El Tribunal Suprem limita l'acció als clubs de cànnabis
Anul·la l'absolució de tres membres d'una entitat de Barcelona perquè assegura que afavorien el seu consum
Els castiga a una pena de vuit mesos de presó
Hi ha a Catalunya unes 200 entitats
El Tribunal Suprem colla, amb una altra volta, l'activitat dels clubs de cànnabis. L'alt tribunal ha anul·lat l'absolució per un delicte contra la salut pública de tres directius d'un club situat al districte de Ciutat Vella, que havia dictat l'Audiència de Barcelona en considerar que no venien de forma indiscriminada la droga i que no tenien ànim de lucre. El Suprem els condemna a vuit mesos de presó perquè la seva acció “afavoria i facilitava la venda a tercers”.
La proliferació d'aquestes entitats, especialment a Barcelona, va provocar que la Generalitat intentés regular la seva activitat. El novembre del 2014, davant la dificultat d'encaixar la vessant sanitària i policial, es va aprovar una resolució no vinculant ni obligada sobre normes saludables. Per exemple, es plantejava que no obrissin més de vuit hores al dia, que no acceptessin menors i estiguessin a certa distància de les escoles. Els ajuntaments també han intentat regular o arribar a acords amb els seus titulars. Per exemple, el consistori de Barcelona va aprovar un pla per limitar l'obertura de nous clubs i en va fer tancar una cinquantena per qüestions administratives.
Actualment, a Catalunya hi ha més de 200 associacions de cànnabis registrades, un centenar més pendents de registrar-se i s'estima que podrien haver-hi entre 40.000 i 140.000 consumidors. L'absolució dictada per la secció 22 de l'Audiència de Barcelona, el març del 2015, era pionera i obria l'esperança a altres titulars de clubs de cànnabis, acusats per la fiscalia dels delictes contra la salut pública i d'associació il·lícita. Aquest darrer delicte no és acceptat pel Suprem.
Els tres acusats, ara condemnats, afirmaven en el judici que van muntar el club Three Monkeys per “consumir marihuana i per no haver d'anar al mercat negre”. En la sentència, el Suprem avala el consum compartit, del qual assegura que està millor definit amb “compra conjunta” o “bossa comuna” en què un grup d'amics acorden fer-ho puntualment. Retreu, però, que es converteixi en una rutina i funcionin com una cooperativa. I conclou: “Els directius de l'associació sí són responsables de crear la font de riscos incontrolables i reals quan es mouen grans quantitats de substàncies que distribueixen a 290 persones, les actituds dels quals no poden fiscalitzar-se.” Dels cinc magistrats, un ha emès un vot particular en què afirma que els tres acusats haurien de continuar absolts perquè “no hi ha malícia” en la seva acció ni tampoc se'ls va escoltar, preceptiu, si es revisa una sentència, i més si es condemna.