Un 30% dels municipis no tenen pla contra inundacions
És un protocol d'obligat compliment per millorar la coordinació entre els cossos de seguretat en cas d'emergència per pluges
Protecció Civil recorda la importància d'aquests protocols i apel·la a la “responsabilitat” dels ajuntaments
Tres de cada deu municipis catalans no tenen elaborat el pla Inuncat, obligatori per a poblacions amb un risc elevat per inundació. Aquest nivell d'emergència el dictamina la Direcció General de Protecció Civil a partir de l'anàlisi contínua de variables com el risc de desbordament de les rieres i els rius. D'acord amb els resultats, aquest organisme, que depèn del Departament d'Interior, obliga algunes poblacions a tenir redactat el protocol específic d'actuació en cas de pluges abundants com les que va registrar Catalunya ara fa unes setmanes.
A la demarcació de Barcelona hi ha 57 municipis que no el tenen redactat, entre els quals hi ha ciutats importants del país com ara Badalona, Cornellà i Santa Coloma de Gramenet, una dada força rellevant si es té en compte que es tracta d'un document bàsic per millorar la coordinació entre els cossos de seguretat en cas de situació d'emergència per pluges abundants. A la resta del país, diverses capitals de comarca com ara el Vendrell, Valls, Puigcerdà i Sort tampoc tenen redactat el protocol contra inundacions.
Coresponsabilitat
Tot i que Protecció Civil consideri que un municipi ha de redactar obligatòriament un determinat pla, la decisió final depèn dels ajuntaments, ja que, “legalment”, no existeix cap llei que obligui els consistoris a redactar-lo, explica el director general de l'organisme, Joan Delort. “Tenen l'obligació de fer-ho. I, si no ho fan, apel·lem a la seva responsabilitat”, diu el màxim responsable de Protecció Civil de Catalunya. “La decisió entra dins del camp de la coresponsabilitat. Nosaltres ens encarreguem de vetllar per establir la norma marc d'acord amb una anàlisi de riscos. I un alcalde o alcaldessa és la màxima autoritat del municipi. Cadascú ha de fer el paper que li toca”, hi afegeix Delort.
A tot Catalunya ha augmentat molt el grau d'implantació de plans d'emergència en els últims cinc anys. Així, un 70,7% de les poblacions obligades a tenir el pla Inuncat el tenen redactat avui dia. Aquest percentatge ha augmentat substancialment en els últims cinc anys, ja que el 2010 només la meitat dels municipis (51,3%) el tenia preparat. “És un augment molt important”, afirmen des del departament.
Un dels elements que han contribuït a aquest increment és la posada en funcionament a principis d'aquest any del Document Únic de Protecció Civil Municipal (Duprocim), una eina que permet actualitzar en un únic text tots els riscos existents al municipi. Aquest document té una carència de 48 mesos, però “en cap cas” eximeix els consistoris d'ajornar la redacció dels plans obligatoris, alerta Protecció Civil, que reclama als ajuntaments que no escatimin esforços a l'hora de prevenir. “Tant si hi ha pla com si no, els municipis han de tenir identificats els seus punts vulnerables abans de qualsevol emergència”, sentencia el director general de Protecció Civil.
L'Ajuntament de Badalona, una de les poblacions que no tenen fet el pla Inuncat, ha assegurat que el redactarà mitjançant el document únic.
LA XIFRA
LA FRASE
La lluita contra el foc, la prioritat
Dels vuit grans plans de Protecció Civil que hi ha a Catalunya, el que té un grau més alt de compliment és l'Infocat –corresponent als incendis forestals–, que ara mateix ja tenen elaborat un 89,8% dels municipis que estan obligats a fer-lo. En els últims anys, però, el pla d'emergència que més ha crescut ha estat el Neucat. A principis del 2010, només un 38% de les poblacions catalanes el tenia redactat; cinc anys més tard, el percentatge s'ha enfilat fins al 72,3%. S'ha de recordar que el 8 de març del 2010 es va registrar una gran nevada a Catalunya que va col·lapsar el país. Molts ajuntaments van decidir redactar el protocol Neucat després d'aquella caòtica jornada.
Pel que fa a la resta de plans d'emergència, el que té un nivell de compliment més elevat és el Procicat (80,3%). A l'altre cantó de la balança, el pla que desperta menys interès entre els municipis és el Transcat, el pla especial d'emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril, un protocol que només tenen elaborat un 51,8% de les poblacions que l'haurien de tenir.
El cost de cada pla és variable segons si els ajuntaments disposen de tècnics municipals de Protecció Civil –n'hi ha un centenar a tot Catalunya– o bé n'han de contractar com a servei extern. A més, les diputacions també han ofert ajudes als consistoris per facilitar la implementació d'aquests protocols d'emergència.
