Girona i Figueres són ciutats ‘smart' líders a la demarcació
Els governs municipals implanten millores en els serveis al ciutadà amb l'ajuda de sensors i tecnologia mòbil
Lloret fa un pla per ser destinació turística intel·ligent
Girona i Figueres lideren el moviment de ciutat intel·ligent a la demarcació, una tendència que aposta perquè les ciutats siguin més intel·ligents en el sentit de millora del benestar dels ciutadans amb l'ajuda de les noves tecnologies, especialment els sensors i les aplicacions per a telèfons mòbils intel·ligents. Les dues ciutats són que les que hi han fet una aposta més clara però les aplicacions que s'associen a aquest terme també es poden veure de manera incipient en altres punt de les comarques gironines. Lloret de Mar, per exemple, prepara un pla per convertir-se en una destinació turística intel·ligent i ja deixa pagar la zona blava amb el mòbil. Poblacions com l'Escala i Olot comencen a gestionar els aparcaments amb pantalles que permeten saber, en temps real, on hi ha places lliures per deixar el cotxe. Les possibilitats són infinites, i segons el director del Màster Smart Cities de la UdG, Josep Lluís de la Rosa, la transformació és “imparable” perquè cada cop els ciutadans demanen més ciutats en línia.
Prova pilot a Figueres
En el cas de Figueres, l'Ajuntament treballa des del 2012 per gestionar de manera més eficient diversos serveis en el marc d'una prova pilot amb què s'ha pogut incidir en la millora de serveis com ara la recollida d'escombraries, que és quan els contenidors són plens, l'aparcament, la mobilitat i l'enllumenat, entre d'altres. L'objectiu és que s'estengui a tota la ciutat, però en funció de la disponibilitat pressupostària. Un dels exemples que més èxit ha tingut ha estat la instal·lació de sensors als semàfors de l'avinguda Salvador Dalí per mirar d'agilitzar el trànsit, fent que permetin el pas de més vehicles o de menys en funció de si és un moment de molt volum o no. Però també s'ha aplicat, per exemple, en el pagament de les zones verdes i blaves d'aparcament amb una aplicació, així com en el temps d'espera de l'autobús. Figueres, a més a més, ha apostat per fer un recompte dels vehicles que accedeixen al centre per mirar de prendre decisions pel que fa a la mobilitat en funció de les xifres de què disposen. El següent pas és fer-ho també amb les persones que caminen pel carrer, amb l'objectiu d'estudiar el flux de visitants.
Un pas més, a Girona
L'Ajuntament de Girona també té diversos projectes en marxa i, com a Figueres, també es pot pagar la zona blava a través del mòbil o saber quan arribarà el bus. Va ser capdavantera amb la instal·lació del Wi-Fi gratuït a la ciutat i en la creació de la càtedra Smart City. A més, acaba d'instal·lar uns sensors acústics que permeten veure a temps real els nivells de sorolls que hi ha en una zona, i si superen la normativa permesa. A més, per control remot també es pot saber el consum energètic de tots els equipaments municipals, entre moltes altres iniciatives.
Tot i així, la segona tinent d'alcalde i regidora d'Urbanisme, Marta Madrenas, considera que cal fer un pas més i no reduir la importància de les ciutats intel·ligents a eines i dispositius tecnològics sinó que ha de ser “una manera de prendre les decisions: perquè hi hagi participació, traçabilitat de totes les actuacions i transparència perquè la ciutadania les conegui”. Madrenas hi afegeix que en tot cas “aquesta smart city en sentit clàssic jo ara ja diria que té molt de sentit mentre sigui per arribar als objectius que tota societat vol, que és el benestar, la sostenibilitat i el desenvolupament econòmic del territori”. La regidora explica que l'Ajuntament treballa en les dues línies.
“Les possibilitats són infinites, i per nosaltres és molt important que la interrelació del ciutadà amb l'Ajuntament sigui com més fàcil millor.”
Pla turístic a Lloret
Mentrestant, a Lloret de Mar es preparen per aquest pas. L'Estat, a través de Segittur, ha escollit el municipi gironí per fer-hi un pla per convertir el municipi en destinació turística intel·ligent, amb fons europeus. El regidor de turisme, Joan Gou, explica que el pla està vinculat al pla operatiu de Lloret i que l'objectiu és que Lloret esdevingui “smart city” en un futur pròxim. L'alcalde, Jaume Dulsat, diu que és un projecte “global i transversal” que abasta des de la Wi-Fi pública a la platja fins l'aplicació de manteniment de la ciutat que estan preparant i que permetrà que un veí pugui avisar si veu alguna incidència com un llum fos, amb una foto geolocalitzada que permetrà que l'Ajuntament actuï per resoldre-ho.
L'última trobada de Càpsules de Ciència, organitzada per la UdG i Òmnium tractava sobre turisme i ciutats intel·ligents, sobre com cal aplicar la tecnologia a la promoció turística, del debat de la privacitat i opcions intel·ligents per a les ciutats.