Societat

Petit gran bell país

LA REMOR DEL VENT

Les diverses dones que coven a dintre teu tenen dissemblants faisons de llambregar, és per això que aprendràs el nom de cada rosella a través dels ulls. El cucut neguiteja un refilet matutí, frisa per descotxar l'enrenou de l'instant i esdevenir corranda. Mentre, malgrat que eres lluitadora, has de pair i acceptar els impossibles, tot i sabent que són els éssers humans qui els aparellen. De vegades penses que potser t'has empassat el pitjor d'algun individu, la llordesa, la perversitat, la lletgesa, mentre que d'altres n'han assolit la millor vessant. A la porta de l'Almassaf et batzeguen les paraules de Cecili en relatar-ne el pretèrit, el mestres represaliats en acabar la guerra. Un ninot pocavergonya amolla en un lloc institucional que a Espanya no queden ja foses del franquisme.

A La Costera degotegen llogarets, a Montesa la nineta dels ulls s'engata de panorames on tot reviscola, l'atzur s'emmiralla en les carenades, els tarongers en els pins i el romaní, a Moixent revifa la terra. Aquest petit gran país nostre és força bell. Del riu Albaida se n'ha escabellonat el Cànyoles, des del paratge del Capurutxo s'hi trascola els barrancs de la serra Grossa, i la serra de la Plana davallada des del massís del Caroig. Allà, llunyedà, ensumes el Benicadell, Mariola, el Montcabrer, el Montdúver, algú narra faules sobre l'hostal de Mentirola. Allà a sota les Cases Noves i el Ravalet. Transites des de dins fins a fora i esbrines indrets on atansar-te.

Quants cops poden acorar-nos amb la mateixa arma? Si algú troba que la teua vida és de fusta, ja pots ensofronyar-te a dins de qualsevol llodriguera. És en el ruixat on t'esfondres i consideres que has de renunciar als esbossos de mots que tempteges cada jorn, i tan mateix, és en la claredat on s'esvaneix el dolor, i dessollinem l'esguard per emergir des de la tristesa. És en la bellesa de les encontrades que ens aixopluguen on reconquerim la serenitat.

L'atzucac d'una magrana t'esbatana dolcesa, ninesa del coratge, el temps embadalit. Albires Tica venent bajoquetes a la cantonada del forn, un somriure t'enaigua els llavis, i una espurna de quotidianitat benaurada t'abranda lluernes al pit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El conflicte dels drets dels castells es desencalla, però la ferida continua oberta

Vilafranca, Vella i Minyons cedeixen els drets d’imatge a la CCCC, però no la propietat intel·lectual

La Jove abandona la presidència de la coordinadora

BARCELONA
 
la videoteca

Un pare simula una muntanya russa per al seu fill

BARCELONA
 

Els robatoris en pisos cauen un 35% a Mataró en un any

mataró
 

Tramitats més de 1.400 informes d’estrangeria en el primer semestre

girona
 

Salt treu a licitació tres punts de radar i un control de càmeres en un semàfor

salt
 

El pacte antisegregació escolar, a primers de curs

barcelona
 

Sarrià serà “contundent” amb Hinojosa

sarrià de ter
 

Sabadell aposta per descentralitzar la festa major i obrir l’eix central

Sabadell
 

Més de 600 malgratencs ja han votat en la consulta

malgrat de mar