Societat

Societat

Els sense sostre de Barcelona, quatre anys de mitjana al carrer

El cens de persones que dormen al ras organitzat per Arrels Fundació constata una alta vulnerabilitat i que més del 80% són homes

El perfil majoritari té entre 50 i 64 anys i nacionalitat de la UE

Fa gairebé quatre anys que viuen al carrer –la mitjana és de tres anys i nou mesos–, sobretot són homes (86% dels enquestats) i tenen nacionalitat espanyola o d'altres països de la Unió Europea (69%). Aquest és el perfil resultant del cens de persones que dormen als carrers de Barcelona, organitzat per Arrels Fundació . El 30 i 31 de maig i l'1 de juny es van mobilitzar 284 voluntaris per enquestar 348 persones. L'objectiu és saber la seva situació i analitzar com es poden cobrir les seves necessitats.

La iniciativa, que és el primer cop que es fa a Barcelona, s'emmarca en una prova pilot que també es porta a terme en altres ciutats europees promoguda per l'ONG anglesa Building and Social Housing Foundation (BSHF) i la xarxa europea Feantsa. Segons les últimes dades, a partir d'un recompte organitzat la nit del 18 de març per la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPS) i l'Ajuntament, hi ha 941 persones sense llar dormint a la via pública i 1.973 en equipaments municipals o d'entitats socials.

Un 19%, molt vulnerables

La proposta d'Arrels és intentar anar una mica més enllà i comprovar la situació de vulnerabilitat d'aquestes persones. De les 348 que van accedir a contestar al qüestionari, un 19% presenten un grau de vulnerabilitat elevat, perquè tenen una edat avançada, un estat de salut delicat i estan exposades a més riscos. També hi ha un 61%, segons les primeres conclusions del cens, que presenten un grau de vulnerabilitat mitjà, però s'adverteix que, si no són ateses de manera immediata pels recursos especialitzats, és molt probable que el seu estat es deteriori i esdevingui crònic i sigui molt més difícil el procés de sortir del carrer.

Una de les preguntes del cens era el temps que fa que estan al carrer, i un 12% van assegurar que fa més de vuit anys que no tenen un allotjament estable. També n'hi ha un 30%, de totes maneres, que manifesten que no fa ni sis mesos que dormen al ras. El cens evidencia que les situacions són molt diverses. La gran majoria (246 de les persones enquestades) es refugien en caixers i també la majoria (257) dormen soles.

Pel que fa als orígens, n'hi ha d'almenys 46 països diferents, tot i que la majoria són de la Unió Europea. Un 31% tenen nacionalitat espanyola i un 37,6% són d'altres països de la UE. Darrere de l'Estat, els principals països d'origen són Romania (19,5%), el Marroc (12,6%) i Polònia (5,5%). El recompte del març –amb 941– va confirmar l'augment del nombre de persones que dormen al carrer, perquè un any abans se n'havien detectat 892.

LA XIFRA

46
països
són les procedències dels enquestats en el cens d'Arrels. Un 31% són de l'Estat espanyol i un 19%, de Romania.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Gregori Vizcaino i Vallbona
Director de l’Ascensió, Fires i festes de Granollers

“Hem d’entendre l’Ascensió com un estat d’ànim”

Granollers
Olot

Urbanitzen l’últim espai verd de la falda del Montsacopa

Olot
Societat

Dos-cents drons a la Cremada de Badalona

Badalona
Societat

Donen dispositius traductors per facilitar el treball humanitari d’Open Arms

Badalona
societat

El gimnàs Sant Pau, més a prop de tornar a donar servei

barcelona
SANT FELIU DE GUÍXOLS

Mascarell, fitxat per dirigir el projecte del Museu Thyssen

SANT FELIU DE GUÍXOLS
societat

Lectures, tallers infantils i activitats diverses arreu de la demarcació

girona
opinió

Calonge i Sant Antoni, municipi pioner en ‘smart city’

Alcalde de Calonge i Sant Antoni

Figueres perfora un pou de 200 metres de profunditat per buscar aigua

figueres