És una anomalia la concertada?

Els 365.000 alumnes d'infantil, primària, ESO, batxillerat i formació professional que estudien a les escoles concertades de Catalunya encaren la recta final del curs. La seva motxilla s'ha omplert de nous coneixements i enriquidors aprenentatges que, dia a dia, han compartit amb els companys i els professors. Mentre aquests alumnes són a classe, aliens al soroll mediàtic, a l'hemicicle del Parlament de Catalunya s'aborden propostes que, per diverses vies, pretenen modificar la llei d'educació de Catalunya, aprovada l'any 2009 amb un ampli i exemplar consens.

Fa mesos que, de manera més o menys insistent, s'utilitza l'expressió “l'escola concertada és una anomalia”. La frase ha calat en algunes persones, diputats o no, que l'esgrimeixen en els debats argumentant, ras i curt, que el model del concert educatiu i el percentatge de presència en el sector a Catalunya és una anomalia, inexistent a la resta de països europeus, que cal corregir. I nosaltres, astorats, ens preguntem: una anomalia, és a dir, una irregularitat, quelcom que va contra la llei, el mètode, l'ús establerts? És això, l'escola concertada a Catalunya?

El nostre ordenament jurídic empara l'acció dels centres d'iniciativa social que presten un servei a la societat, servei que s'ofereix en compliment d'un dret fonamental que assisteix tots els ciutadans: el dret a l'educació. I un extens sector de la societat creu en aquest model i li atorga confiança. Tenim un exemple en el recentment finalitzat procés de preinscripció. Un significatiu nombre de famílies han aconseguit que els seus fills i filles obtinguin plaça a l'escola desitjada. Aquesta és la bondat del sistema: que es pugui exercir en llibertat democràtica el dret a escollir d'acord amb el propi capteniment educatiu i les pròpies conviccions, tant una escola pública com una de concertada.

La vertadera anomalia seria que els milers i milers de famílies que han optat per un o altre model de centre es veiessin privades de portar-hi els fills. Irregularitat seria que es privés les titularitats de crear i dirigir escoles dotades d'un caràcter propi. Improcedent seria que les administracions no concedissin el finançament públic necessari per a l'exercici de la seva missió. Com ho seria tractar un sector de la societat –pares i mares– de poc rigorós pel fet de dipositar l'educació dels fills en “estranys” projectes educatius d'una “anomalia social”.

I aniria contra la manera natural de fer que no poguéssim expressar, com ara fem, la nostra felicitació a tots els que han obtingut plaça a l'escola pública o concertada desitjada, o que des de l'Escola Cristiana de Catalunya no poguéssim manifestar el nostre agraïment als pares i mares que ens han fet confiança. Amb fonamentada contundència, atenent el seu origen, la seva història i el seu arrelament, podem afirmar que l'escola concertada no és una irregularitat, no és cap anomalia! És una realitat reeixida!

Convé, doncs, que ens deixem de pugnes estèrils alienes a l'educació. El que ens ha de preocupar i ocupar és que els nens i nenes que estudien a Catalunya, tant a l'escola pública com a la concertada, gaudeixin d'un ensenyament de qualitat que potenciï al màxim les possibilitats de cadascú i que els prepari per afrontar, solidàriament amb els més desafavorits, els reptes del futur.

Això és el que com a societat ens hauria d'amoïnar a tots, en lloc de seguir aquells que, per interès, situen enfrontaments caducs a l'epicentre del debat polític educatiu. S'equivoquen els que fan això. Des d'aquí convidem totes les forces polítiques, administracions, sindicats, federacions de pares i mares, organitzacions representatives dels titulars de la concertada i d'altres institucions implicades, a restablir l'anhelat consens i diàleg que va permetre, ja fa set anys, d'aprovar la llei d'educació de Catalunya.

A l'Escola Cristina, les seves 404 escoles, ens trobaran sempre en el camí del consens, la voluntat d'entesa, el respecte a totes les opcions educatives i el diàleg, perquè entenem que l'ensenyament és un tema cabdal que ens compromet a tots. No hi sobra ningú.