L'ús del català en la justícia preocupa el Consell d'Europa
Renya l'Estat espanyol i li exigeix més jutges i fiscals que siguin catalanoparlants
Alerta de la situació de la llengua a les escoles balears i valencianes, i demana un nou Canal 9
La marginació del català a la justícia preocupa el Consell d'Europa, que ahir va renyar l'Estat espanyol i li va exigir més jutges i fiscals catalanoparlants. Els experts d'aquesta institució situada a Estrasburg i que aplega 47 països europeus (no s'ha de confondre amb la UE!) retreuen a l'Estat que encara no hagi resolt “alguns problemes importants” en la normalització de les seves “llengües regionals”. El seu “ús en algunes àrees de l'administració de l'Estat i en els serveis públics es veu obstaculitzat per la falta de personal que pugui utilitzar-les”, critiquen. I, en concret, assenyalen els jutjats, la sanitat i les escoles valencianes i balears.
L'estirada d'orelles a l'Estat espanyol consisteix en “sis recomanacions” (que en l'argot europeu són poc menys que ordres) que el Consell de Ministres d'aquesta institució, de la qual depèn el Tribunal Europeu dels Drets Humans, va aprovar ahir. D'entrada, el Consell d'Europa reclama a l'Estat que “modifiqui el marc jurídic per deixar clar que les autoritats judicials penals, civils i administratives a les comunitats autònomes puguin dur a terme els processos en les llengües cooficials, quan una part ho demani”. I li demana que “garanteixi que una proporció adequada del personal judicial” tingui “un coneixement pràctic de les llengües pertinents”.
El problema no és només als jutjats. El Consell d'Europa pressiona l'Estat espanyol perquè “apliqui mesures legals i intensifiqui les pràctiques per garantir la presència de les llengües cooficials en tots els serveis, sobretot els de la sanitat”. Especialment inquietant és la situació a la resta dels Països Catalans, on el nou model d'educació trilingüe podria “afectar negativament l'educació” en català, segons els experts, que demanen a les autoritats que “extremin la precaució” i adverteixen que “continuaran vigilant”.
L'educació a les escoles balears “no es correspon” amb els estàndards que exigeix la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, i el model trilingüe “ha rebut una gran resistència de la comunitat educativa, que pateix per la reducció de l'ensenyament en català”. També al País Valencià “l'ensenyament en valencià està disminuint” i es troba a faltar Canal 9. S'aposta per recuperar “el canal de televisió i ràdio públic” i l'emissió de TV3.
LA XIFRA
Les Balears enterren el pla de trilingüisme del PP
La presidenta del govern balear, Francina Armengol, va presentar ahir, juntament amb el conseller d'Educació, Martí March, el decret que regularà l'ensenyament de llengües estrangeres als centres educatius i que enterra, definitivament, el pla de trilingüisme que havia posat en marxa l'anterior executiu del PP i que reduïa la presència del català a l'escola. Armengol va assegurar que la nova norma es desenvoluparà “des del diàleg i el respecte a la comunitat educativa”.
March va explicar que el decret “no obliga”, ja que és “de caràcter voluntari”, i que, “encara que busca la universalització” de l'ensenyament en llengua estrangera”, vol fer-ho “d'acord amb els centres” i tenint en compte “els seus recursos concrets” i la seva “autonomia”. Això vol dir que podrà haver-hi centres que no imparteixin “cap assignatura en anglès”. L'important –va dir– és no fer “experiments”, en referència al pla anterior, que preveia fer un terç de les matèries en aquesta llengua al marge de si els centres tenien prou recursos per fer-ho o ho creien convenient. Els mestres balears van protagonitzar el 2013 una vaga de tres setmanes contra el pla del govern de José Ramón Bauzá.
