La Casa Bloc es posa a punt per allotjar 90 refugiats
Administracions i organitzacions civils col·laboren a Catalunya en el pla d'acollida de persones que fugen de conflictes bèl·lics
Barcelona va rebre l'any passat 1.379 peticions d'acolliment
Aconseguir una vida civil en condicions de normalitat i amb respecte a la seva intimitat. Aquests són els dos principals objectius que s'han marcat les administracions i les organitzacions no governamentals en el programa d'acollida dels refugiats que a partir de finals del mes vinent
començaran a ocupar els pisos de la Casa Bloc, un edifici singular del barri
de Sant Andreu de Barcelona. Una inversió de 300.000 euros ha servit per posar a punt els 24 pisos que seran gestionats per la Creu Roja, la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat i l'associació Accem, amb una capacitat global per a 90 persones.
Els habitatges estan distribuïts en dos nivells, amb una superfície total de 70 metres quadrats, i amb una distribució de tres habitacions i lavabo a la part superior i una sala d'estar amb un ampli balcó al primer pis, on també hi ha la cuina, un bany, una dutxa i un safareig. Els pisos estan equipats amb el mobiliari indispensable per poder desenvolupar-hi una vida confortable amb sofàs, taules, cadires, armaris i lliteres, fins a un total de sis llits per pis. Les cuines disposen també d'una primera ajuda alimentària bàsica.
Ucraïnesos, bàsicament
Els refugiats que començaran a ocupar aquests allotjaments són persones que ja es troben a Barcelona allotjats en altres serveis. Són, fonamentalment, ciutadans que van fugir del conflicte d'Ucraïna, però també hi ha sirians o eritreus, entre altres nacionalitats.
Totes aquestes persones amb dret d'asil –en alguns casos famílies senceres i en d'altres individus que viatgen sols– han entrat a l'Estat espanyol a través de la frontera del sud del país, per l'aeroport del Prat. N'hi ha que han arribat també a la frontera per carretera.
El procediment inicial d'acollida és sempre el mateix. Els refugiats han de dirigir-se a l'administració de l'Estat per sol·licitar el dret d'asil i és aquesta, en funció de les competències que té assignades, que decideix en cada cas. Després d'un primer període d'acolliment, són distribuïts a diversos punts de l'Estat.
En el cas de Barcelona, l'arribada de refugiats no ha parat de créixer; així, mentre l'any 2014 es va tenir notícia de 304 persones que van demanar ser acollits pels serveis socials municipals, l'any passat la xifra es va elevar fins als 1.379, i enguany continua creixent.
Per tant, les persones que ara ocuparan els pisos de Sant Andreu ja fa temps que estan sota la tutela de les administracions catalanes i les ONG que hi col·laboren i no formen part del contingent de refugiats que fugen de la guerra de Síria i que el govern espanyol es va comprometre a estatjar, circumstància que encara no s'ha produït.
L'estada a la Casa Bloc no serà indefinida i estarà limitada a mig any, amb la possibilitat d'allargar-ho a nou mesos. Durant aquest temps es treballarà la integració al barri de Sant Andreu, amb la idea que puguin arribar a desenvolupar una vida del tot normalitzada i es converteixin en veïns integrats del barri. Aquest pla d'integració comportarà l'escolarització dels nens i la regularització de l'oferta dels serveis sanitaris i socials. Transcorregut aquest primer període de 6 o 9 mesos, els refugiats que encara ho necessitin tindran a la seva disposició un pis del parc d'habitatges de la Generalitat o algun dels 1.830 dels que l'administració autonòmica té a la seva disposició pels convenis signats amb els bancs que han cedit habitatges per a finalitats socials. La mateixa Casa Bloc és propietat de la Generalitat.
Obra emblemàtica
L'edifici que estatjarà els refugiats és una obra singular fruit dels vents de modernitat que van portar a l'arquitectura els membres del grup GATCPAC durant la dècada dels anys 30 del segle passat. La Casa Bloc va ser concebuda pels arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres i Joan Baptista Subirana com un espai per dignificar la vida de la classe obrera, amb pisos grans, ben distribuïts i oberts. A causa de la Guerra Civil, els seus autors van morir o van haver d'exiliar-se.
LES FRASES
L'Estat denega a Barcelona l'acollida de 100 sirians
El govern estatal ha denegat a Barcelona la sol·licitud d'acollir un centenar de refugiats que fugen de la guerra de Síria i que es troben a la ciutat d'Atenes en condicions precàries. Dimecres passat al vespre, l'Ajuntament de Barcelona va rebre, per carta, la resposta de l'administració espanyola a la petició que havia fet l'alcaldessa Ada Colau després d'entrevistar-se amb l'alcalde de la capital gerga, Girogios Kaminis. Tot i l'acord de col·laboració entre les dues ciutats, que es va anunciar el 16 de març passat, el govern estatal ha respost a Colau exposant que en aquest àmbit les competències pertanyen a l'administració espanyola.
En la valoració d'aquesta decisió, la segona tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, va mostrar dimecres passat la seva “sorpresa i indignació”. Ortiz va considerar “incomprensible que des del govern espanyol es giri l'esquena a aquest drama humà”.
L'Estat espanyol hauria d'acollir, per quota, 17.000 refugiats i, a data d'avui, només consta que n'hagin arribat 18. A Catalunya es disposa de 250 places de refugi per a un primer acolliment. Carles Puigdemont va dir que se'n poden arribar a acollir 4.500.