Societat

Societat

Una nació sense mapa

Només el 25% dels 948 municipis de Catalunya han finalitzat els tràmits de delimitació del seu terme municipal

El procés tècnic i administratiu consisteix a revisar les línies i fites que van ser marcades a principis del segle XX

Un decret del setembre passat agilitza passos amb el propòsit d'accelerar la cartografia

Montserrat Mundi:“Tothom vol saber on comença i on acaba el seu terme municipal”

Catalunya es mou; de manera imperceptible, però sense aturador. El diari més important que s'edita a Catalunya, el DOGC, deixa constància en les seves pàgines periòdicament d'una cadena de petits moviments, en cap cas de caràcter sísmic, que es produeixen des de fa temps al país i que han afectat ja els límits dels termes municipals d'una quarta part dels municipis catalans. Es tracta de 233 municipis que ja han culminat, o són a punt de fer-ho, el procés de revisió de les línies que delimiten els seus termes, procés que s'emmarca en la revisió del mapa municipal de Catalunya. És un projecte cartogràfic de gran envergadura iniciat l'any 2007 i que, després de vuit anys de treball, només ha aconseguit que el 25% dels 948 municipis catalans hagin culminat la feina. Dit d'una altra manera: el mapa oficial del país, aquell que surt de la suma de la delimitació de tots els municipis que l'integren, està inacabat i encara té buit un 75% de la seva superfície.

La delimitació del terme municipal és un tràmit essencial per al govern d'un Ajuntament per donar garantia jurídica no només a l'administració local sinó als ciutadans. “Tothom vol saber on comença i on acaba el seu terme municipal”, explica la directora general d'Acció Local, Montserrat Mundi, a qui correspon la tasca d'impulsar la realització del mapa municipal de Catalunya. A nivell impositiu o en les competències de seguretat o de neteja o per qualsevol altra qüestió ciutadana que depengui del lloc on està ubicada una casa, la delimitació dels termes municipals, adequats a la legislació vigent, és un tràmit essencial.

Per donar impuls a l'elaboració dels mapes dels municipis, el Departament de Governació va aprovar el setembre passat un decret que dóna més agilitat als tràmits que s'han de realitzar en les respectives delimitacions. Un dels preceptes que contempla la nova norma és l'habilitació del Departament de Governació perquè aquest agafi la iniciativa i emprengui les mesures necessàries que han de fer possible completar el mapa. De moment, però, és impossible posar una data a la previsió de quan podrà completar-se l'elaboració del mapa. En aquest sentit, Montserrat Mundi opta per ser prudent, tot i que es mostra optimista perquè els treballs avancin, ja que “sempre trobem bona predisposició entre els ajuntaments; no tenim rebuig”.

L'elaboració del mapa està molt avançada a les comarques del Ripollès, la Garrotxa, el Pla de l'Estany i les Garrigues, on la pràctica totalitat dels municipis ja han completat la revisió del seu terme. Els treballs també han progressat de manera important als municipis de la comarca del Gironès, l'Anoia, la Segarra, l'Urgell, el Pla d'Urgell, la Noguera i al sud del Baix Empordà. Altres comarques on també s'hi treballa és a la Conca de Barberà, el Solsonès, el Berguedà, Osona, el Moianès i el Bages.

“Ara estem començant a treballar amb els municipis de l'àrea metropolitana, i el 16 de desembre passat ja vam tenir una primera reunió important”, explica la directora general. En aquesta àrea del país es pretén començar per la delimitació territorial de pobles i ciutats situades al sud de Barcelona, 14 sobre un total de 36.

Sigui quan sigui que s'acabi la cartografia municipal de Catalunya, aleshores s'haurà completat la revisió de 2.700 línies de terme i s'hauran oficialitzat 948 mapes de pobles i ciutats. Els treballs que es duen a terme actualment suposen revisar la disposició de les línies de terme i les fites que van ser marcades entre els anys 1910 i 1930 per l'Institut Geogràfic Espanyol. De cada municipi es van aixecar unes actes completes descrivint el traçat d'aquestes línies de terme segons els accidents geogràfics i la urbanització d'aquell moment; cases, naus industrials o edificis agrícoles, infraestructures, etc. Passats els anys, les actuacions urbanístiques, de noves infraestructures i altres accions sobre el territori són el que motiva la revisió actual.

Els treballs que es duen a terme marquen el pas de les línies de terme amb una precisió per sota del metre. Un cop completat el treball, i salvades les possibles disconformitats que poden sorgir entre municipis, la Comissió de Delimitació Territorial aprova el nou mapa. Aquest ens es reunirà a principis de l'any vinent per donar llum verd a 25 nous mapes ja tancats.

7
alteracions
de termes municipals s'han aprovat durant aquest anys 2015.Les alteracions es produeixen per agregació d'un municipi o diversos, fusió o segregació. Els termes municipals afectats ho han estat entre les Masies de Roda i Tavèrnoles, Sobremunti Sant Boi de Lluçanès, Calldetenes i Vic, Gelida i Subirats, Riudellots de la Selva i Aiguaviva, Collsuspina i Balenyà, Santpedor i Sant Fruitós.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona
Societat

El servei d’atenció a víctimes de violència masclista de l’Eixample obrirà el 2026

Barcelona
societat

Retencions intermitents a l’AP7 per l’operació sortida

barcelona
societat

Optimisme a la recta final de la temporada a les estacions d’esquí

Rialp
FIGUERES

Es duplica en 6 anys el nombre de diagnòstics d’AOS severa a l’Alt Empordà

FIGUERES
sanitat

Els hospitals també gestionaran baixes i altes per cirurgia ambulatòria i parts

barcelona