Societat

El tribunal de la UE avala que es derivi un demandant d'asil a un tercer país “segur”

Dóna la raó a la decisió d'Hongria de deportar un pakistanès a Sèrbia

La sentència dóna cobertura legal als plans dels Vint-i-vuit sobre els refugiats

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea assegura que la legislació comunitària permet a un estat membre deportar un sol·licitant d'asil a un país de fora de la UE si aquest tercer país és considerat “segur”. Així ho dictamina en una sentència emesa ahir, que dóna cobertura jurídica a l'acord que els Vint-i-vuit intenten tancar amb Turquia per retornar a aquest país els refugiats que arribin a Grècia, després dels qüestionaments legals i les crítiques generades per aquesta pràctica en diversos estats membres i organitzacions de defensa dels drets humans. El cas sobre el qual el tribunal de la UE s'ha pronunciat fa referència a un ciutadà pakistanès, Shiraz Baig Mirza, que, procedent de Sèrbia, va entrar il·legalment a Hongria l'agost del 2015 i va presentar una petició d'asil en aquest país. Durant el procés, Baig Mirza va abandonar el lloc de residència que li havien assignat i a mitjan octubre, arran d'aquesta situació, les autoritats hongareses van decidir suspendre la sol·licitud d'asil, en concloure que, implícitament, l'afectat l'havia retirat.

Al cap de poc, Baig Mirza va ser detingut a la República Txeca quan intentava arribar a Àustria i va ser retornat a Hongria, on va presentar una segona demanda d'asil. El 19 de novembre passat, les autoritats hongareses la hi van denegar sense haver examinat el fons de la demanda i van posar en pràctica la seva nova política amb els refugiats. Van considerar Sèrbia, país a través del qual havia entrat a Hongria, un estat “segur en el cas del sol·licitant”.

Recurs

El refugiat pakistanès va recórrer contra aquesta decisió al tribunal contenciós administratiu i social de Debrecen (Hongria), que va formular al Tribunal de Justícia de la UE una petició prejudicial. El Tribunal de Justícia de la UE confirma ara que la legislació comunitària, concretament el reglament de Dublín III, avala la possibilitat de retornar Baig Mirza a Sèrbia –com a país segur–, tot i que les autoritats hongareses van assumir al mes de novembre la seva responsabilitat acceptant el retorn del demandant d'asil de la República Txeca.

Els jutges europeus rebutgen, a més, els arguments de Baig Mirza que Hongria no va informar la República Txeca de la seva nova normativa ni de les intencions de retornar-lo a Sèrbia. Segons el tribunal de la UE aquesta falta de comunicació no vulnera el seu dret a rebre una tutela judicial efectiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Comença el judici pel cas Maristes sense acord entre les parts

Barcelona

Sant Julià de Ramis demanda l’Estat perquè torni els diners republicans espoliats pel franquisme

Barcelona aspira a tenir un dels superordinadors d’Europa

Barcelona

Una fàbrica amb poblat iber i refugi

anglès
Reivindicació

Una lluita per la salut del barri

barcelona

Recuperació de la Marxa dels 40 km

BANYOLES

L’AECC finança un estudi sobre el risc de tenir càncer

girona

Vulnerable fins a dormir al carrer

Pensió insuficient