La pobresa energètica mata sobretot dones grans
Un estudi demostra que invertir en l'aïllament tèrmic d'edificis té un impacte positiu en la salut dels veïns
Entre un 10% i un 40% de l'excés de mortalitat hivernal es pot atribuir a viure en la precarietat
L'ajuda d'eficiència energètica hauria de prioritzar els col·lectius pobres
#És evident que l'accés a l'energia està directament lligat al benestar de les persones. I no només al benestar, sinó que ja hi ha estudis que evidencien els greus problemes de salut que la pobresa energètica comporta i que, fins i tot, en determinades circumstàncies és mortal. Diverses investigacions d'equips de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, en el marc del projecte Europeu Sophie i liderats per Lluís Camprubí i Andrés Peralta, conclouen que la pobresa energètica provoca la mort, sobretot, de dones entre 70 i 79 anys i sense estudis.
La investigació, de fet, es planteja si les intervencions d'eficiència energètica en habitatges socials a Barcelona impacten en la mortalitat dels veïns. S'analitzen les morts entre els anys 1986 i 2012, coincidint amb un període en què de mica en mica es van rehabilitant els blocs socials construïts entre el 1950 i el 1970, i es veu que sí, que hi ha menys mortalitat a l'hivern als habitatges en què s'ha aplicat l'aïllament tèrmic a les façanes que no pas en els que no s'hi ha actuat. “En dones, s'evita un alt percentatge de les morts associades al fred”, conclou el treball.
L'estudi es va fer en 310 blocs socials de La Guineueta, La Pau, Trinitat Nova i Verdum durant els dies més freds de l'hivern. “És evident la relació entre el fred extrem i la mort, i també la diferència entre els habitatges intervinguts i els que no ho han estat”, subratlla Peralta. Una de les curiositats amb què es van trobar els investigadors va ser que la tasca d'aïllament evita morts, sobretot, en el cas de les dones. “Segurament –exposa Peralta– és perquè són les dones les que s'estan més temps a casa i les que pateixen més els impactes negatius de la pobresa energètica en la salut.” Això, tenint en compte que pobresa energètica significa no poder mantenir la llar a una temperatura adequada i, per tant, passar fred amb les malalties que aquesta circumstància pot comportar.
Efectes a llarg termini
Si bé es demostra que la rehabilitació energètica dels edificis evita malalties i morts, Camprubí explica que encara caldria investigar més per avaluar altres aspectes de salut a llarg termini per saber com cal focalitzar les intervencions i tenir clar quins col·lectius es veuen més perjudicats i en els quals, per tant, caldria intervenir primer.
La pobresa energètica podria causar a l'any més de 7.000 morts prematures a l'Estat, segons l'estudi Pobreza energética en 2014, dirigit per Sergio Tirado. En el cas català no hi ha dades, però els experts insinuen que entre un 10 i un 40% de l'excés de mortalitat que es produeix a l'hivern [vegeu el gràfic] es pot atribuir a la incapacitat que aquelles persones han tingut per escalfar-se correctament.
I la pobresa energètica no només és el patiment o les malalties per no poder escalfar-se en ple hivern, segons subratllen els investigadors del l'Agència de Salut Pública de Barcelona, sinó que recorden que a l'hivern passat les bombers van denunciar que la majoria de morts als incendis de les cases eren atribuïbles a utilitzar mètodes perillosos per escalfar-se i, a més, les entitats socials denuncien que moltes famílies demanen menjar precuinat per evitar la despesa de gas i llum per cuinar.
Pel que fa a les intervencions d'aïllament tèrmic dels edificis, Camprubí indica que ja hi han trobat algun “però”, perquè en alguns casos comporta problemes de ventilació. També insisteix que les administracions haurien de tenir en compte prioritzar els col·lectius més vulnerables a l'hora de promoure rehabilitacions energètiques, per evitar que augmenti la desigualtat. “Si no hi ha una equitat a l'hora de plantejar l'enfocament de les polítiques d'eficiència energètica, es pot engrandir l'escletxa de desigualtat”, planteja l'investigador.
Famílies que dormen tots en una habitació per no haver d'escalfar el pis
En els casos més extrems pot provocar la mort, però la pobresa energètica –la incapacitat per mantenir l'habitatge a una temperatura confortable, és a dir, a 18 graus a l'hiverns i 25 a l'estiu– causa sobretot problemes greus de salut tant física –malalties circulatòries i respiratòries– com mental –ansietat, depressió, estrès i aïllament–. En l'estudi El procés d'implementació de polítiques d'aïllament tèrmic de façanes i els impactes sobre els determinants de l'equitat de salut, s'hi detallen els riscos de viure en una casa freda i humida i la pressió psicològica que significa per a una família haver d'adoptar solucions com dormir tots en una mateixa habitació per no haver d'escalfar la resta del pis.
La incomoditat tèrmica crònica, la preocupació per les factures de llum i gas, la por de caure o de viure amb deutes, els maldecaps pels problemes de salut i la sensació de no veure-hi solució són algunes conseqüències habituals. “Tot plegat és evident que pot conduir a problemes de salut mental i física”, planteja Lluís Camprubí. En aquest estudi s'avisa que “les polítiques públiques en matèria d'eficiència energètica tendeixen a augmentar les desigualtats, tret que siguin gratuïtes i per als grups amb pobresa energètica”.
