Desigualtat crònica
Un estudi constata que les diferències de renda familiar entre barris a Barcelona, lluny de remetre, s'afermen en el darrer any
El nivell de riquesa del barri de Pedralbes multiplica per 7,2 el de Trinitat Nova
En aquest cas, el diagnòstic és significativament comú. Polítics i experts de diverses ortodòxies coincideixen que una conseqüència global que ha deixat la crisi econòmica és una desigualtat creixent que, en el cas de les societats occidentals, està provocant un aprimament progressiu de les classes mitjanes. I Barcelona no n'és cap excepció. Un estudi elaborat per l'Ajuntament de la capital catalana certifica que aquest esvoranc en l'índex de riquesa familiar no només no
es va reduir el 2014 entre els diversos territoris de la ciutat, sinó que en alguns casos, fins i tot, es va fer més profund. La realitat d'una urbs que avança a dues velocitats ja és més que una amenaça.
El citat informe pren com a referència el que
es coneix com a renda familiar bruta disponible (RFBD), un indicador que es calcula a partir d'encreuar barems com ara els ingressos d'una família, els impostos que paga i les prestacions que rep. La xifra mitjana que s'obté –en el cas de Barcelona, van ser 19.335 euros el 2014– passa a tenir un valor equivalent a 100, a partir del qual es poden mesurar diferències entre els districtes que superen aquest indicador de referència i els que es queden per sota. El que està a la franja més alta és Sarrià-Sant Gervasi (184,3), mentre que el més desafavorit és, un cop més, Nou Barris (53,7). Fent una simple resta s'aprecia que el diferencial entre tots és de 130,6 punts, pràcticament el mateix que l'any 2013 (130,5), circumstància que permetria afirmar que la desigualtat s'estabilitza. Però compte. Si s'analitzen les xifres més
al detall, barri per barri, s'observa que el més ric
de Barcelona, Pedralbes, multiplica per 7,2 la seva RFBD (251,7) respecte al més castigat, Trinitat Nova (34,7). Fa només un any, aquesta diferència era de 6,3 cops. O sigui, menor.
L'estudi també certifica que sis dels deu districtes de la capital catalana tenen un nivell de renda per sota de la mitjana de la ciutat. A banda del cas de Nou Barris, es tracta de Sant Andreu (73), Sants-Montjuïc (75,8). Horta-Guinardó (77,7), Ciutat Vella (79,2) i Sant Martí (85,6). Per sobre de la mitjana, hi ha Gràcia (108,5), l'Eixample (115,9), les Corts (139,7) i l'exemple ja citat de Sarrià-Sant Gervasi. Respecte al 2013, tots estan si fa o no fa igual. Ara bé, si ho comparem amb el 2007, quan tot just s'iniciava la crisi, s'aprecien algunes evolucions. La primera és que, fa nou anys, Ciutat Vella era el segon territori més desafavorit. Ara escala fins al cinquè lloc. Per contra, San Andreu, que era el quart, cau a la segona posició.
La radiografia més genèrica que es fa sobre la ciutat, sense distincions sobre plànol, mostra que un 36,6% dels barcelonins tenen rendes baixes; un 46,8%, mitjanes, i un 16,6%, altes. Prenent de nou com a referència l'any 2007, s'aprecia amb nitidesa l'impacte que ha tingut la recessió sobre les classes mitjanes, que aleshores representaven el 58,5% de l'estrat social de la ciutat. És a dir, un 11,7% més que ara.
