Societat

LAMINE SARR

PORTAVEU DEL SINDICAT POPULAR DE VENEDORS AMBULANTS DE BARCELONA

“Ens sentim enganyats i utilitzats per l'Ajuntament”

“Ha quedat clar que mai no han apostat per una solució social, només han guanyat temps per construir una sortida repressiva i judicial”

“No ens quedarem mai a casa, la venda ambulant és l'única manera que tenim de guanyar-nos la vida”

Lamine Sarr és de Senegal i viu a Barcelona des del 2007, any en què va començar a dedicar-se a la venda ambulant. És un dels portaveus del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, que va néixer a l'octubre i ha estat negociant amb l'Ajuntament una solució per a les persones que venen al carrer de forma irregular. Els manters s'han organitzat per defensar els seus drets i ja n'hi ha uns 180 sota el paraigua del sindicat, que comença a despertar l'interès d'altres venedors ambulants i d'entitats que treballen amb immigrants. De fet, ja els han demanat que vagin a explicar la seva experiència a Màlaga, Saragossa, Alemanya i Venècia.

Quan va arribar a Barcelona?
Hi vaig venir el 2007. Un any abans, el 2006, vaig arribar en un bot a Tenerife. La Policía Nacional em va portar als calabossos i després em van tancar al centre d'internament d'estrangers (CIE). En total hi vaig passar 36 dies en dos CIE, primer en el de Tenerife i després al de Fuerteventura. Quan em van deixar en llibertat em van traslladar a Màlaga i allà la Creu Roja em va pagar un bitllet a Lleida, on hi tenia un amic.
Quina situació es troba a Lleida?
M'expliquen que aquí no pots treballar si no tens papers i que m'he de buscar la vida d'una altra manera, treballant en negre. Això si tens la sort de trobar algú que t'accepti per fer-ho.
I va aconseguir feina?
Vaig aconseguir treballar en negre al camp, a Alguaire, però el meu cap m'explotava. Vivia en una habitació que estava molt a prop d'on cuidaven els porcs i vaig caure malalt de tuberculosi. Vaig passar set mesos a l'hospital Vall d'Hebron i en sortir no tenia més diners per sobreviure. No vaig voler explicar a la meva família que estava malalt perquè s'haguessin preocupat molt i necessiten la meva ajuda.
Què va fer quan va rebre l'alta?
A l'hospital vaig trobar un amic que viu a Barcelona. Ell també estava ingressat i coneixia la venda ambulant. Em va ensenyar a comprar gènere i a vendre'l. I així vaig començar a dedicar-me a la venda ambulant.
Ho fa des del 2007, són ja molts anys, Lamine...
Sí, encara no tinc papers i no puc fer una altra cosa. El meu somni més gran és deixar de vendre algun dia, és molt dur.
I a què li agradaria dedicar-se?
No ho sé, ja he perdut molt de temps, deu anys. En tinc 33, era molt jove quan vaig arribar, però ara tinc el cos d'un ancià per culpa de la manta. Tinc l'esquena i les cames trencades.
En quina situació es troben ara els venedors ambulants?
És difícil vendre, la Guàrdia Urbana està controlant sempre. La policia et persegueix pel carrer, tothom et mira i, de tant en tant, hi ha persones dolentes a qui els fa gràcia aquesta situació. Davant d'això, et sents una mica com un esclau.
Ara és més difícil vendre?
Abans l'actuació de la policia era més brutal i ara hi ha menys incidents, però tampoc no pots vendre. Abans ens pegaven molt. Quan corries potser et podien donar una puntada de peu i fer-te caure. Podies acabar amb una mà o una cama trencada. Ara estan més tranquils.
A l'estiu va haver-hi molts incidents, per què?
La policia no vol la pau, sempre vol la confrontació. Això només els beneficia a ells perquè així poden titllar de violents els venedors i situar-se com a defensors de l'ordre. La policia ha construït una imatge negativa i criminal dels manters. Nosaltres rebutgem la violència, però ells la practiquen per intentar provocar-nos i poder justificar la seva repressió. Així, als mitjans de comunicació, la imatge que es dóna és que la policia està fent la seva feina.
