Societat

Catalunya reclama els fons europeus per acollir refugiats

Bassa qualifica de “massa rígid, lent i mal coordinat” el sistema estatal d'acollida

Assegura que el país pot integrar 5.000 refugiats en dos anys

Colau en pacta amb Grècia la reubicació d'un centenar

El comitè d'acollida de les persones refugiades fa mesos que treballa per tenir-ho tot a punt en el moment que arribin persones a Catalunya en el pla de reubicació de la Unió Europea (UE), però, mentre arriben doloroses imatges de zones com el camp d'Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia, continua sense haver-hi data d'arribada. Ahir, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va acusar l'Estat de “deslleialtat institucional” i va reclamar que sigui Catalunya la que tingui accés als fons europeus d'asil per poder gestionar l'acollida.

Bassa es queixa que l'Estat no informa les comunitats autònomes de res per poder fer previsions i, a més, lamenta l'opacitat, la rigidesa i la lentitud del sistema estatal d'acollida. “Malgrat tot, fa temps que treballem, ens coordinem amb ajuntaments, diputacions i ONG”, va subratllar la consellera, que va indicar que no només Catalunya, sinó moltes altres comunitats han demanat una reunió amb el govern espanyol per parlar-ne, però no tenen resposta. “Som proactius, perquè volem estar preparats, mentre l'Estat no fa el que ha de fer, va insistir Bassa. L'Europa social és la dels nostres estats”. Tot i que fins ara, per quota europea, només hi ha divuit refugiats a l'Estat que van ser traslladats a Navarra, es calcula que a Catalunya l'any passat en van arribar uns 1.500 pels seus propis mitjans. Són sobretot persones que fugen dels conflictes bèl·lics de Síria, Ucraïna i l'Afganistan, i es troben uns mesos en un buit legal fins que la Delegació del Govern admet que estudia el seu cas i es converteixen en peticionaris d'asil. El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, va explicar que haurien d'estar atesos per serveis socials o per entitats, tot i que es pot donar el cas que alguns no ho estiguin.

Persones autònomes

“Tapem forats quan el que volem és assumir l'acollida i integració de forma integral per fer-ho bé”, va plantejar Amorós, que va insistir que el procés d'integració que proposa la Generalitat és perquè les persones tinguin plena autonomia i per això es farà un esforç especial en qüestions com l'orientació i la inserció laboral i la formació lingüística. Un dels problemes més complicats de solucionar és la poca agilitat de la delegació del govern estatal, que ara dóna hora per tramitat l'asil per al mes de juny. En canvi, la Generalitat presumeix de la capacitat amb què s'han mobilitzat recursos, com ara més de 500 places per respondre a les primeres necessitats d'allotjament.

“Estem disposats a acollir fins a 5.000 refugiats en dos anys”, calcula Bassa, que va argumentar que és una xifra perfectament assumible perquè és un 0,06% de la població.

També l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va insistir ahir a oferir la ciutat per acollir refugiats i va firmar un acord amb l'alcalde d'Atenes, Giorgios Kaminis, per rebre un centenar de les persones que ara són en campaments grecs. A més, Colau ha enviat una carta al president espanyol en funcions, Mariano Rajoy, recordant-li el compromís de l'Estat de reubicar 16.000 persones, de les quals només n'han arribat divuit.

LES XIFRES

138
és l'article de l'Estatut
que reconeix competències d'acollida i integració de persones estrangeres a la Generalitat.
1.500
sol·licitants d'asil
van arribar aproximadament l'any passat a Catalunya, segons càlculs de les ONG.
18
refugiats
han arribat a l'Estat en el marc de la reubicació coordinat per la UE. El compromís era de 16.000.

Quatre refugiats deixen Navarra per Barcelona

Quatre dels divuit refugiats sirians i eritreus que van aterrar a Madrid el novembre en el marc de reubicació de la UE estarien ara a Barcelona. La seva destinació era Navarra perquè ho va decidir el govern espanyol. Fa quinze dies, però, el conseller navarrès va trucar la consellera d'Afers Socials, Dolors Bassa, per informar-la que quatre tenien familiars a Barcelona i havien decidit traslladar-s'hi.

Manifest de suport dels col·legis professionals

L'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, amb més de 2.500 col·legiats, ha elaborat un manifest en defensa dels drets de les persones refugiades, que està oberta a noves adhesions. El manifest, emmarcat en la campanya Vergonya, ni un minut més! Per una Europa de les persones, s'entregarà aquesta tarda al director de l'Oficina de la Comissió Europea a Barcelona.

“Preocupació” de Puigdemont pels refugiats

El president Carles Puigdemont va mostrar ahir “profunda preocupació” per les negociacions de la UE amb Turquia sobre els refugiats. “Esperem que es respectin els drets humans”, va dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Els autocars turístics, sota terra

Barcelona
La monarquia

Bestiari il·lustrat

GIRONA

Busquen fons de l’Estat per pagar les sentències del personal

girona
La crònica

Els triangles que dibuixaria Maria Antònia Canals

BADALONA

Mig centenar d’usuaris de Can Bofí Vell de Badalona, condemnats a tornar al carrer

BADALONA

Èxit del concert de celebració dels 25 anys de Girona Centre Eix Comercial

girona

La justícia també tomba la superilla de Compte Borrell

Barcelona
salut

Anuncien que el nou hospital de Calella estarà fet el 2030

calella

Èxit de vendes el primer dia de l’Expocasió

fornells de la selva