Les lleis ‘tenalla' no frenen la vitalitat del català a la xarxa

Si el futur es decideix a internet i al món de les xarxes socials, el futur de la llengua catalana està més que assegurat i res hi podran fer els intents de l'Estat espanyol de laminar-ne l'ús a través de diverses lleis que obliguen a fer servir el castellà. Aquesta és, a tall de resum, la gran conclusió que s'extreu de l'informe sobre l'estat de salut del català fet públic ahir per la Plataforma per la Llengua, en què es destaca la vitalitat del català a les xarxes socials i les perspectives de millora en territoris com ara el País Valencià, les Illes i la Franja amb els canvis de govern.

Per Òscar Escuder, president de l'entitat, la situació de la llengua es resumeix de la manera següent: “Allí on no hi ha una imposició del castellà a través d'alguna norma legal, la llengua és més viva; en canvi, on hi ha més pressió de l'Estat costa més que avanci el seu ús.” Una de les denúncies que fa la Plataforma es concreta en el fet que l'any 2014 l'Estat espanyol va tirar endavant 64 lleis noves que establien l'obligació de fer servir el castellà en àmbits molt diversos, com ara el de la toponímia o l'etiquetatge. En canvi, en el mateix període només es van dictar dues lleis, de regulació comercial i d'ensenyament, en què s'establia l'obligació de fer servir el català.

En el terreny de les lleis, la Plataforma recorda que l'últim informe dels tècnics del Consell d'Europa que fan el seguiment del compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries va fer sis advertiments a Espanya d'àmbits que havia de rectificar per ajustar-se al compliment de la norma, i en cap cas n'ha fet cas. Entre aquests advertiments hi ha el de la capacitació lingüística del personal de l'administració de l'Estat que treballa a Catalunya o l'existència de marcs legals en què es discrimina el català, com és la llei orgànica del poder judicial. La Plataforma va tornar a insistir ahir que en l'àmbit de la justícia és on més problemes està trobant la normalització del català. “En aquest àmbit no hem estat capaços de trobar-hi cap dada positiva”, va dir gràficament Escuder.

Les bones notícies en matèria lingüística s'han de buscar a la xarxa. Per exemple, el nombre d'articles en català a la Viquipèdia ja arriba als 500.000, i se situa al davant de llengües com ara l'àrab, el finès o el turc. També es destaquen dades com per exemple la que indica que sis dels deu principals webs del món tenen versió en català.

L'estudi també recull l'impacte negatiu en el català de l'acció dels governs del PP a les Illes Balears, el País Valencià i Aragó i s'observa amb optimisme els canvis polítics en aquests territoris.