Societat

Treball en xarxa per abordar les causes del sensellarisme

Les persones que no tenen llar podrien arribar a les 14.000, de les quals 1.500 viuen al carrer

Les entitats busquen més implicació de la Generalitat i aposten per fer recomptes en quatre capitals

Tot just s'ha començat a posar fil a l'agulla, però les entitats que acompanyen les persones sense llar coincideixen en la necessitat de treballar més conjuntament i alhora aconseguir fer força per implicar-hi la Generalitat. Per començar, es treballa amb dades poc concretes o, més ben dit, poc actualitzades: es calcula que a Catalunya hi ha més de 14.000 persones sense llar, de les quals unes 1.500 dormen al carrer. Són dades aproximades, aclareix el director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets. Una de les feines en què estan treballant precisament les entitats és a fer un recompte de les persones que dormen al carrer una nit concreta. Arrels ja ha proposat fer-ne un a Barcelona al mes de maig. A Girona i Lleida també ja ho estan muntant entitats en col·laboració amb els ajuntaments, mentre que a Tarragona també tenen la intenció de fer-ho, però és on està menys concretat.

A mitjan desembre, Arrels va organitzar la jornada Dormir al carrer al Born de Barcelona, on per primer cop es van reunir més de 200 persones d'entitats –tant privades com algunes amb participació pública– i també representants d'ajuntaments. En total, hi havia uns quaranta municipis representats. S'hi va posar en comú la feina i es van plantejar línies de futur per incidir en les causes del sensellarisme i per buscar millors estratègies per acompanyar les persones sense llar.

Crear una xarxa d'atenció a persones que dormen al carrer liderada per la Generalitat i en què participin municipis i entitats socials, compartir una base de dades que faciliti la coordinació, impulsar el model del Housing first (‘primer, una llar'), donar una especial atenció a les persones en situació irregular que no poden accedir a determinats ajuts i promoure un parc d'habitatges amb preus assequibles són quatre de les principals conclusions de la jornada. Unes peticions que ja es van traslladar a l'aleshores consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté.

Com a línies d'actuació més internes de les entitats, entre les qüestions que hi ha damunt la taula, destaca la necessitat de fomentar la participació
de les persones sense llar
a l'hora de prendre decisions sobre el funcionament de la institució, així com la col·laboració en els serveis que utilitzen.

Homeless Link

Els responsables de les organitzacions socials saben que el treball en xarxa i amb coordinació dels diversos agents implicats
és el camí per facilitar l'atenció a les persones en exclusió residencial. Un
dels exemples que han estat estudiant és Homeless Link, una organització impulsada pel govern anglès que aplega les 500 entitats per actuar conjuntament. Una de les seves eines és un lloc web que recull informació de les persones que dormen al ras per intentar que no hi passin una segona nit, sinó que siguin ateses en algun servei d'allotjament.

L'habitatge, primer

En el terreny de la innovació en habitatge, l'aposta pel Housing first es comença a estendre a les capitals de les demarcacions catalanes. És una estratègia que consisteix a donar d'entrada un lloc on viure a una persona que està
al carrer i a partir d'allà establir un itinerari d'inserció. S'ha demostrat que funciona amb èxit en ciutats com Amsterdam, Budapest, Lisboa, Hèlsinki i Nova York.

El Housing first ja s'ha posat en marxa també a Barcelona, on ja se supera la vintena de pisos gestionats entre l'Ajuntament i entitats com Rais, Sant Joan de Déu Serveis Socials i Suara. L'equip d'Ada Colau preveu posar en funcionament cinquanta pisos més aquest any, mentre que les ciutats de Girona i Lleida estan treballant per aplicar el Housing first.

“Per establir com hem d'actuar i saber quines són les prioritats, hem de tenir dades”, planteja el tinent d'alcalde i regidor de les Polítiques per als Drets de les Persones de Lleida, Xavier Rodamilans, que confia a tancar l'any amb uns 700 pisos de lloguer social a la ciutat, on ara n'hi ha 500. De fet, el Parlament va aprovar el maig passat per unanimitat una moció d'ICV-EUiA per instar el govern a fer per primer cop un còmput no només del nombre de persones sense sostre, sinó també de les que viuen en habitatges en condicions precàries.

La intervenció de David Fernàndez (CUP) va posar en evidència el funcionament del sistema: “Catalunya, el 2015, no ha fet mai un recompte de persones sense llar?” “El col·lectiu de persones sense llar és heterogeni. Si sabem quantes n'hi ha, sabrem quins recursos necessitem i els podrem adaptar
a unes necessitats reals”, argumenta Anna García, tècnica de la Creu Roja.

