Delfinari en qüestió

El projecte per fer un nou delfinari al Zoo de Barcelona que substitueixi les desfasades instal·lacions actuals ha quedat momentàniament aturat. Tal com ha succeït amb altres iniciatives que emanen del mandat anterior, l'executiu d'Ada Colau ha decidit deixar l'obra en stand-by, en espera d'un procés
de reflexió i debat ciutadà per concretar quin ha de ser el futur de tot l'equipament. El temps, però, corre, i en aquest cas està condicionat per una data, el 2018, en què la continuïtat dels dofins al zoo depèn necessàriament de si es disposa o no d'un recinte en condicions.

El pla que ha quedat en suspens té un cost de 10 milions d'euros, i preveu multiplicar per set la superfície actual del delfinari per arribar a sumar fins a 2.083 m². D'aquesta manera, es complirien els requeriments fets, reiteradament, per l'Associació Europea de Mamífers Aquàtics (EAAM), que després d'incomptables inspeccions ha alertat de les mancances del recinte actual pel que fa a espai i a necessitats per als cetacis. En aquest sentit, l'exigència que ha fet la institució és nítida: el 2018 és la data límit perquè el zoo barceloní disposi d'un nou delfinari. Si no és així, els sis animals que ara hi ha únicament en exhibició –els tradicionals espectacles de cara al públic es van deixar de fer el novembre de l'any passat– hauran de ser traslladats a una altra instal·lació. Amb aquest calendari a la mà, el mandat passat es van iniciar els primers treballs de moviments de terra, que, per cert, es van veure interromputs per unes troballes arqueològiques. El pas següent ja havia de ser posar a licitació la construcció de les noves piscines –fins a quatre– al llarg del 2016 per poder complir el requeriment de l'EAAM. Un termini que ja era molt ajustat i que ara, amb la decisió del govern local de deixar el projecte en suspens, serà molt difícil satisfer, segons fonts properes al Zoo de Barcelona. Un cop de volant que es
fa palès en el fet que en la primera proposta de pressupost municipal per al 2016 l'obra ni tan sols té partida assignada.

Un portaveu municipal explica que el veredicte sobre la construcció del delfinari va lligat de manera intrínseca al “procés de reflexió” que s'ha encetat per definir el futur model de zoo. Una voluntat que es va exposar a les entitats reunides en l'última trobada del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals, celebrada el 15 de desembre. Un assistent ha confirmat que, en aquella reunió, el govern va anunciar la intenció d'obrir aquest debat juntament amb associacions, treballadors de l'equipament,
la FAVB i la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi d'Advocats. La primera reunió conjunta per començar
a posar fil a l'agulla s'ha
de celebrar abans de finals de mes.

El futur del zoo, però, no s'entreveu com una discussió planera. Hi ha moltes visions en joc, i sovint són contraposades. La de Colau està en sintonia amb la que pregonen un conjunt de col·lectius i professionals agrupats en la plataforma Zoo XXI i que, a grans trets, defensen que l'equipament ha de prioritzar els treballs de divulgació i recuperació d'espècies, principalment autòctones, per damunt de l'exhibició de col·leccions exòtiques. En aquest sentit, defensen l'ús de tecnologies virtuals abans que tenir animals engabiats fora dels seus hàbitats. Al mateix temps, però, hi ha altres posicions entre les mateixes entitats animalistes, que pregonen que aquest model de zoo més orientat cap a la recerca no és incompatible amb la presència d'animals vius sempre que sigui en espais en condicions. Com el nou delfinari. Resoldre l'equació, doncs, no serà fàcil per al govern, que a més té l'oposició marcant-li el terreny. “Voldríem saber quin és el seu model de zoo, i que no camufli la presa de decisions utilitzant l'enèsim procés participatiu”, emfatitza la regidora del grup de CiU Sònia Recasens.