Societat

Recerca sobre bruixeria amb testimonis vius

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida ha presentat el projecte de recerca sobre la bruixeria a la demarcació de Lleida que porta per títol Se'n parlave i n'hi havie. Amb aquest treball es vol documentar l'existència i la intensitat de la cacera de bruixes. El projecte s'ha presentat a Esterri d'Àneu de manera simbòlica, perquè les valls d'Àneu, al Pallars Sobirà, es consideren el bressol europeu de la caça de bruixes. Allí estan documentats els primers judicis per bruixeria d'Europa i la primera llei europea contra la cacera de bruixes, del 1424. Aquesta documentació dóna els primers indicis de la precocitat del fenomen i de la seva intensitat.

Als anys trenta i quaranta del segle XX, encara hi ha testimonis de la presència de bruixes i per aquest motiu s'ha iniciat la recerca per recollir els testimonis dels informants encara vius. La recerca finalitzarà, el 2017, amb una exposició itinerant amb els resultats.

Pau Castells, historiador i responsable de la coordinació del projecte, ha explicat que el Pirineu i les Terres de Lleida per extensió són un indret privilegiat per a l'estudi de la bruixeria i la cacera de bruixes en l'època medieval i moderna. Castells hi afegeix que, els darrers anys, la investigació històrica ha posat en relleu la importància d'aquest territori com a lloc d'origen d'un fenomen que arrenca en l'època baixmedieval i que s'estén fins a dates “sorprenentment'' properes en l'actualitat. Aquest fet, que comença a ser reconegut i a despertar l'interès de la historiografia europea, ha portat la Xarxa de Museus a interessar-se des d'una perspectiva científica per un fenomen tan complex com el de la creença en la bruixeria i la seva transmissió en la cultura popular.

Castells ha narrat que moltes de les bruixes del Pirineu van marxar cap a la plana per por de ser jutjades; per aquest motiu, el fenomen de la bruixeria al Pirineu va ser una qüestió endèmica i a la plana va ser un fenomen epidèmic. Des de la Xarxa de Museu, es posa molt d'èmfasi en la importància de les fonts orals; d'aquí que quatre investigadors treballaran per recollir totes aquestes dades. La primera fase de la recerca va començar el 2015 i s'ha fet a la Noguera, la Segarra, l'Urgell, el Pallars Sobirà i la Val d'Aran. La segona, que s'està duent a terme actualment, es fa a Lleida ciutat, el Pallars Jussà i l'Alt Urgell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Olot

La pressió veïnal fa reestudiar la urbanització de Montolivet

Olot

Nomenen Joaquim Mundet i Creus, fill predilecte de Cassà de la Selva

CASSÀ DE LA SELVA
salut

La primera fase del futur parc sanitari Joan XXIII s’enllestirà aquest trimestre

tarragona

El CAFGi veu inviable l’aplicació del decret d’obertura de piscines

GIRONA

L’Antic Hospital de Sant Jaume de Mataró reubicarà els nous interns a altres centres

mataró
LA CRÒNICA

Terricabras, patrimoni polifacètic

El 2028 s’enderrocarà l’edifici Venus de la Mina

Sant Adrià de Besòs

Campanya per omplir les motxilles d’infants vulnerables que van de colònies

Barcelona
barcelona

Una vintena d’entitats reclamen que la prefectura de la Via Laietana sigui “només un lloc de memòria”

barcelona