El TSJC tomba part del protocol sobre el català a la funció pública
L'alt tribunal anul·la la regla que prioritza el català com a llengua de comunicació entre el personal públic
La sentència respon a una demanda presentada per un treballador de l'hospital Joan XXIII de Tarragona
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat parcialment el protocol d'usos lingüístics de la Generalitat de Catalunya que prioritza el català com a llengua de comunicació personal entre els treballadors públics i també en l'atenció als ciutadans.
La secció cinquena de la sala del Contenciós Administratiu dóna així la raó a un pediatra de l'hospital universitari Joan XXIII de Tarragona que va interposar una demanda contra el Protocol d'usos lingüístics per al sector sanitari públic i Catalunya i dl Protocol d'usos lingüístics per a la Generalitat de Catalunya i del sector públic amb el suport de l'associació Impulso Ciudadano, promoguda per l'exdiputat de C's José Domingo.
El tribunal acorda anul·lar dos dels dotze articles i parcialment dos més del protocol del sector sanitari públic, que es transposen directament del protocol general. En la seva sentència, el TSJC recorda que el Tribunal Constitucional va eliminar el 2010 l'ús preferent del català com a llengua de l'administració per damunt del castellà, com preveia l'Estatut. Per això, accepta que el català sigui llengua “d'ús normal”, però no pas que s'usi “sempre” en determinades situacions, com indiquen els dos protocols.
Els dos articles anul·lats són els dos primers, que estableixen que “la llengua de comunicació entre el personal ha de ser la catalana, tant presencialment com per telèfon, en la megafonia, en les reunions de treball” i “especialment davant terceres persones: usuaris i els seus familiars, i personal sanitari o laboral extern”.
Per al tribunal, el “contingut imperatiu” d'aquest article “s'extralimita” del marc normatiu fixat per l'Estatut de Catalunya.
Amb els mateixos fonaments, el TSJC anul·la un el segon article, que fixa que “tant si la conversa la inicia l'usuari com el treballador, aquest mantindrà en català, independentment de la llengua que utilitzi l'interlocutor, llevat del cas que l'usuari manifesti dificultats per entendre el català o demani ser atès en una altra llengua oficial”.
L'article tercer queda anul·lat parcialment, ja que s'elimina el paràgraf que diu que les converses telefòniques sempre s'han d'iniciar en català i el que obliga el treballador a continuar la conversa en català encara que l'usuari parli en castellà, excepte si aquest ho demana.
La sentència també modifica l'article setè, ja que admet que la documentació interna, com nòmines, contractes, avisos o circulars sigui en català, però anul·la que el funcionari estigui obligat a complimentar-la en la llengua pròpia del país.
Per contra, el TSJC manté la validesa dels altres articles denunciats, entre ells el que estableix la preferència a l'hora d'adquirir i usar programes informàtics en versió catalana i el que fixa que l'ús de llengües no oficials ha de ser “excepcional i justificat”, en no apreciar cap il·legalitat.
Es tracta d'una sentència ferma, ja que no ha estat recorreguda per la Generalitat.
L'associació Impulso Ciudadano pretenia anul·lar tots dos protocols sencers, però el tribunal només ha eliminat aquells preceptes que promouen el català per sobre del castellà com a obligació. Si l'ús del català només es promou com a “habitual” o “normal”, el TSJC ho considera legal.
