“Els talons ben fets no fan patir”

Diu Manolo Blahnik que vol ser recordat com una persona que feia el que li donava la gana, però ahir, com a gran estrella de l'última jornada de la 080 Barcelona Fashion, va haver de seguir un programa molt pautat (entrevistes, conferència pública, còctel amb personalitats, presentació del seu llibre Fleeting gestures and obsessions...) i ho va fer fent gala d'una gran simpatia, educació, sentit de l'humor i bagatge cultural.

Vestit com un autèntic dandy (de primaveral lila, amb mitjons de ratlles i corbatí), el sabater de les estrelles va admetre que pertany a una generació que cuidava molt la manera de vestir, “però des de fa uns vint anys el món ha canviat”. “Europa és diferent i corre perill el nostre benestar. Abans a Barcelona trobaves els millors cotons, tèxtils... hi havia americanes que duraven quinze anys! Ara ens hem d'adaptar a una altra manera de pensar.” I no li agrada. El sabater es rebel·la davant les còpies de productes que fa la Xina, considera “estúpid” que es portin esportives a totes hores i odia les plataformes: “Destrueixen la proporció del cos i em recorden l'època horrible dels anys quaranta.”

Sarah Jessica Parker va popularitzar els seus talons a Sex & the city i els va convertir en objectes de desig mundial que han calçat celebrities com Madonna, Victoria Beckham i Lady Di. Li va canviar la vida, la fama? “No, no sé què és la fama. Et tracten molt bé als llocs on vas, però en el fons no és res, perquè jo no sóc Unamuno o Henry James, tan sols faig sabates!” Unes sabates que popularment es coneixen com Manolos, un nom que no li agrada “perquè sembla el d'un bar de toreros jubilats”, però que l'honora.

Nascut el 1940 a Santa Cruz de la Palma (diu que encara cuida dels plataners de la família, ara de manera orgànica), no es decideix per cap nom de dona quan li'n cites algunes que adora com ara Rihanna, Paloma Picasso o Bianca Jagger: “Totes són fantàstiques; a mi tot en la dona m'agrada, crec que tinc una part de cervell femení”, assegura. I si li preguntes per la tortura que és caminar amb talons tot el dia, s'esvera i respon convençut: “No, no. Si pateixes amb els talons és perquè portes unes sabates mal fetes. Després de 45 anys com a sabater, sé el que dic.” Però Blahnik no va néixer pensant en talons. Va fer de fotògraf i també va dissenyar escenografies teatrals, però es va desencantar “perquè és un món histèric on no hi ha temps de fer res”. Li agradaven les manualitats i va començar amb les sabates arran d'un viatge a Nova York a principis dels setanta. Crea els seus Manolos en solitud, “amb un vòmit d'idees”, escoltant música, i corregeix els prototips com un artesà. Totes les peces estan confeccionades curosament, amb materials d'alta qualitat: “Sempre m'envolto de col·laboradors que pensin i treballin com jo”, diu.

Malgrat que la cita és en la 080, el dissenyador no es talla en afirmar que des de fa un temps no li interessen gens les passarel·les: “Són espectacles per entretenir la gent i tot gairebé sempre és igual, m'agradaria tornar als temps en què es feien petites presentacions”, diu, malgrat que no és una persona nostàlgica. No vol fer balanç de la seva trajectòria, tot i que en aquests moments, a banda del llibre, s'està fent una pel·lícula sobre la seva persona, i es prepara una mostra.

El passat li serveix per recordar imatges i moments que l'han impactat, i dels quals beu creativament: les nits en què la seva mare, “una dona posseïda per Lorca i Machado”, li llegia contes d'Enid Blyton per fer fugir els malsons; les coplas que sentia en la infància i que de tant en tant taral·leja; el descobriment de la pel·lícula El Gatopardo i Barry Lindon (les seves preferides), les passejades per El Escorial o el Museu del Prado... Blahnik és un amant obsessiu del cinema, especialment del mut. L'encanta l'actriu Constance Bennett, però també la subtilesa i imaginació dels films que es van rodar sota la censura del codi Hays, i la feina de Maribel Verdú i Ángela Molina. Es declara admirador d'Yves Saint Laurent, de John Galliano i també de Sybilla.

Des de Londres, on viu des de fa anys, i on acaba d'obrir nova botiga, assegura que no segueix la política de casa nostra. La seva firma també té un edifici sencer a Nova York, tot i que ell es considera“fill de tot arreu, gitano” . Enamorat del Mediterrani, s'estima Barcelona, Nàpols i Sicília, la pàtria dels seu adorat Fabrizio, protagonista d'El Gatopardo. Ha fet ja la sabata perfecta? “No, no ho aconseguiré perquè mai estic satisfet del tot!”