Societat

Teixit més que productiu

L'economia social i solidària mou 3.750 milions d'euros a Barcelona, l'equivalent al 7% del PIB local, i dóna feina a 53.000 persones

A l'Eixample s'ha estès el cooperativisme i a Nou Barris, la gestió comunitària d'equipaments

Són empreses o activitats socioeconòmiques que, per principi, posen les persones al centre de les seves prioritats, per damunt de la recerca del lucre. A partir d'aquí també promouen un model de relació laboral horitzontal, una gestió com més autònoma millor i tenir una relació de proximitat amb el territori, o barri, on estan instal·lades. Aquest conjunt de característiques són les que defineixen la denominada “economia social i solidària”, un gran calaix de sastre sovint estereotipat on cap des del tercer sector, les cooperatives, mutualitats o la banca ètica fins a les entitats que gestionen equipaments.

Un estudi ara publicat revela el pes que tenen aquestes activitats en l'estructura econòmica de Barcelona. I no és pas menor. En total, identifica 4.718 “iniciatives socioeconòmiques” –equiparar-les totes a una empresa no seria del tot ajustat–, que representen el 2,8% de les 167.000 que hi ha donades d'alta a la ciutat i que ocupen 53.000 persones. La seva tasca genera uns 3.750 milions d'euros anuals, que vindria a ser el 7% del PIB local. La fortalesa d'aquests indicadors adquireix una dimensió o una altra en funció de la ciutat o país amb el qual es comparin. “Si ho fem respecte a Holanda el pes del sector és poc, però si ho fem amb altres ciutats més properes i de dimensions similars ja no ho és tant”, comenta Ivan Miró, un dels autors del treball editat per l'Ajuntament de Barcelona i la cooperativa La Ciutat Invisible.

Per branques, les empreses o entitats del tercer sector són les nombroses –2.400, que suposen el 50,9% del total–, seguides de les societats laborals –1.197 o 25,4%–, en què, per identificar-les, la propietat és d'uns treballadors que estan contractats en règim d'indefinits, o les cooperatives –861 o 18,2%–, siguin de treball, consum o habitatge. Ara bé, una de les curiositats de l'estudi és que revela que cadascun d'aquests segments té una incidència diferent en el mapa de Barcelona. L'Eixample, per exemple, concentra fins a 205 cooperatives, el 24% de tota la ciutat. Nou Barris, per contra, només en té 31 –4%–. Ara bé, en aquest districte és on la gestió cívica d'equipaments públics –una fórmula que mou un pressupost anual de 3,2 milions d'euros– està més estesa. De les 21 instal·lacions tutelades per entitats que hi ha a la capital, nou són a Nou Barris. Potser la incidència que té aquesta presència en les estadístiques d'ocupació no seria determinant. Però sí que ho és la tasca que fan aquests col·lectius de construir entorn. “Fan molta cohesió des del punt de vista social”, rebla Miró.

Pel que fa al tercer sector, és especialment present a Ciutat Vella, on les 336 entitats d'aquest àmbit –que equivalen al 14% de tota la ciutat– tenen un paper de paraigua social clau.

LA XIFRA

4.718
iniciatives
de caràcter social o solidari hi ha a Barcelona, que representen el 2,8% del total d'empreses de l'urbs.

LA FRASE

L'economia social pot ser la instigadora del canvi de model de ciutat que necessita Barcelona
Ivan Miró
coAutor de l'estudi ‘L'economia social i solidària a Barcelona'

Proveïdors ‘socials' per a l'Ajuntament

No és cap secret que un dels objectius de mandat del govern d'Ada Colau és impulsar un suport a les economies socials i cooperatives i, per això, té un responsable polític a sou –un comissionat– que es dedica exclusivament a aquesta tasca. Per refermar aquest compromís polític el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, va anunciar ahir, durant la presentació de l'estudi, que l'Ajuntament de Barcelona prioritzarà la contractació d'empreses que “posin en valor el retorn social de la seva activitat” en futures compres. Ara per ara, però, això és poc més que una intenció, ja que abans caldrà aprovar un pla estratègic –es parla de l'abril– que concreti, per exemple, en quin tipus de comandes o empreses es podria fer servir la fórmula. A més, l'Ajuntament estudia ser soci d'alguns projectes, com ara la banca ètica Fiare, tot i que tampoc està decidit amb quina quantitat, i quan, es faria efectiva la participació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pep Guardiola posa la veu al Tsunami Democràtic

madrid
Miquel Rodríguez, nou comissionat de l’Agenda 2030 de Barcelona
Societat

Miquel Rodríguez, nou comissionat de l’Agenda 2030 de Barcelona

Milers de persones omplen la plaça de Sant Jaume i Via Laietana de Barcelona

barcelona

Rescaten il·lesos tres escaladors que feien ràpel al Pedraforca

Barcelona
Xavier Casanovas
Director del centre d’estudis Cristianisme i Justícia

“Allà on no hi ha criteri de veritat s’instal·la la llei del més fort”

girona

Un pla per posar al dia el Casino dels Nois a Sant Feliu

SANT FELIU DE GUÍXOLS
Societat

Bombolles solidàries

girona
El festival de màgia de Besalú atrau més gent

El festival de màgia de Besalú atrau més gent

Besalú

Clàudia Cedó convida a visitar els marges en el pregó de la festa de Banyoles

banyoles