Treball en xarxa per abordar les causes del sensellarisme

Girona ciutat es prepara per fer un recompte de les persones que dormen al carrer a l'abril o al maig, segurament coincidint amb el mateix dia que es faci a les altres capitals de demarcació. Serà el primer cop que es fa i possiblement s'hi afegiran altres municipis com ara Figueres, Olot i Lloret de Mar. “Ja estem parlant amb la Universitat de Girona per aconseguir prou voluntaris que ens permetin recórrer tota la ciutat en una nit”, explica la directora del centre d'acollida La Sopa, Rosa Angelats. La Sopa és un consorci en què hi ha representat l'Ajuntament de Girona i cada any atén més d'un miler de persones entre el centre de dia, la residència i els tres pisos d'inclusió. De fet, és l'única gran infraestructura de la demarcació per atendre persones sense llar i tenen un conveni amb diversos municipis pel qual se'ls deriven persones sobretot en situació de carrer més arrelada. L'estimació és que a Girona ciutat hi ha unes 200 persones sense sostre, moltes de les quals estan en una situació cronificada.

La Xarxa d'Atenció a les Persones Sense Llar (Xapsll) es va crear fa onze anys per aplegar les entitats de Barcelona que atenen persones en situació d'exclusió residencial. Actualment hi ha 34 entitats, que comparteixen experiències a través de la xarxa i intenten treure més rendiment del treball conjunt. En els últims anys, han analitzat qüestions que els preocupaven com ara les persones sense llar i la salut mental, així com les problemàtiques concretes de les d'origen immigrant. “Ara hem creat una comissió per estudiar les dones sense llar –explica el portaveu de la Xarxa, Jesús Ruiz, director del Centre Assís–, perquè és evident que són víctimes d'una doble vulnerabilitat i hauríem de millorar la resposta.” L'última diagnosi sobre el sensellarisme a Barcelona, que es va fer pública al desembre, va evidenciar que en el cas de les dones hi ha més risc per a la seva integritat física i que el seu estat de salut és pitjor. Una altra de les conclusions de l'estudi va ser la necessitat de repensar els circuits d'atenció i millorar la participació de les persones usuàries. Segons l'Ajuntament, a Barcelona hi ha unes 2.800 persones sense llar, de les quals 700 dormen al carrer, en un recompte propi fet el maig passat. Arrels Fundació, però, en va detectar més de 900.

A Tarragona, la Fundació Bonanit atén a l'any unes 600 persones i ofereix unes 6.000 pernoctacions. El 2006 es van establir convenis amb dues pensions per allotjar persones sense llar i actualment tenen 32 places en dos pisos que funcionen com a alberg en un edifici compartit amb altres activitats socials. “La majoria és gent que està de pas, però és cert que cada cop hi ha més persones del mateix municipi o de pobles del voltant que necessiten suport perquè han quedat sense feina i sense llar”, indica el director de Bonanit, Josep Maria Carreto. L'acolliment a l'alberg va acompanyat d'esmorzar, dinar i sopar, uns serveis que es fan amb la col·laboració de Càritas i amb l'Ajuntament. A les comarques tarragonines, hi ha petits albergs a Tortosa i a Amposta. Establir algun tipus d'habitatge social i també intentar organitzar el recompte de persones sense sostre per tenir dades clares a l'hora de posar-se a treballar són algunes de les qüestions que estan debatent les entitats i el consistori tarragoní. “Hem d'aprendre de les entitats de Barcelona, que tenen experiència en les dues coses”, diu Carreto, que té clar que s'ha d'anar “més enllà de l'emergència puntual”.

A Lleida la qüestió de les persones dormint
al carrer o en campaments va molt lligada a l'arribada de temporers que busquen feina en les èpoques de recollida de la fruita. Segons càlculs municipals, en alguns moments hi pot haver fins a un centenar de persones vivint al ras, tot i que el tinent d'alcalde i regidor de les Polítiques per als Drets de les Persones, Xavier Rodamilans, afirma que es dediquen molts esforços a reubicar-les a l'alberg de la Fundació Jericó, amb 120 places. Els usuaris
de l'alberg poden acudir als matins a La Saleta de la Panera, on se'ls ofereix esmorzar i un espai d'acollida. El consistori treballa en col·laboració amb les entitats amb un objectiu clar: “No valen polítiques assistencialistes –diu Rodamilans–, sinó que hem d'acompanyar les persones perquè recuperin els seus drets.” Augmentar el nombre de pisos de lloguer social –l'objectiu és tancar l'any amb 700– i apostar també pel Housing first està entre les línies d'actuació de la Paeria. Ja es preparen per fer el recompte al maig en col·laboració amb la Universitat de Lleida.