Societat

Societat

integració social

Parlant les religions s'entenen

Una seixantena de parelles lingüístiques de les comarques de Girona s'han creat expressament amb gent de confessions diferents

Els responsables consideren que els resultats són bons i pensen aplicar-ho a tot el país

La Núria, la Velikaya Katerina, la Lurdes i la Mariam formen un dels grups de les parelles lingüístiques del Voluntariat per la Llengua, el programa que des de fa uns anys posa en contacte gent que parla en català amb fluïdesa i estrangers que volen aprendre el nostre idioma de manera distesa, al cafè, mentre passegen...

Aquest quartet de Lloret de Mar, però, té la particularitat que s'ha format pensant, a més, en la seva diversitat religiosa: són dues catòliques, una cristiana ortodoxa i una musulmana. La barreja és fruit de la col·laboració entre les direccions generals de Política Lingüística i d'Afers Religiosos, i del Consorci per a la Normalització Lingüística, amb l'objectiu d'aprofundir en l'intercanvi cultural i la cohesió social. El programa es va posar en marxa el 2014 i hi intervenen unes 60 parelles, de Lloret, Salt i Olot. De moment només s'ha experimentat a la demarcació de Girona, però és possible que a curt termini “s'exporti” a la resta del país.

Un tema més

Les quatre dones coincideixen a considerar la religió com un tema més dels que fan servir per parlar entre elles i aprendre el català, i que el fet que sigui una qüestió teòricament delicada en realitat no els suposa un problema. “No és cap obstacle per relacionar-nos”, assegura la Velikaya Katerina, una farmacèutica russa de 39 anys que viu a Palafrugell i que considera indispensable el domini de la llengua del país si t'hi vols integrar. En termes similars s'expressa la marroquina Mariam, una mestressa de casa de 28 anys, per a qui “conèixer altres religions no és cap inconvenient”. La mexicana Lurdes, mestressa de casa de 34 anys, casada amb un home de religió hindú, admet que el tema de la religió no és el que més li importa de la relació amb les tres companyes, tot i que troba interessant la qüestió confessional. La catalana del grup és la Núria, una administrativa catòlica de 51 anys. “Parlem de religió com podem parlar de la mainada o del temps que fa”, diu. Tractar-ho, però, li ha servit per constatar que, en el fons, “totes les religions són iguals” i que, si es conversa sobre el tema amb “persones com cal”, la religió no ha de causar problemes ni ha de suposar una barrera.

La setmana passada es va explicar el programa en una jornada que va tenir lloc a Girona. Segons les dades oficials, a Catalunya es practiquen 13 religions diferents. D'idiomes, se'n parlen 270.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LA CELLERA DE TER

Els viveristes demanen que l’ACA els “obri l’aixeta” per no haver de tancar

LA CELLERA DE TER
campdevànol

Un projecte vol convertir el Ripollès en refugi de persones LGTBIQ+

campdevànol
gastronomia

Un ‘mercat’ gastronòmic quedarà obert al Port Vell

Barcelona

S’Agaró, un referent centenari

S’Agaró

El camí de ronda, un regal

s’agaró
Claudio Grande
Cap de l’oposició de Llançà per Alternativa per Llançà (AxL)

“El govern de Junts i el PSC està fent una política continuista”

Llançà
Vicissituds abans, durant i passada la guerra
MOMENTS DIFÍCILS

Vicissituds abans, durant i passada la guerra

Terramar, precedent avantatjat i inconclús
SITGES

Terramar, precedent avantatjat i inconclús

Estratègia comercial pionera
PROMOCIÓ INTENSA

Estratègia comercial pionera