Societat

Les fulles mortes

LA REMOR DEL VENT

El sol aixopluga la memòria de l'herba, esguarda la solitud del ruixim, les pupil·les es rebordoneixen als peus dels lledoners. La boira no pot desafiar la claredat als inicis de novembre, les esdevinences obagues són inútils contra l'alegria.

Tens el glatir de l'ésser humà, voldries litografiar-lo sobre l'esgarip del món. El darrer somni dels innocents s'extingeix a la tardor, tot just en escolar-se el vespre, la vermellor pigallada on s'esbalça el desconhort. Què sap ningú el que hi ha darrere d'un somriure? Som tan albats que ens hi lliurem i no copsem la coltellada a temps.

Aprenem geografia comptant els morts de la barbàrie, i tots, pel que sembla, n'hem de dir la nostra. Ens treuen de soca-rel el cor a Beirut, a Kenia; ens escorxen l'ànima a Susa, a Paris; se'ns creba el pit afeixugat a Síria, a Kuwait, a Madrid, a Londres, a Nepal...

I la política és un afer sòrdid conreat pels tafurers, els escorniflaires que ho espatllen tot i se'n riuen. L'avarícia bivaqueja per l'orbe, hi ha pirates que ramassen les prebendes com qui abassega garrofes en setembre, mentre que d'altres no poden ni pagar-se un bitllet de tren. Haurà d'anar tothom a les capelles a treure pit, a escatainar i vulgaritzar els mots?

Banderegen massa “mestres” pels viaranys que petgem, ninetes “mariclers”, panxacontents, “meliquers”, rapinyaires de somnis, homenots, manifassers, barroeres...

Les multituds s'apleguen als indrets establerts pel costum, com zombis sapastres. Les celebracions travessen el temps i esdevenen calitja, ferum sobre la roba empastifada. S'enrunen les fulles marrides entre les petites filagarses de la rosada, les ales embegudes dels falciots se'ns arrapen a les sabates bastides de matinada, carantoines pàrvules que ens rescabalen la incertitud que fa de la vida un paratge on tot està per revelar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
BEGOÑA ROMAN
PRESIDENTA DEL COMITÈ D’ÈTICA DELS SERVEIS SOCIALS DE CATALUNYA

“Els avis es queixen que se’ls dona una vida saludable, però insípida”

Assessora els centres assistencials i els professionals socials en el tracte a les persones. És partidària de promoure l’atenció domiciliària, més humana i menys costosa per a tots

barcelona
 

Cercle de Marsella, cent anys i un SOS

barcelona
 

L’opció de Valls a Barcelona aixeca menyspreu i recels

barcelona
 

Girona inaugura la plaça de l’U d’Octubre de 2017

girona
 
JORSI BASTÉ
PERIODISTA I DIRECTOR I PRESENTADOR del Món a Rac1

Jordi Basté “Des de Madrid donen per perduts dos milions de persones”

Girona
 

Màsters a prova de trampes

 

Experiments i divulgació científica al carrer

Girona
 

Les obres del Firal condicionen el Sant Jordi d’Olot

OLOT
 

El Tarlà dona el tret de sortida a les Festes de Primavera

girona