Més russos i hondurenys, tot i la marxa global d'estrangers a la demarcació de Girona
Ara viuen a les comarques gironines 21.700 estrangers menys que quatre anys enrere
També creix el nombre d'ucraïnesos i, en menor mesura, el de moldaus, nord-americans, pakistanesos i xinesos
El nombre de ciutadans estrangers que viuen a la demarcació de Girona s'ha reduït un 13,3% els últims quatre anys, sobretot pel retorn d'immigrants als seus països d'origen a causa de la crisi, però també a les nacionalitzacions, que han augmentat molt. La reducció, en números absoluts, ha estat de 21.700 persones –s'ha passat de 163.068 a 141.368–, però el descens no ha afectat totes les nacionalitats de la mateixa manera. De fet, n'hi ha hagut algunes que han tingut un augment considerable. És el cas, sobretot, de tres col·lectius: el rus, l'hondureny i l'ucraïnès. Els dos primers, gairebé han crescut en un miler de residents a la demarcació i el tercer, en més de mig miler. En menor mesura, també ha crescut el volum de moldaus, nord-americans, pakistanesos, xinesos i persones procedents d'Oceania.
Concretament, segons dades de l'Instituto Nacional de Estadística (INE), el nombre de russos que viu a la província de Girona ha passat de 4.947 persones l'1 de gener del 2012 a 5.880 el primer dia del 2016, fet que suposa un augment del 18,9%. I els hondurenys han passat de ser 7.832 el 2012 a 8.753 el 2016. Aquest augment de l'11,8% –unit al descens de la resta– ha fet que passi a ser el tercer col·lectiu amb més habitants, només rere el marroquí i el romanès. El 2012 la comunitat hondurenya era inferior a la gambiana i la francesa, que s'han reduït notablement els darrers anys. Pel que fa als ucraïnesos, han passat de 3.288 a 3.799, un 15,5% més.
L'auge del nombre de russos i ucraïnesos fa que el nombre d'europeus no comunitaris hagi pujat un 9,7%, tot i els descensos d'altres nacionalitats. De la mateixa manera, l'increment de la comunitat hondurenya fa que creixi també el conjunt de persones procedents de l'Amèrica Central i el Carib.
Principals descensos
Al costat contrari, el descens continental més pronunciat és el de sud-americans, que baixa un 37%. En aquest sentit, destaquen disminucions tan pronunciades com la dels equatorians, en un 46,5%, i els colombians, d'un 45,3%, i superiors al 30% en moltes altres procedències (argentins, bolivians, brasilers, peruans, uruguaians, xilens...).
En nombres absoluts, la comunitat que perd més residents és la principal, la marroquina, amb un descens de 3.188 persones (de 40.312 a 37.124, un 7,9% menys).
El descens del nombre d'estrangers a la demarcació en aquests quatre anys, del 13,3%, ha estat molt superior al global de població, que només ha estat de l'1,1%, i per tant han perdut pes sobre el total. Així, si el 2012 la xifra d'estrangers suposava un 21,4% del total de població de la demarcació, ara ja suposa només un 18,8%.
