L'hivern del casteller

El món casteller sempre abaixa el teló al novembre. És el moment de guardar la faixa a l'armari i descansar després d'intensos mesos d'activitat en què pràcticament cada cap de setmana cadascuna de les colles ha aixecat construccions per les places de Catalunya. És alguna cosa semblant a estar de vacances. Almenys de portes enfora. Perquè a l'interior dels locals el moviment no s'atura. Toca preparar les assemblees anuals i la temporada vinent. Però també organitzar activitats lúdiques tant per als membres de l'entitat com per a l'entorn més proper. És la vida del casteller fora de temporada: és l'hivern del casteller. I no es tornaran a enfaixar fins al febrer, quan moltes colles inicien els assajos per donar el tret de sortida definitiu, a l'abril.

Un cop acabada la temporada, és l'hora de valorar els resultats assolits en les assemblees anuals, que generalment se celebren al gener i al febrer. Les encarregades d'organitzar-les són les juntes administratives, que hauran de presentar la situació actual de l'entitat i els objectius per al curs següent, tant en l'aspecte casteller com en l'econòmic i social, i les possibles candidatures que vulguin aspirar als diversos càrrecs.
Els més importants són el president i, evidentment, el cap de colla. “Durant tot l'any, tenim un moviment social i econòmic bastant important. Com que som una entitat d'utilitat pública, hem de fer les coses molt correctament. I, per tant, preparar l'assemblea de la colla és molt feixuc”, explica Josep Cabré, que el 29 de gener passat va finalitzar el seu mandat de quatre anys com a president dels Castellers de Vilafranca.

Joan Ramon Castro, president dels Castellers de Lleida, destaca que el volum de feina d'una junta administrativa varia en funció de si es tracta d'una colla gran, mitjana o petita. Això sí, la seva gestió ha de ser constant durant tot l'any i s'ha de portar al dia. Si ho tens tot endarrerit, és un desgavell
a l'hora de recopilar i quadrar, per exemple, les balances econòmiques per presentar-les a l'assemblea, assenyala.

Un dels aspectes més importants d'una assemblea és el debat que s'hi pot generar. És l'hora que els membres de la colla reflexionin i exposin si l'entitat ha de continuar en la mateixa dinàmica o ha de fer un gir. “Quan una entitat comença a créixer, cada cop hi ha posicions més diferenciades en segons quins temes. Hi ha models diferents a l'hora de veure la colla i crec que és sa que es posin damunt la taula”, diu Hèctor Iburo, president dels Castellers del Poble Sec. En aquest sentit, valora positivament que es presentin diverses candidatures per dirigir-la, tant administrativament com tècnica. “Enforteix el debat i les posicions.”

Però la feina d'una junta no s'acaba aquí. Durant l'aturada hivernal, aprofiten per organitzar diverses activitats lúdiques que van molt més enllà del fet casteller i que, en molts casos, s'estenen al llarg de la temporada. Hi ha dos motius per embrancar-s'hi. Per una banda,
ho fan amb la intenció de fidelitzar els membres i crear
un bon entorn de convivència lluny de les tensions de la plaça i els assajos. És el que en l'argot casteller anomenen “fer colla”. Així, es fan sopars de cloenda de temporada, calçotades, sortides per a la canalla, excursions, activitats esportives, campionats de botifarra, cursos d'escacs i d'anglès...

Per l'altra, s'intenta obrir l'entitat al municipi i a la comarca amb l'objectiu de donar-se a conèixer i intentar captar nous castellers. En aquest sentit, els Castellers de Lleida són especialment actius. I ho són per necessitat. “Lleida no és una ciutat tradicionalment castellera i costa portar gent als assajos i a la plaça. I una de les maneres que tenim perquè ens coneguin i vegin que no ens dediquem exclusivament a fer castells és organitzar aquesta mena d'actes adreçats a la ciutat”, explica Castro. Iburo va més enllà: “No només oferim castells i cultura. Oferim inclusió de barri i enfortiment de la xarxa social del territori. D'alguna manera, és el que hem de vendre i el que venem.” Les propostes són molt diverses. Des de les que són purament d'esbarjo fins a d'altres que ajuden a explicar el fet casteller a l'entorn més immediat, com els habituals tallers i escoles de castells, concursos als instituts... A més, hi ha els actes que organitzen els ajuntaments i altres entitats, majoritàriament destinats a la canalla, com els parcs nadalencs i la cavalcada de Reis, així com el carnaval, en què les colles participen activament. En definitiva, n'hi ha per triar i remenar. Algunes fins i tot ja s'han convertit en “tradicionals” en el calendari de les colles, destaca Cabré.