El dissenyador de Michelle

Per a la Barcelona Bridal Fashion Week va ser tot un luxe ser el marc dimecres de la impressionant i delicada desfilada creada a la manera de l'alta costura de Naeem Khan, però per al dissenyador aquesta també va ser una presentació important. “M'interessa molt perquè és una de les cites del sector més importants del món”, diu en el backstage de la passarel·la, envoltat dels elaborats dissenys de la seva nova col·lecció de núvia, un univers on va entrar fa dos anys i mig. “Era un nou repte que em resulta molt senzill. Tinc el mateix equip del prêt-à-porter, és divertit i et fa estar envoltat d'un munt de joves clientes.”

Nascut a Bombai fa 57 anys en una família dedicada als teixits i als brodats, es va sentir atret per la moda des de ben petit. Ja estudiava al Fashion Institute of Technology de Nova York quan un dia el seu pare li va presentar el mític dissenyador Roy Halston. Va connectar de seguida amb el mestre del tall i no va dubtar a agafar la feina que li oferia. Significava entrar en la seva apassionant subcultura, el món d'Andy Warhol, Martha Graham, Liz Taylor, Liza Minnelli… “Vaig ser molt afortunat. Tenia dinou anys, estava famolenc i aprenia de pressa! Ells em van ensenyar a mirar més enllà de les coses. Una flor no és només una flor, té color, textura, aroma… Jo era al costat de Warhol quan creava les seves populars roselles! Treballar amb gent que transmet energia positiva, amb bon karma, és bàsic perquè puguis trobar el teu propi camí.” El seu camí, que té com a base la riquesa de la cultura tèxtil índia dins d'un format contemporani, i el glamur. “La meva és una història de glamur de tres generacions, el porto a la sang”, diu. El vestit que Kate Middleton va lluir davant del Taj Mahal és una bona mostra de la seva feina.

I també els “16 o 18” que ja ha dut Michelle Obama (l'últim, en el sopar d'estat de Cuba), la seva millor ambaixadora al món. Un reconeixement de la seva feina que el fa feliç i que és bo per al negoci. “El vestit que més m'agrada és el daurat que va dur a l'Índia el 2009. Volia fer un homenatge a les roselles warholianes però tenen drets d'autor, així que vaig fer una variació en plata inspirada en la tradició índia. La silueta era neta. Quan fas servir teles molt riques, la forma del vestit ha de ser senzilla.” Diu que no li va emprovar la peça – “no em cal, són trenta anys de professió i amb una fotografia ja conec el cos”– i que no sap mai quan la primera dama vestirà algun disseny seu. “Ha deixat de preocupar-me, els faig i si hi ha sort, bé, i si no, també”, diu aquest home de tarannà amable i aspecte sorprenentment jove.

Les filles dels Obama ja han començat a dur també els seus models de festa, que vesteixen actrius com Diane Kruger, Eva Longoria i Jennifer Lopez. “He fet peces per al 70% de Hollywood, però és gent envoltada de representants i jo no m'atabalo amb res; només faig els dissenys perquè la meva vida és dissenyar”, diu amb el seu somriure permanent. Li agrada la vida, cuinar, el polo i també les dones boniques. “Vull que la dona que vesteixi els meus dissenys de núvia sigui molt feliç.” Uns dissenys que ja exporta a Singapur, Taiwan, el Japó, l'Amèrica del Sud… –“estem creixent molt ràpidament”–, i que s'adrecen a una clientela exclusiva, que es mou per diferents cultures.

Ahir vam veure autèntics vestits joia, elaborats amb materials nobles com la seda, plens de complexos brodats florals, incrustacions de cristalls i fils metàl·lics, que poden ser de pedres precioses i or si la clienta ho demana. Vestits ajustats al cos, d'estil princesa i d'altres amb serrells xarleston per casar-se o anar de convidat a la més selecta de les noces. Tonalitats suaus, però també alguna peça totalment negra i d'altres intensament daurades. Diu que l'inspira la seva dona (una bella exmodel índia i dissenyadora de joies), però també un llibre, un retrobament, un somni boig… Els seus són vestits cars, “però això no és un problema perquè hi ha molta gent amb molts diners al món”.

Faria una col·lecció càpsula per a una cadena? “Per què no? Sempre que es realitzés amb les tècniques adequades. No sé com fan vestits de 50 dòlars, jo sé com es fan els de 50.000!”, riu. Entre els seus projectes hi ha treure una fragància. Serà floral? “Ja ho veurem! Serà exòtica.” Avui marxava de Barcelona. Hi ha estat poquíssim, però diu que d'aquí se n'endú sobretot “amor”.