Catalunya, país d'acollida

Des de l'any 2000, i per acord de l'Assemblea General de les Nacions unides, el 18 de desembre és el Dia Internacional del Migrant. Des del govern volem commemorar aquesta data recordant que Catalunya ha tingut, en el decurs de la història, una participació activa en els grans moviments migratoris: grans emigracions cap a Amèrica al segle XIX, l'arribada de ciutadans de l'estat espanyol al llarg del segle XX, especialment durant les dècades de 1920 i 1960, i la gran diversitat d'orígens de la Catalunya del segle XXI. Catalunya és essencialment un país format per persones immigrades i els seus descendents. I també Catalunya ha donat sovint a molts països molts dels seus fills en profit del seu desenvolupament econòmic, cívic i humà.

Avui dia ens trobem amb un món globalitzat, on els llargs desplaçaments, que abans eren complexos, durs i incerts, ara són més fàcils, i amb uns sistemes de comunicació que fan que el món esdevingui, a la pràctica, cada cop més petit. I mentre el món es fa petit, Catalunya es fa gran. Persones vingudes de tot el món fan de la societat catalana una de les més diverses i riques en llengües, cultures i creences. Una diversitat que ens obre al món, ajuda a bastir ponts de tota mena i ens fa més forts i dinàmics.

La diversitat, però, presenta reptes: com garantir la convivència entre persones amb maneres de ser tan diferents? Com garantir la prosperitat per a tots i cadascun dels nostre ciutadans? Com consolidar una societat rica, oberta i cohesionada? Com fomentar el coneixement i ús del català com a llengua comuna?

La societat catalana ha estat capaç de mostrar al món la seva cara més integradora. Persones, entitats, ens locals i Generalitat hem estat capaços de fer grans coses en aquest sentit i de ben segur ho seguirem fent. Només cal recordar en aquest sentit el Pacte Nacional per a la Immigració o la Llei d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya en ple desenvolupament i aplicació arreu del territori del país.

I això sense oblidar la diàspora, antiga i moderna, que conforma una xarxa de dues-centes comunitats catalanes a l'exterior. Des de Catalunya cal assegurar un acompanyament als emigrants i la de possibilitat de retorn si aquesta és la seva voluntat.

En aquests moments estem expressant la nostra capacitat d'acollida tot preparant el país per rebre refugiats de Síria i d'altres països obligats a deixar casa seva per por a la mort o a la persecució. Des de 2014 Catalunya, malgrat les mancances competencials, compta amb el Pla de Protecció Internacional que ara, amb motiu de la crisi humanitària dels refugiats, pot activar-se en totes les seves dimensions. Catalunya no pot restar al marge de la dinàmica internacional i no pot sotmetre's a les estretors de mires dels diferents governs espanyols. Ha de fer-se digna d'anys de tradició solidària i posar-se a disposició per acollir tants refugiats com li corresponguin en el marc de les decisions de la Unió Europea.

Aquest any 2015, quan parlem de migracions, parlem, sobretot, de refugiats. No podem passar aquest dia Internacional sense recordar que volem tenir una posició d'obertura i solidaritat envers les persones que sofreixen.

Catalunya, com a futur estat independent, ha de tenir un posicionament clar: ser un país obert a la mobilitat internacional atenent les necessitats laborals, és clar, però també les necessitats demogràfiques i solidàries (asil). Tot plegat en un marc de respecte dels drets humans i sempre amb la vista posada a garantir la bona integració dels nouvinguts refermant la cohesió social del país.

Aquest dia Internacional del Migrant 2015 ens permet reflexionar i debatre sobre com han de ser les polítiques migratòries del nostre país en el futur. Cap aprofitar aquests temps de transició per acordar, amb el màxim de consens possible com s'ha fet tantes vegades, quines han de ser i de quina manera s'han de formular en un marc de convivència solidària.