Les monges de l'Anyell no faran el monestir al Poblenou
Al terreny on s'havia de construir hi ha, en runes, la parròquia de Sant Bernat Calbó, i és propietat de l'Arquebisbat de Barcelona
Els veïns estan totalment en contra que la comunitat s'instal·li en aquest barri
L'oposició a l'obertura de nous centres de culte no afecta només les comunitats musulmanes o de religions minoritàries com sovint es pensa majoritàriament. Els veïns del Poblenou s'han aixecat unànimement en contra de la construcció, al terreny on encara queden les runes de la parròquia de Sant Bernat Calbó, d'un petit monestir catòlic que volien construir les Germanetes de l'Anyell, unes monges d'origen francès instal·lades a Barcelona de fa anys i que viuen de la caritat. Els veïns volen que el solar sigui d'ús públic i serveixi per ampliar l'actual plaça Sant Bernat Calbó. L'oposició va ser tan contundent que les monges, finalment, han decidit renunciar al projecte, tal com ja ha comunicat oficialment l'Arquebisbat de Barcelona.
L'Església, propietària dels terrenys, va cedir aquest espai a les monges perquè la parròquia de Sant Bernat Calbó, situada al carrer Marià Aguiló i construïda als anys cinquanta, s'ha d'acabar de tirar a terra per defectes de construcció. Les monges, per la seva banda, volien fer-se presents a la ciutat fent un petit monestir i havien obtingut la donació d'un particular per poder construir l'edifici, segons fonts del Bisbat barceloní. En el dia d'avui aquesta congregació viu en un annex de la parròquia de Sant Jaume, al carrer Ferran.
La gran oposició que hi ha hagut, amb tensió verbal directa i tot contra les mateixes monges el dia que van anar al barri a explicar-se, aquest estiu, les ha fet desistir. L'Arquebisbat de Barcelona manté, de moment, que no té intenció de cedir el terreny i, com que és seu, té previst deixar-lo en punt mort un temps en espera de noves idees. El relleu, aquest desembre, de l'arquebisbe de Barcelona allargarà encara més una solució per a l'ús del solar.
Salvem la Repla
Els veïns del Poblenou van constituir la Plataforma Salvem la Repla i, entre altres mobilitzacions, van recollir centenars de firmes per demanar que el lloc on hi ha la parròquia es converteixi, un cop enderrocat, en un nou espai públic. Diu la plataforma que el barri ja té “prou edificis religiosos infrautilitzats” i voldrien ampliar la plaça.
El 5 de març del 1956 el Bisbat de Barcelona va comprar a una particular el terreny del carrer Marià Aguiló per construir la nova parròquia, que es va inaugurar el novembre del 1957. El terreny és inequívocament qualificat “d'ús religiós” però els veïns avui voldrien una commutació.
L'Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, que poca cosa hi pot fer, va modificar a última hora una mínima part del projecte per adequar el monestir a l'espai proposat. No van ser aquestes petites modificacions les que, segons el Bisbat, van fer que les monges es fessin enrere. “Ni les monges s'han sabut explicar ni els veïns les han comprès”, explica una font pròxima a l'Església de Barcelona.
En el rebuig que han experimentat aquestes monges hi té molt a veure la desconeixença i el poc arrelament que tenen a casa nostra i a la ciutat. “Ningú sap ben bé què fan, d'on són i què volen”, diu un veí que aquest juliol va assistir a una assemblea que es va fer al carrer per parlar del monestir. Un grup de monges van oferir-se a anar a “l'obrer i anticlerical” Poblenou a explicar-se. El resultat va ser penós, com es pot veure en un vídeo que corre per la xarxa . A elles se les veia fora d'òrbita, no parlen català (algunes ni castellà) i no sabien com explicar el seu projecte. Alguns veïns no van estar a l'altura i, en algun moment de l'acte, les monges es van sentir ofeses. Això les va acabar de fer decidir.
