Moviments socials reclamen la renda de ciutadania
Els promotors de la ILP per l'ajuda universal de 664 euros lamenten que els partits desvirtuïn la proposta inicial
El govern aborda amb “realisme” el ple de la pobresa pels límits pressupostaris
Les entitats que formen l'Aliança contra la Pobresa Energètica, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), la Marea Pensionista i la Coordinadora d'Assemblees de Treballadors a l'Atur tenen clar que la seva carta als reis per solucionar la situació d'“emergència social” és una renda garantida de ciutadania. Això voldria dir instituir una prestació de 664 euros per dotze pagues l'any per garantir que ningú visqui per sota del llindar de la pobresa. Aquests moviments socials van insistir ahir en aquesta petició de cara al ple de la pobresa que se celebrarà avui i demà al Parlament. Però la portaveu del govern i consellera de la Presidència, Neus Munté, ja es va encarregar de recordar que l'executiu té poc marge de maniobra per qüestions econòmiques: “Afrontem el ple amb responsabilitat i sentit de realisme”, va dir.
Malgrat tot, Munté va assegurar després de la reunió de govern que estenen la mà per arribar a acords amb els grups parlamentaris tant amb mesures de xoc contra la pobresa com altres de major calat, “canvis estructurals i a mig termini”. La portaveu va assegurar que dels acords adoptats en el també ple monogràfic contra la pobresa de fa dos anys –març del 2014– se n'han complert el 86%, sobretot en els àmbits de beques menjador, la distribució d'aliments, la lluita contra la pobresa energètica i la millorar de l'ocupabilitat de col·lectius en risc.
Ple monogràfic
Segurament, aquestes qüestions tornaran a sortir avui durant el ple monogràfic. Teresa Crespo, portaveu de la plataforma Pobresa Zero i presidenta de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), obrirà la sessió amb el missatge que “cal actuar sobre les causes estructurals de la pobresa i les desigualtats”. En nom del govern, hi parlaran el president, Carles Puigdemont; el vicepresident, Oriol Junqueras; la consellera de la Presidència, Neus Munté, i també els consellers de Salut; Ensenyament; Treball, Afers Socials i Famílies, i Governació, Administracions Públiques i Habitatge. Els consellers subratllaran, sobretot, mesures que ja són el pla de xoc de Junts pel Sí, com ara la reforma i ampliació de la renda mínima d'inserció, plans d'ocupació, la reducció a la meitat de les llistes d'espera per a proves diagnòstiques de salut i l'ampliació d'habitatge social.
El ple es veu amb escepticisme des de les entitats socials, sobretot tenint en compte el precedent, perquè el de fa dos anys va acabar amb acords de mínims. Unes entitats que demanen mesures concretes contra una situació d'emergència social –més de 101.000 llars malviuen sense cap ingrés i un 20,9 per cent de la població està sota el llindar de la pobresa– i que, a més, vagin acompanyades d'un pressupost que les faci viables.
Els partits, per la seva banda, han acordat que cada grup presentarà quinze mesures a negociar amb la resta. Avui es presentaran, demà al matí es negociaran i demà a la tarda s'hauran d'exposar les conclusions del ple.
Els tràmits de la ILP
En roda de premsa, els moviments socials van recordar ahir als grups que el Parlament va aprovar el juliol passat una llei que ha de garantir l'eliminació de desnonaments, així com evitar que es talli l'aigua, el gas o la llum a les llars sense recursos. També es van queixar pel temps que s'allarga la tramitació de la ILP per la renda garantida de ciutadania.
Precisament divendres passat, el Parlament va fer públiques les esmenes dels diferents grups a la proposició de llei de la renda garantida de ciutadania. Unes esmenes que la comissió promotora de la ILP, que gràcies a superar les 50.000 firmes de suport ha obligat el Parlament a tramitar-la, consideren “decebedores”, en paraules d'un dels promotors, el professor de dret de la UPF, Sixte Garganté.
“Les esmenes retallen les nostres propostes fins a convertir la renda garantida en una millora limitadíssima de la renda mínima d'inserció”, resumeix Garganté. Junts ple Sí, per exemple, la fixa molt per sota dels 664 euros que proposa la ILP i elimina el dret subjectiu, perquè la limita als majors de 25 anys i menors de 65. “Estem disposats a negociar, però si no hi ha una bona llei, la retirarem”, planteja la comissió promotora.
Els pediatres, pels menjadors oberts tot l'any
La Societat Catalana de Pediatria va proposar ahir que els menjadors escolars restin oberts durant tot l'any per garantir un àpat diari saludable als menors en risc d'exclusió social. Els pediatres consideren que els infants són un grup de risc poblacional vulnerable i adverteixen que “estar sotmès a situacions de privació durant la infància deixa efectes negatius en la salut per a la resta de la vida, com ha estat científicament demostrat”. En un comunicat fet públic ahir, els metges infantils adverteixen que “a menys edat i més intensitat en l'exposició a carències, els efectes són més duradors i irreversibles”. Entre les propostes, els pediatres recomanen mantenir l'alimentació als menjadors escolars, on la varietat està garantida. També proposen becar places durant l'estiu en centres d'oci educatiu, que podrien substituir les escoles, però sempre garantint un àpat diari.
