El PP utilitza el sabotatge a l'AVE per atacar els Mossos
El ministre de Justícia creu que la vigilància no ha estat la desitjable
El conseller d'Interior respon a les crítiques amb dades de decomisos de coure robat
L'Audiencia Nacional assumeix el cas
El Partit Popular va obrir ahir una ofensiva per utilitzar el cas del sabotatge a les vies de l'AVE de dijous com a arma llancívola contra una de les poques estructures d'Estat de què disposa la Generalitat, la seva policia. Si dijous ho va insinuar la ministra de Foment, Ana Pastor, ahir va ser el responsable de Justícia, Rafael Catalá, que va vincular el tall dels cables a la línia d'alta velocitat a una suposada desídia de la policial catalana.
“No hi ha hagut tanta atenció com hauria estat desitjable”, va assegurar Catalá. No va ser l'únic alt càrrec de l'administració de l'Estat que va posar en dubte l'eficàcia dels Mossos; en aquest cas, el secretari d'Estat d'Infraestructures, Julio Gómez Pomar, va afirmar que una infraestructura com la lína de l'AVE “requereix una atenció especial”.
L'ofensiva del govern espanyol contra els Mossos d'Esquadra no es queda només en un joc de declaracions sinó que també ha baixat al terreny dels fets; quan dijous al vespre Adif va formalitzar la denúncia corresponent sobre el succés ocorregut al matí al quilòmetre 568 de la via de l'AVE, no ho va fer als Mossos d'Esquadra sinó que va optar per notificar els fets a la Policía Nacional. Adif va actuar així, tot i que des dijous al matí els Mossos d'Esquadra s'havien personat al lloc dels fets i totes les diligències d'investigació que van efectuar les van entregar al jutjat de Vilafranca del Penedès, al qual li correspon la competència territorial del cas.
Tot i això, Adif va optar per presentar la denúncia a la Policía Nacional, que automàticament en va donar notícia al jutjat d'instrucció de guàrdia de l'Audiencia Nacional. Va ser la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, la que ahir va anunciar la deriva judicial que havia agafat la investigació i que el cas s'instrueix per un presumpte delicte d'estralls terroristes. Per part de la Generalitat, el responsable de respondre a les crítiques als Mossos va ser el conseller d'Interior, Jordi Jané, que va optar per oferir “dades objectives” per desmentir l'acusació d'inacció i va evitar entrar en la picabaralla política. Jané va informar que en els últims cinc mesos el nombre de robatoris a les instal·lacions d'Adif ha baixat un 35%, en relació al mateix període de l'any passat. El conseller ho va atribuir a la “pressió policial” que exerceixen els Mossos i va posar com a exemple d'eficàcia la detenció de 15 lladres de cable de coure durant el setembre passat.
En l'únic punt en què els responsables de la Generalitat i del govern espanyol coincideixen és en atribuir la causa de l'incident a un “sabotatge”. Aquest és el terme que va fer servir Jordi Jané i també el secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez Vázquez.
LA XIFRA
Passatgers amb i sense drets
Dijous, en ple desconcert dels usuaris atrapats a les estacions i sense poder enfilar-se als trens, la companyia Renfe no es va cansar de repetir que no era necessari fer cues per reclamar l'import del bitllet perquè hi havia tres mesos per fer-ho. Ahir la companyia va informar que deixa fora d'aquesta possibilitat de reclamar a aquells passatgers que ja havien pujat al tren quan es va produir la incidència, amb l'argument que si el succés no té res a veure amb el control de l'empresa aquesta no té l'obligació de tornar els diners.
Aquest argument va ser rebatut per les associacions de consumidors que sostenen que Renfe sí és responsable perquè cal atribuir l'incident a una falta de manteniment o control de les vies.
Per la seva banda, el conseller de Territori, Santi Vila, va demanar “corregir amb urgència”l'atenció dels usuaris de Renfe quan es produeixen avaries.
