L'Estat es fa l'ofès per l'ajut català als refugiats
Puigdemont ofereix a Brussel·les acollir 4.500 persones
Sáenz de Santamaría l'acusa de “no respectar el consens”
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va enviar el 15 de març passat una carta al ministre d'Immigració, Dimitris Avramopoulos, en la qual l'informava que el govern català està treballant per poder acollir 4.500 refugiats. Aquesta iniciativa de Puigdemont, que en el seu moment també va ser comunicada per carta al ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, va ser ahir durament criticada des del govern de Madrid i ahir la vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, va carregar contra la decisió de Puigdemont per haver actuat “sol i sense haver-ho consensuat amb ningú”.
En la carta enviada a Brussel·les, Puigdemont expressa la seva “profunda consternació” per la crisi humanitària que viu Europa i explica que el govern català està en disposició d'assumir l'arribada de 1.800 persones, 600 de les quals podrien ser allotjades gràcies al govern.
Sáenz de Santamaría va aprofitar la roda de premsa de després del Consell de Ministres per recordar a Puigdemont que el problema dels refugiats és “molt difícil” i que requereix unitat, com la que s'ha plasmat aquesta setmana en la comissió mixta de la UE, en la qual tots els grups parlamentaris van subscriure un document sobre la posició que defensaria l'Estat espanyol davant els seus socis europeus. Mentre que a Brussel·les es reunien els 28 estats per intentar buscar una solució, va destacar Sáenz de Santamaría, “Puigdemont decidia que ell té la solució al problema”. “Potser ell també ha de passar per la comissió mixta de la UE del Congrés perquè li diguin quina és la posició de l'Estat”, va dir la vicepresidenta.
El govern espanyol està estudiant si el contingut de la carta afecta la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional de les funcions de la conselleria que dirigeix Romeva.
LES FRASES
Banderes a mig pal i manifestacions
Mentre l'acord entre la UE i Turquia permetrà que a partir de demà diumenge comencin a enviar a sòl turc els refugiats que hagin arribat de manera il·legal a les costes de Grècia, les reaccions de rebuig pel que es considera un tracte deshumanitzat es multipliquen. Ahir, Navarra va retirar la bandera de la UE de tots els llocs oficials per denunciar precisament aquest acord, i els ajuntaments de Barcelona i Madrid es van sumar a molts altres municipis catalans que van decidir deixar a mig pal les banderes europees.
Més enllà de les reaccions institucionals, també els ciutadans han decidit sortir al carrer i dir prou a un acord “insolidari” i exigir un tracte “digne” per als refugiats. Justament avui hi ha convocades manifestacions de protesta a diverses ciutats del món. A Barcelona, la marxa de suport als refugiats partirà a les cinc de la tarda de l'estació de França.
Mentrestant, els refugiats continuen arribant pels seus propis mitjans. Només Càritas Diocesana de Barcelona atén actualment 629 persones procedents de països en guerra.
