La fiscalia investiga l'hotel que Núñez està fent al Rec Comtal
Revisarà l'aprovació de l'operació urbanística que va permetre iniciar les obres, arran d'una denúncia de veïns de Ciutat Vella
Els opositors consideren que s'ha fet “a mida dels interessos particulars” del promotor
Fa més d'un any que els veïns es van rebel·lar contra el polèmic hotel que Núñez i Navarro està construint al carrer del Rec Comtal –al barri barceloní de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera– i la seva tenacitat comença a donar fruits. El fiscal de medi ambient i urbanisme, Antoni Pelegrín, ha començat a investigar el procés d'aprovació de l'operació urbanística que va permetre iniciar les obres i ho ha fet arran d'una denúncia de l'associació Veïns en Defensa de la Barcelona Vella, de l'associació de veïns del Casc Antic i de la plataforma Aturem l'Hotel al Rec Comtal. Els veïns –representats per l'advocat Daniel Jiménez– mantenen que l'operació “s'ha fet a mida dels interessos particulars” del promotor i reclamen que s'investigui la relació amb els funcionaris i les autoritats municipals responsables de tramitar i aprovar els instruments urbanístics que ho han fet possible. Consideren que es podrien haver comès delictes de tràfic d'influències, suborn, prevaricació o algun altre de vinculat a la corrupció.
La investigació està en una fase embrionària, segons expliquen fonts jurídiques. El fiscal, ara per ara, ha demanat a l'Ajuntament informació relativa a l'operació urbanística i probablement rebrà una quantitat abundant de documentació que haurà d'estudiar un cop estigui sobre la seva taula. El conflicte generat per la construcció de l'hotel comença pels volts de l'any 2000, quan Núñez i Navarro va comprar un edifici al número 17 del carrer del Rec Comtal. Els veïns –que complementen la denúncia amb un exhaustiu informe jurídic– expliquen que la finca es va buidar i enderrocar “sense cap justificació legal” i de manera “opaca”. El 2007, l'Ajuntament va aprovar la modificació del pla especial de reforma interior (PERI) del 1986, amb la qual es va delimitar un nou àmbit que incloïa el solar del promotor i es va canviar la qualificació urbanística del sòl per encabir-hi l'hotel. Una requalificació que li permet guanyar en altura i en nombre de plantes, a banda d'eludir la prohibició de fer aparcaments subterranis. La reordenació urbanística en aquest sector havia de permetre construir també habitatge social i obrir el passatge de Sant Benet, però la realitat és que només s'està desenvolupant l'hotel. Un fet que, segons els veïns, resta a l'actuació “tot l'interès públic urbanístic”.
Els opositors indiquen que l'operació és “singularment beneficiosa” per a la constructora de Josep Lluís Núñez, que està complint condemna juntament amb el seu fill per haver subornat inspectors d'Hisenda. L'hotel tindrà 99 habitacions i set plantes, més dos soterranis destinats a aparcament. Els veïns denuncien que és un edifici sobredimensionat –amb una volumetria més pròpia de l'Eixample que no pas de Ciutat Vella– i que quedarà desintegrat en l'entorn. De fet, un cop acabat, quedarà a pocs metres de les terrasses i finestres dels veïns directament afectats, que diuen que els deixarà literalment “emparedats”. Els opositors sumen també a la llista de greuges el fet que la construcció de l'hotel suposa una “pèrdua de patrimoni històric cabdal per a la ciutat”, ja que envaeix una part encara visible del traçat originari del Rec Comtal.
LES FRASES
Les protestes veïnals i els 23 milions d'indemnització
L'alarma per la construcció de l'hotel al carrer del Rec Comtal, la van fer disparar a mitjan any passat els veïns més propers al solar, quan van veure que les màquines hi entraven. Les obres els van agafar de sorpresa, però la seva resposta no es va fer esperar. Els veïns, que havien estat centrant els seus esforços a lluitar contra l'hotel del Palau de la Música, van començar a organitzar les protestes contra l'hotel de Núñez i Navarro i l'abril passat van entregar a l'Ajuntament les 1.865 firmes que havien recollit per demanar-ne la paralització immediata . Fins i tot van aconseguir que es forcés una comissió extraordinària d'Hàbitat Urbà per debatre com aturar-lo. Va ser en aquella sessió, celebrada a final d'abril, quan el llavors regidor d'Hàbitat Urbà de l'Ajuntament, Antoni Vives, va explicar que el consistori hauria de pagar 23 milions en cas d'aturar el projecte: tretze per quedar-se la finca i deu més de compensació a la constructora. “Ara ja només el fiscal el pot aturar”, afirma la veterana activista veïnal de Ciutat Vella Maria Mas. El nou govern municipal, per la seva banda, ja està revisant l'aprovació de la modificació del PERI per determinar si es va fer correctament.