LES XIFRES

10
anys
fa que Rosario Endrinal va morir cremada viva per uns nois en un caixer de la zona alta de Barcelona.
2.800
persones sense llar
hi ha a Barcelona, de les quals unes 700 dormen al carrer, segons dades de l'Ajuntament.
104
àrees
de serveis socials bàsics i l'Agència de l'Habitatge recullen dades sobre la “població mal allotjada”.
Girona

Girona busca voluntaris per fer el recompte

Girona ciutat es prepara per fer un recompte de les persones que dormen al carrer a l'abril o al maig, segurament coincidint amb el mateix dia que es faci a les altres capitals de demarcació. Serà el primer cop que es fa i possiblement s'hi afegiran altres municipis com ara Figueres, Olot i Lloret de Mar. “Ja estem parlant amb la Universitat de Girona per aconseguir prou voluntaris que ens permetin recórrer tota la ciutat en una nit”, explica la directora del centre d'acollida La Sopa, Rosa Angelats. La Sopa és un consorci en què hi ha representat l'Ajuntament de Girona i cada any atén més d'un miler de persones entre el centre de dia, la residència i els tres pisos d'inclusió. De fet, és l'única gran infraestructura de la demarcació per atendre persones sense llar i tenen un conveni amb diversos municipis pel qual se'ls deriven persones sobretot en situació de carrer més arrelada. L'estimació és que a Girona ciutat hi ha unes 200 persones sense sostre, moltes de les quals estan en una situació cronificada.

Barcelona

Barcelona fa onze anys que treballa en xarxa

La Xarxa d'Atenció a les Persones Sense Llar (Xapsll) es va crear fa onze anys per aplegar les entitats de Barcelona que atenen persones en situació d'exclusió residencial. Actualment hi ha 34 entitats, que comparteixen experiències a través de la xarxa i intenten treure més rendiment del treball conjunt. En els últims anys, han analitzat qüestions que els preocupaven com ara les persones sense llar i la salut mental, així com les problemàtiques concretes de les d'origen immigrant. “Ara hem creat una comissió per estudiar les dones sense llar –explica el portaveu de la Xarxa, Jesús Ruiz, director del Centre Assís–, perquè és evident que són víctimes d'una doble vulnerabilitat i hauríem de millorar la resposta.” L'última diagnosi sobre el sensellarisme a Barcelona, que es va fer pública al desembre, va evidenciar que en el cas de les dones hi ha més risc per a la seva integritat física i que el seu estat de salut és pitjor. Una altra de les conclusions de l'estudi va ser la necessitat de repensar els circuits d'atenció i millorar la participació de les persones usuàries. Segons l'Ajuntament, a Barcelona hi ha unes 2.800 persones sense llar, de les quals 700 dormen al carrer, en un recompte propi fet el maig passat. Arrels Fundació, però, en va detectar més de 900.

Tarragona

A Tarragona, la Fundació Bonanit atén 600 persones

A Tarragona, la Fundació Bonanit atén a l'any unes 600 persones i ofereix unes 6.000 pernoctacions. El 2006 es van establir convenis amb dues pensions per allotjar persones sense llar i actualment tenen 32 places en dos pisos que funcionen com a alberg en un edifici compartit amb altres activitats socials. “La majoria és gent que està de pas, però és cert que cada cop hi ha més persones del mateix municipi o de pobles del voltant que necessiten suport perquè han quedat sense feina i sense llar”, indica el director de Bonanit, Josep Maria Carreto. L'acolliment a l'alberg va acompanyat d'esmorzar, dinar i sopar, uns serveis que es fan amb la col·laboració de Càritas i amb l'Ajuntament. A les comarques tarragonines, hi ha petits albergs a Tortosa i a Amposta. Establir algun tipus d'habitatge social i també intentar organitzar el recompte de persones sense sostre per tenir dades clares a l'hora de posar-se a treballar són algunes de les qüestions que estan debatent les entitats i el consistori tarragoní. “Hem d'aprendre de les entitats de Barcelona, que tenen experiència en les dues coses”, diu Carreto, que té clar que s'ha d'anar “més enllà de l'emergència puntual”.

Lleida

Lleida treballa per fer el salt al ‘Housing first'

A Lleida la qüestió de les persones dormint
al carrer o en campaments va molt lligada a l'arribada de temporers que busquen feina en les èpoques de recollida de la fruita. Segons càlculs municipals, en alguns moments hi pot haver fins a un centenar de persones vivint al ras, tot i que el tinent d'alcalde i regidor de les Polítiques per als Drets de les Persones, Xavier Rodamilans, afirma que es dediquen molts esforços a reubicar-les a l'alberg de la Fundació Jericó, amb 120 places. Els usuaris
de l'alberg poden acudir als matins a La Saleta de la Panera, on se'ls ofereix esmorzar i un espai d'acollida. El consistori treballa en col·laboració amb les entitats amb un objectiu clar: “No valen polítiques assistencialistes –diu Rodamilans–, sinó que hem d'acompanyar les persones perquè recuperin els seus drets.” Augmentar el nombre de pisos de lloguer social –l'objectiu és tancar l'any amb 700– i apostar també pel Housing first està entre les línies d'actuació de la Paeria. Ja es preparen per fer el recompte al maig en col·laboració amb la Universitat de Lleida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El primer i majestuós BMW X7 protagonista a Olot Oliva Motor

Retiren les restes d’una avioneta que fa mig segle va aterrar “forçosament” en un espai natural de Guils de Cerdanya

guils de cerdanya

El fracàs a l’ESO de Figueres, molt per sobre de la mitjana

FIGUERES

La Pauleca, obligada a tancar

girona

Pla per frenar l’obesitat infantil i reduir-ne la bretxa social

Barcelona
SOCIETAT

Clients de Bonpreu Esclat, amb els nens malalts del cor

societat

Florentino Pérez s’espolsa la responsabilitat del cas Castor

Recuperen a Sant Gregori les imatges de Fares

Sant Ferriol

El pacte contra el racisme s’ha complert

Barcelona