Els multen molt?
Hi ha multes també, sí. Jo en tinc una de l'Ajuntament de 600 euros, no tinc diners per pagar-la i la quantitat va augmentant. Si et treuen el gènere, a banda de perdre'l, vas a judici i et posen una altra multa. I has de trobar una forma de pagar-les si vols regularitzar la teva situació. Som pobres que no tenim defensa, ni família, ni res aquí.
Amb quin objectiu es va crear el sindicat?
Es va crear per lluitar contra la discriminació i el joc que fa la policia amb els manters. Per organitzar-nos, per ensenyar a la gent la realitat i els problemes que ens trobem en la nostra vida quotidiana.
Com valoren les mesures que ha anunciat l'Ajuntament?
Estem sorpresos, ens sentim una mica enganyats i utilitzats. Ens van fer creure que estaven preocupats per la qüestió, però ara ha quedat clar que mai no han apostat per una solució social. Només han estat guanyant temps per construir una sortida repressiva i judicial. Volem els llocs de feina que ofereixen, però quan siguin reals, a cap de nosaltres ens han plantejat res encara. Se suposava que amb aquest govern del canvi venia una altra època, però s'han tret la màscara. Han deixat clar que utilitzaran tota l'artilleria, però nosaltres, de forma organitzada, seguirem lluitant pels nostres drets. Si les lleis són injustes s'hauran de desobeir i el dissabte tornarem a convocar el mercat rebel a la Rambla, a les cinc de la tarda.
Els preocupa que hi puguin intervenir els Mossos?
A mi m'és igual. Nosaltres el que sabem fer és lluitar sense descans, som valents i treballadors, no ens quedarem mai a casa. Passi el que passi sortirem al carrer a vendre perquè no ens han educat per robar o vendre droga. Mentre no hi hagi alternativa, és l'única manera que tenim de guanyar-nos la vida.
Els comerciants mantenen que el ‘top manta' els perjudica.
No és cert. Un venedor que té deu o quinze bosses a la manta, que en vendrà algunes i perdrà les altres perquè se les endurà la policia, com els pot perjudicar? Tampoc els podem fer la competència, el gènere és diferent.
Hi ha màfies al darrere?
No pot ser, els pobres no podem crear màfies. Sembla que els venedors tinguem una empresa que fabrica el gènere, però no és així. El comprem. Les màfies són els banquers i els polítics que roben els fons de l'Estat i els amaguen a tot arreu.
Tenen el suport de col·lectius com Tras la Manta, l'Espai de l'Immigrant, els iaioflautes i l'assemblea del Raval. Això ha millorat la seva situació?
La situació ha canviat, sobretot pel que fa a la policia, perquè ara sap que hi ha persones que estan vigilant i que poden denunciar la realitat als mitjans. Ens sentim millor perquè no estem sols, tenim una mica de suport.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Joan Ramon Laporte
Catedràtic de farmacologia

“Cal rigor en l’avaluació dels medicaments, ara és un frau”

Barcelona
BADALONA

“Si tanquen, tornarem a viure al carrer”

BADALONA

Una vila suspesa en el temps

Roses
La monarquia

Felip VI ‘el covard’?

Olot

Auditories energètiques gratuïtes per als comerços

Olot
PLATJA D’ARO

Reconeixen la tasca turística de Lluís Camós, Anna Garriga, Pordamsa i Jordi Tubella

PLATJA D’ARO

Conflicte a l’escorxador de Manlleu, ara per l’ampliació de l’horari

Manlleu
Itàlia

Més de quaranta ferits en l’accident d’un ferri a Nàpols

Barcelona
mataró

El sindicat Catac denuncia el “desgavell” per tancar l’antic Hospital Sant Jaume de Mataró

mataró