La Cambra denuncia l'ofec estatal en infraestructures
La represa de l'activitat econòmica posa la xarxa de comunicacions de l'àrea metropolitana de Barcelona al límit del col·lapse
Es reclama que s'inverteixi en la millora de la xarxa ferroviària
La represa de l'activitat econòmica ha comportat, segons les dades del Servei Català de Trànsit, un increment del 3,3% de la intensitat mitjana de vehicles a la xarxa de l'àrea metropolitana de Barcelona, fet que suposa un 75% d'increment del risc de congestió. Dit amb altres paraules, el retorn dels cotxes a la carretera superats els anys més negres de la crisi ha posat de manifest que des de l'any 2008 la inversió en obra pública a Catalunya ha caigut dràsticament amb un ofec que està a punt de convertir-se en una tenalla per al creixement econòmic del país.
Aquest és el dibuix de la situació actual del país i el diagnòstic de futur que va fer ahir el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, que va considerar el màxim responsable d'aquesta situació d'ofec el Ministeri de Foment. “Els armaris de Foment estan plens de projectes d'obres ja fets i planificats”, va dir Valls, que va denunciar la falta de voluntat del govern de l'Estat per tirar endavant aquestes infraestructures. “Ara és l'hora de les infraestructures a Catalunya, és l'hora que el Ministeri de Foment faci una aposta clau per l'àrea metropolitana de Barcelona”, va denunciar el president de la Cambra barcelonina.
La solució a aquesta “història interminable” del dèficit històric d'infraestructures a Catalunya s'ha de buscar, a criteri de Miquel Valls, en el desenvolupament de la famosa clàusula addicional tercera de l'Estatut de Catalunya, que hauria de fer possible la inversió de 4.000 milions d'euros.
Com a prioritat inversora, la Cambra considera que cal posar en primer pla la xarxa ferroviària de Barcelona, principalment la que forma part del servei de rodalies, però també algunes ampliacions dels Ferrocarrils de la Generalitat. Com a actuació més urgent es proposa la construcció d'un túnel a l'Hospitalet de Llobregat, que ha de permetre fer subterrània la línia de Vilanova i fer un intercanviador a la Torrassa. Aquesta nova infraestructura dinamitzaria la línia de Vilanova a Mataró i de Vilafranca a Granollers, i permetria incrementar freqüències de pas a passeig de Gràcia i plaça de Catalunya.
Amb vista a un futur més llunyà, es proposa la construcció de dos nous túnels sota la serralada de Collserola: el d'Horta i el de Montcada i Reixac. En tots dos casos conviurien la circulació de trens i la de cotxes.
Entre les altres prioritats inversores, la Cambra barcelonina situa els nous accessos ferroviaris al port de Barcelona, el quart cinturó i el corredor mediterrani. Sobre aquesta infraestructura, clau per al transport de mercaderies, també s'hi va pronunciar ahir la patronal Pimec, que va denunciar la “falta de voluntat política per impulsar-lo, en benefici del TAV”.
LES FRASES
Miquel Valls: “Marxen empreses i també en vénen”
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona no es va poder escapar ahir del debat obert les últimes setmanes a Catalunya sobre l'impacte del procés independentista en el món empresarial català i si això està forçant la marxa de societats fins ara radicades a Catalunya. Valls no va tenir cap problema a reconèixer que “marxen empreses”, però a la vegada va voler fer notar que “també n'arriben”. Sobre les causes que motiven la migració econòmica, Valls considera que hi té un pes fonamental la situació impositiva de Catalunya . “Hi ha un problema fiscal important, sobretot en el tema de les donacions i successions, i això les empreses ho tenen en compte”, va dir Valls, que va negar que hi hagi una “fuga” com s'ha indicat des d'alguns sectors.
