Nou nens han estat a l'UCI per un enterovirus agressiu
Tot i que el conseller Comín demana “abaixar l'alarma”, els metges reconeixen que hi ha algun cas amb seqüeles neurològiques
Dels quaranta casos detectats només un és del tipus D-68
De la quarantena de casos d'afectats per un enterovirus que el Departament de Salut ha comptabilitzat fins ara, com a mínim nou han requerit un ingrés a la unitat de cures intensives (UCI) d'algun hospital. Ahir a la tarda encara hi havia nens ingressats a l'UCI i el mateix conseller Antoni Comín reconeixia l'existència d'un parell de casos “amb pronòstic reservat”.
Tot i així, Comín, en una entrevista a TV3 que contrasta amb la poca informació que ha facilitat el departament en els últims dos dies, va voler donar un missatge de tranquil·litat. Va demanar que “s'abaixi l'alarma” i va assegurar que des de la setmana passada hi ha activat un protocol d'actuació, coordinat des de l'hospital Vall d'Hebron, que fa que tots els pediatres d'atenció primària i tots els hospitals sàpiguen què cal fer quan arriba un nen amb símptomes que van més enllà dels d'un refredat amb febre.
Avui està prevista la compareixença de diferents experts per explicar l'amplitud i la importància del brot, però la cap de medicina preventiva del Vall d'Hebron, la doctora Magda Campins, ja va deixar clar ahir a la tarda que només el primer cas, el més greu, detectat al mes de febrer al Vall d'Hebron, va ser produït per un enterovirus anomenat D-68, que és un dels serotipus més perillosos, amb efectes sobre el sistema nerviós similars a la poliomielitis. Aquest enterovirus va provocar centenars d'ingressos hospitalaris als Estats Units el setembre del 2014. “La resta de casos no són D-68”, va assegurar Campins, que opina, a falta que ho confirmin els estudis microbiològics, que sembla més un enterovirus batejat com A-71, que ja ha causat problemes a la Xina i el Japó. A Catalunya és la primera vegada. “Aquí no tenim experiència d'aquest tipus, però és l'A-71 i no el D-68 el que té una incidència sobre el sistema nerviós central.”
Campins assegura que dels quaranta casos detectats la majoria han estat de caràcter lleu, però admet que “en alguns casos excepcionals l'enterovirus ha deixat seqüeles, com per exemple alguna paràlisi en una extremitat o un múscul”.
El sindicat CGT va fer públic ahir un comunicat en què denunciava la falta d'informació sobre aquest brot i en què s'especulava, sense tenir-ho confirmat, amb la possibilitat que un dels nens hagués mort. Campins ho va negar. De moment, Salut desconeix les causes que han provocat aquest brot, que està afectant nens de tot Catalunya que no tenen cap nexe en comú.
Salut recomana extremar les mesures d'higiene i no portar el nen a classe en cas de febre. I, d'acord amb el protocol activat, tots els metges que es trobin un possible cas d'infecció han de demanar un estudi microbiològic.
LA FRASE
Somnolència i fins i tot paràlisi
Els efectes de l'enterovirus que ha posat en situació d'alerta els hospitals catalans van molt més enllà del refredat, la conjuntivitis i la gastroenteritis propis d'aquest tipus de patògens en aquesta època de l'any.
En aquest cas, afecta nens d'entre deu mesos i cinc anys que, després de dos o tres dies amb febre i símptomes catarrals, inicien un quadre de decaïment, somnolència, inestabilitat en la marxa, desequilibris i tremolors, i fins i tot algun tipus de paràlisi. “És llavors que s'han de portar a urgències”, explica la cap de medicina preventiva de l'hospital Vall d'Hebron, Magda Campins.
Tot indica que aquest enterovirus afecta el sistema nerviós central. En la majoria de casos, es tracta de quadres benignes que acaben desapareixent per si sols al cap de dos o tres dies. La infecció es contagia sobretot a través de la respiració i també de les restes fecals.
