Tradició
Els elements de jugar, presents en el cicle nadalenc
Temps de Nadal, temps de joguines i de jocs
Una exposició a la sala Quatre del Museu de Reus exhibeix una setantena de joguines dels segles XIX i XX provinents del seu fons
La mostra evidencia que joguets com ara les nines i els cotxes eren uns clàssics destinats a repetir els papers socials assignats a homes i dones
Fins al proper 5 de gener, una setantena de peces recorden a la sala Quatre del Museu de Reus (plaça de la Llibertat) que, històricament, el Nadal ha estat un període de regals especialment adreçat als més petits de la casa.
Peces de fireta, nines, cotxes de joguina i jocs de taula ens mostren l'evolució estètica i tècnica dels objectes destinats a fer passar una bona estona a la canalla des del segle XIX fins als nostres dies, objectes que, en la seva majoria, repetien els rols socials d'homes i dones en la societat. Provinents del fons del Museu de Reus, les peces exhibides a l'exposició Temps de Nadal, temps de joguines també serveixen per veure els canvis
en formats i en materials d'alguns dels clàssics de tots els temps, com ara les nines o els automòbils.
Entre les peces més peculiars presents en l'exposició, un ratolí Mickey de grans dimensions amb fesomia més arcaica que la de l'actual, un teatret de titelles de cos sencer i un projector de la marca NIC, que va ser molt popular a finals de la dècada dels seixanta del passat segle XX. Pel que fa als objectes més antics, destaca un escarabat de joguina fabricat el 1895 i de procedència anglesa.
Personatges i regals
En relació als personatges nadalencs que reparteixen joguines, l'exposició detalla les característiques de cinc dels més populars a casa nostra: l'arbre de Nadal, el tió, els Reis d'Orient, sant Nicolau i Santa Claus. Pel que fa als dos primers, el seu origen és anterior al cristianisme, però mentre que l'arbre de Nadal és un costum que arriba a Catalunya a inicis del segle XX, el tió es vincula amb el gran tronc que cremava a la llar de foc aportant llum i escalfor els dies més freds de l'any.
Una dada curiosa sobre els Reis d'Orient és que antigament eren personatges misteriosos que la canalla esperava fent soroll o cremant torxes d'espígol; actualment, gràcies a les cavalcades multitudinàries, apareixen a totes les viles.
Sant Nicolau i Santa Claus
Respecte de les figures de sant Nicolau i Santa Claus, que sovint poden semblar molt similars, cal dir que el primer ja es venerava des del segle IV i que les seves relíquies es troben a la ciutat italiana de Bari. La vinculació popular de sant Nicolau amb el cicle nadalenc ha fet que aquesta figura hagi estat relacionada, de manera molt recent, amb els recaptes de queviures i de llepolies com el que es feia al municipi de Constantí al Tarragonès i el que encara es fa avui en dia a Cabassers, a la comarca del Priorat. En canvi, la figura de Santa Claus, tan omnipresent en la cultura cada cop més americanitzada, té, en realitat, l'origen en la immigració europea a Amèrica i la seva aparença actual es va determinar durant el segle XIX per, posteriorment, fusionar-se amb altres personatges, com ara el Bonhomme o el Pare Noël.
