Les dues Itàlies

Itàlia, com molts altres estats, no és un país uniforme. Hi ha la Itàlia dels que se senten amb orgull italians i dels que tan sols es consideren sards, vènets o sud-tirolesos. Hi ha la Itàlia que s'avergonyeix d'haver parit el monstre del feixisme i la Itàlia dels que no només no l'han condemnat, sinó que el continuen votant, i han dut al parlament la néta de Benito Mussolini, aferrissada defensora del seu avi. Hi ha la Itàlia que pateix la màfia i la Itàlia que en viu. Hi ha moltes Itàlies. Aquests dies, però, hi ha una altra divisió que ha partit el país en dues grans meitats: els partidaris i els contraris a equiparar Itàlia a la resta d'Europa en matèria de drets civils.

Itàlia és l'únic país de la Unió Europea que no té una llei de parelles de fet. Això significa que només les parelles formades entre un home i una dona, i casades, poden gaudir de drets civils bàsics com ara una pensió de viudetat, poden decidir per la parella en cas de malaltia o poden adoptar un fill. Les parelles d'homosexuals, i les parelles d'heterosexuals no casades, per a l'Estat italià, en termes legals, no existeixen. El govern de Matteo Renzi s'ha proposat corregir aquesta anomalia i ha formulat la primera llei de parelles de fet, anomenada llei Cirinnà. El projecte de llei, que no inclou el terme matrimoni, ha estat mesos encallat perquè els parlamentaris catòlics de totes les formacions, també del mateix partit de Renzi, s'han oposat, en major o menor mesura, a incloure-hi les parelles homosexuals al·legant “motius de consciència”.

L'article més polèmic és el que permetria als homosexuals poder adoptar, amb restriccions, el fill de la parella. Actualment, si el membre de la parella que consta com a progenitor del fill de tots dos mor, l'altre membre té el mateix lligam legal amb la criatura que un perfecte desconegut: cap. I es veu obligat a iniciar un procés judicial per aconseguir que no li prenguin el fill. La llei Cirinnà voldria posar fi a aquest tipus de situacions esperpèntiques.

Aquesta setmana la llei de parelles de fet haurà de ser votada, punt per punt, al Parlament. Davant les discrepàncies dels autoanomenats “catòlics demòcrates”, Renzi ha decidit donar llibertat de vot a les seves files sobre l'adopció del fillastre en les parelles homosexuals. L'aprovació de la llei en el seu conjunt, per tant, no està garantida.

A més, el Moviment 5 Estrelles (M5E) s'havia mostrat un ferm defensor del projecte de llei fins ara. Però Beppe Grillo, que fa pocs dies va anunciar que feia “un pas al costat” –poc creïble– com a líder del seu partit, ha decidit intervenir-hi. I ho ha fet, com és habitual en ell, per tal de redirigir la formació cap a posicions més conservadores. Ha imposat “llibertat de vot seguint la pròpia consciència” als seus parlamentaris, al·legant que hi ha diverses sensibilitats al si del partit.

I és ben cert el que al·lega: el M5E és un moviment heterogeni, tot i que casualment Grillo, amb les seves freqüents declaracions racistes i homòfobes, sol picar l'ullet només cap a l'extrema dreta. La base, aquest cop, s'ha revoltat contra el líder que juga a no ser-ho mentre continua movent els fils del seu partit. I centenars de militants grillini han inundat el bloc del còmic amb la frase “en matèria de drets civils no hi ha llibertat de consciència”.

Les darreres setmanes les dues Itàlies han sortit al carrer. Primer ho van fer els partidaris de la llei Cirinnà, amb manifestacions a 98 ciutats arreu del país que van congregar, en total, prop d'un milió de persones amb el lema “Desperta, Itàlia!”. Després ho van fer els contraris, concentrats a la capital per celebrar l'anomenat Dia de la Família (tradicional), amb la proclama “els nens tenen dret a un pare i a una mare”. Amb el suport de la Conferència Episcopal Italiana, hi van assistir famílies, religiosos i polítics; entre els quals, membres del govern. La participació va ser d'entre 300.000 i 700.000 persones.

El neurocirurgià Massimo Gandolfini, organitzador del Dia de la Família, considera que l'homosexualitat és “un malestar identitari” que “s'ha de corregir amb l'educació”, i equipara el vincle afectiu entre dues persones del mateix sexe amb l'afecte que té “un amo cap al seu gos”. I és que, de base, a l'oposició a la llei de parelles de fet hi podem trobar, a més de legítims valors catòlics, una bona dosi d'homofòbia. No en va Itàlia, segons l'Agència dels Drets Fonamentals de la UE, encapçala els rànquings d'homofòbia dels països de la Unió.

A Itàlia, tothom s'ha pronunciat sobre la llei Cirinnà. També les empreses. D'entre les més conegudes, destaca la multinacional sueca Ikea, que la jornada del Dia de la Família va publicar a les xarxes socials el missatge “Estem oberts a tots els tipus de famílies”, fet que va desencadenar el boicot dels detractors de les unions homosexuals. Aquesta setmana, les dues Itàlies, condemnades a entendre's al Parlament, hauran de decidir si el país deixarà d'estar a la cua d'Europa en matèria de drets civils o no.