Prioritat per al vianant

L'abstracció conceptual del projecte fa que sigui de mal explicar. A grans trets, però, es podria dir que es tracta de repensar la divisió territorial tradicional de Barcelona, a partir de la implantació de noves àrees amb una dimensió més gran que la d'una illa de cases, però més petita que la d'un barri. Se les denomina “superilles” i no estan pensades per tenir una funció únicament, o essencialment, administrativa. Han –o haurien– de ser espais delimitats en un plànol però que recuperin un cert esperit comunitari, amb un urbanisme i un disseny de mobilitat pensats per tenir un ús eminentment ciutadà, i on es puguin assajar solucions de consum i producció energètica –ús de plaques solars o reutilització d'aigües– que tendeixin a l'autoconsum.

Des del punt de vista teòric, el discurs és immaculat. A l'hora de portar-lo a la pràctica, però, la cosa canvia. Costa de visualitzar. L'anterior govern de Xavier Trias va intentar plasmar la idea, en la que va ser una de les apostes més viscerals de l'aleshores tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, a partir dels postulats de l'Agència d'Ecologia Urbana, pare i mare intel·lectual de la criatura. Una voluntat que es va traduir en poc més que l'anunci d'una prova pilot que preveia la creació progressiva de les cinc primeres superilles.

A diferència del que ha passat amb diverses iniciatives polítiques heretades del mandat anterior, que ara són revisades o directament descartades, l'executiu d'Ada Colau no només ha decidit donar una continuïtat de tràmit al projecte, sinó impulsar-lo. “Volem implantar-les de manera real, que es visualitzin”, assegura el gerent adjunt de l'àrea de Mobilitat i Infraestructures, Manuel Valdés. Per complementar el relat, la regidora de Mobilitat Mercedes Vidal hi afegeix que aquestes noves àrees seran una peça angular per executar una de les grans propostes doctrinals de l'executiu de Barcelona en Comú –i que, de fet, ja es feia–, com és anar restant espai al cotxe en benefici del vianant. “Aquesta política de guanyar espais per als vianants s'articularà a través de les superilles”, proclama. Ja tenim, doncs, objectiu i l'instrument per concretar-lo.

Empènyer les proves pilot en curs serà el primer pas, abans de pensar a definir-ne de noves. Tret de la del barri de la Maternitat i Sant Ramon, on s'ha anat més per feina, en la resta tot just s'han fet els treballs previs a la introducció del programa, consistents a delimitar el perímetre de les àrees i testar l'opinió dels veïns i el teixit econòmic implicat per veure com es concreta en mesures, i en obres, el que ara bàsicament són nocions o objectius.

En la línia del que defensa el nou ajuntament, una prioritat serà tendir a la transformació física dels carrers perquè el vianant hi tingui prioritat de pas a través, per exemple, de solucions com ara les seccions de plataforma única. La circulació de pas, a excepció de la que sigui de serveis, en quedarà fora. Per tant, a les vies que estiguin dins la xarxa viària bàsica de la ciutat, no s'hi encaixarà cap superilla. És evident. Potenciar l'ús de modes com la bicicleta serà una de les altres apostes, juntament amb les que escapen a l'àmbit de la mobilitat. Com potenciar el comerç de proximitat, per dir-ne una.