Objectors a la Floresta

“Si vols la pau, no preparis la guerra.” Ara fa 40 anys, aquest joc de paraules va servir a un grup de joves de Tarragona i Reus per plantejar una alternativa civil a l'obligatori servei militar, una iniciativa pionera que seguia la proposta plantejada amb èxit a Can Serra, a l'Hospitalet de Llobregat. Integrat per 5 nois d'entre 18 i 20 anys, l'autoanomenat Grup d'Objectors de la Floresta (GOLF) va presentar un complet estudi amb alternatives a les problemàtiques socials i urbanístiques d'aquest barri tarragoní i va sumar-se al reduït grup d'experiències d'aquest tipus arreu de l'Estat.

Tot va començar la primavera del 1976, quan Agustí Llauradó, Jaume Morrón, Josep Maria Fort, Lluís Pastrana i Octavi Alujes van elaborar un petit estudi en què plantejaven la necessitat d'un servei civil per a la seva objecció de consciència i determinaven que el barri de la Floresta, a cavall de Reus i Tarragona, podia ser un indret on desenvolupar-lo. Es van decidir per aquest barri a partir de les deficiències de serveis detectades i perquè creien que la seva actuació podia ser útil. “Només demanàvem que ens deixessin fer un servei a la comunitat”, recordava Agustí Llauradó en el marc d'unes jornades sobre pau i desarmament organitzades pel Centre de Lectura de Reus.

Tot i que el programa d'actuacions era prou ampli, van decidir-se per posar en marxa una guarderia per acollir nens tenint en compte que el barri únicament disposava d'una escola d'EGB i que les mares majoritàriament no treballaven per manca de serveis d'atenció a la canalla.

Posteriorment, el grup volia posar en marxa una escola d'alfabetització per atendre els 125 analfabets del barri i plantejava que les poques zones verdes del barri deixessin d'estar mig abandonades. “Va arribar l'amnistia i el servei civil va perdre força i el tema d'insubmissió, evidentment, ja era una volta més”, explicava Llauradó.

“Arias Navarro estava intentant presentar a Europa una espècie de democràcia a l'espanyola que d'espanyola tenia molt però de democràcia molt poc i, és clar, la nostra feina era desactivar-li aquesta idea”, argumentava.

Quatre dècades després, el barri de la Floresta pràcticament no guarda memòria de l'efímera proposta que van dur a terme aquells joves compromesos. Fins i tot Francesc Xammar, una veu autoritzada de les lluites veïnals i socials, recorda únicament que “van plantar arbres, van treure l'herba i van col·laborar amb l'associació de veïns” i que, posteriorment, va anar “a declarar al jutjat en relació amb un dels joves”. Tot i així, la proposta d'aquells joves del GOLF va encertar en la diagnosi dels problemes que un barri com la Floresta patia i que només a cop de molta lluita s'han pogut anar solucionant, tal com puntualitza Francesc Xammar.