortirem”, va advertir.
Graus i màsters
Dels 15.000 estudiants matriculats a la UdG aquest curs, 13.800 fan algun dels 56 graus (el 2014 van ser 13.600), els quals s'imparteixen en els seus nou centres propis i set d'adscrits. Una oferta acadèmica que es complementa amb la de postgrau, amb 44 màsters i 13 programes de doctorat (5 dels quals, interuniversitaris) que. amb el període de matrícula encara obert, té 1.426 estudiants matriculats (l'any 2014 es va tancar amb 1.500).
Durant l'acte es va fer el tradicional lliurament de les medalles al personal jubilat i els premis extraordinaris de doctorats que van guanyar els doctors Maria Helena Riuró, Elisabet Martí, Ricard Expósito, Albert Navarro, Miguel Andrés Roselló, Eloy Ramos, Eva Torner, Elisa Virgínia i Berta Ferrer.
LES FRASES
“Coneixement al servei del comú”
L'acte d'inauguració del curs, que va girar a l'entorn de la recerca, va incloure la tradicional lliçó inaugural, a càrrec del doctor Xavier Antich, professor d'estètica de la UdG i president de la Fundació Antoni Tàpies. Antich va defensar que la universitat encara pot ser, i de fet ha de ser, “un model de futur si manté l'essència creativa, lliure i crítica de pensament” que l'apropa a la “llibertat de les arts”. I en aquest sentit la recerca és vital com a generadora de coneixement. La recerca, segons Antich, no vol dir subordinar-se a la lògica del mercat, sinó treballar en un nucli de “socialitat” que caracteritza el compromís integral com a investigadors “cap a la funció de generar coneixement al servei del comú que, precisament, defineix la seva dimensió social”. Antich va retre un homenatge al seu pare i al seu avi perquè no van poder tenir accés als estudis superiors, a diferència d'ell, que es pot dir que forma part de la primera gran promoció a accedir-hi.
